Autora: Magdalena Tulli
Editorial, any: Raig verd, 2018
Títol original, idioma, any: Włoskie szpilki, polonès, 2011
Gènere: Narrativa
Traductor: Xavier Farré
Número de pàgines: 162
Llegit en: Català
Premis: Premi Gdynia, Premi Gryfice, Premi a la trajectòria Julian Tuwim

La protagonista d'aquesta història no va tenir una infància fàcil. Mig polonesa i mig italiana, de petita la marginaven pels seus orígens, i a més era una mica desastre. Viure a cavall entre Łódź i Milà durant la Guerra Freda era enfrontar-se a dos mons totalment diferents capaços de capgirar la vida de qualsevol. Ara ha hagut de tornar a casa seva, a Polònia, a tenir cura de la mare que té un Alzheimer avançat. Els records que això li despertarà la portaran a la seva infància i primera joventut i a totes les dificultats que es va trobar, començant per com la tractava la seva pròpia mare, de qui ara ha de tenir cura i que pràcticament ni es recorda d'ella. Aquesta narració retrata amb molt detall la vida de l'autora ja que es tracta d'un relat força autobiogràfic.

Aquest és un llibre curtet però força dens, ple de reflexió i d'introspecció, així que no és un text fàcil, requereix una lectura amb cura i paciència. Els records de l'autora s'expliquen de manera molt detallada, però una mica desordenada, com si hagués escrit sense pensar-s'hi massa i a mode de teràpia. Però sigui així o no, la seva manera d'escriure és deliciosa, se li ha de reconèixer un ofici molt per sobre de la mitjana. Malauradament per mi, és una lectura que requereix posar-hi atenció, concentrar-se en el que explica l'autora per no perdre's en les seves divagacions, i no ha estat el meu cas. Pot ser també que no acabem d'identificar-nos amb el personatge, cosa que també m'ha passat, però si hagués estat capaç de concentrar-me en la lectura n'hagués gaudit molt més. Massa coses al cap.

No puc dir que aquest sigui el tipus de lectura que prefereixo, però tenia curiositat per aquesta autora i volia llegir-la. He de dir que la seva escriptura es mereix els elogis que rep, però com comentava, no he aconseguit entrar en el que explica per manca de capacitat d'atenció. I si no hi poses els cinc sentits, estàs perdut. Tant és així que tinc la impressió que, a banda d'haver-me perdut coses, no l'he acabat d'entendre del tot. Tot i així, no descarto tornar a llegir aquesta escriptora. En general no m'agrada el concepte de novel·la autobiogràfica, però potser en algun altre registre aconseguirà atrapar-me més.

Impressió general: @@