diumenge, 22 de juliol de 2018

Informe urgent des dels escons 4 i 5

Autors: Albano Dante Fachín i Àngels Martínez Castells
Editorial, any: Pol·len, 2018
Gènere: No-ficció
Número de pàgines: 149
Llegit en: Català

Des de fa anys Catalunya viu moments polítics molt intensos, molts dies històrics, moltes jugades mestres, però massa sovint costa d'entendre què està passant, especialment en matèria de política parlamentària. És complicat saber què va passar en les dates prèvies al referèndum del primer d'octubre de 2017 i per què alguns partits encara retreuen els fets del Ple del 6 i 7 de setembre de l'any passat, entre d'altres coses. Un altre moment estrany i sorprenent va ser quan el grup de 'Catalunya Sí que es Pot' es va trencar per la meitat en directe amb tot el país pendent d'aquell Ple. Aquesta és una de les pedres angulars que motiven el llibre que ressenyo, escrit per dos dels protagonistes que posen de manifest les diferències entre el seu partit d'aquells moments, Podem, i l'altra facció de la coalició, Iniciativa. Les desavinences i enfrontaments interns van portar a uns a ser aplaudits pels partits sobiranistes i als altres pels impulsors del famós article 155.

No llegeixo gaire sovint no-ficció, i segurament aquest és el primer llibre sobre política que ressenyo al blog, però els dos autors d'aquest informe s'han guanyat el meu respecte i la meva admiració, així que em va atreure aquest llibre pel que tenien per explicar-nos. A més, vaig tenir l'oportunitat d'anar a una presentació i encara em va atreure més. I la veritat és que no em penedeixo d'haver-lo llegit, s'hi expliquen coses molt interessants de la legislatura passada, aquella que va acabar amb les eleccions del passat 21D. Moltes són interioritats del grup parlamentari de CSQP, considero que és molt bo que se sàpiga com funcionava aquell aiguabarreig que no comptava ni amb el suport de la cúpula dels Comuns. També hi ha moltes reflexions sobre els moments que van canviar la història del nostre poble, tant al Parlament com als carrers. És una visió de part d'algú que no es defineix com a independentista, però sí que persegueix una societat més justa i més igualitària, que és el que persegueix bona part del sobiranisme. Un nou país per canviar les coses, no per cometre els mateixos errors.

En moments com l'actual que l'interès per la política està molt estès, aquest és un document que pot interessar i pot ajudar a entendre uns mesos cabdals que han canviat la història per sempre. Cert que és la visió d'un perfil ideològic concret, però he de dir que m'hi identifico força i que les explicacions de l'Albano i l'Àngels els fan propers i compromesos amb la lluita de baix cap a dalt, sense deixar mai de banda la gent, cosa que els ha portat a deixar les formacions on militaven. És un llibre de política, de parlamentarisme i d'ideologia, amb molta reflexió i amb transcripcions integres de discursos i intervencions. Per això no és una lectura que es pugui recomanar alegrament, cal posar-hi interès. Però val a dir que està escrit de manera força planera i entenedora, amb alguna excepció en la que l'explicació es complica i costa una mica més, però no es fa pesat. No m'ho agafaré per costum, però llegir aquesta mena de llibres de tant en tant pot estar bé, sobretot si expliquen coses que no trobaràs al mitjans de comunicació.

Valoració: @@@

4 comentaris:

  1. Me'l vaig llegir tot just fa uns mesos i també el vaig trobar prou interessant. Com dius tu, els autors s'han guanyat el respecte polític de bona part de l'independentisme i seria bo que comptéssim amb ells...

    ResponElimina
  2. No és el tipus de llibre que escolliria per llegir, i menys a l'estiu. Tot i això, trobo que si ara és interessant, més ho ha de ser d'aquí a uns anys.

    ResponElimina
  3. Afegeixo aquest enllaç d'un article d'en Fachín: http://www.elcritic.cat/blogs/sentitcritic/2018/07/22/article-per-perdre-una-oportunitat-per-callar/

    ResponElimina
  4. Entenc que no és el tipus de llibre que solem llegir la gent que estem per aquí, ni que trobeu ressenyat en aquest blog, però és prou interessant i m'ha servit per entendre unes quantes coses. Gràcies per comentar.

    Maurici, cadascú fa el seu paper, ja eren molt importants quan defensaven un referèndum i el dret a decidir de la gent, però declaraven que votarien que no. Aquesta opció hauria d'existir, però és tan minoritària que espanta. Érem nosaltres que havíem de defensar el dret a votar que NO, i això no és normal. Fachín i Martínez potser votarien que sí a dia d'avui. Però el que importa és que són inequívocament d'esquerres, i podem aprendre què significa aquest concepte. També hi ha gent que diu que és d'esquerres, però no actua gens com a tal. En el llibre en surten uns quants. I per cert, si t'hi fixes, ERC i CUP surten força ben parats en aquest Informe, m'ho prenc com un senyal de l'aproximació d'ells dos a la nostra causa, ens reconeixen com a iguals en moltes coses. Ah, l'article ja el vaig veure, em sembla que aquí hi explica moltes coses de les que ja explicava en el llibre.

    Botika, precisament, els autors expliquen que han escrit aquest llibre ara perquè és ara quan és interessant. Que fer-ho d'aquí a uns anys perd tot el sentit. Però suposo que cadascú ho pot interpretar a la seva manera.

    ResponElimina