divendres, 27 de juliol de 2018

Permagel

Autora: Eva Baltasar
Editorial, any: Club Editor, 2018
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 187
Llegit en: Català

La protagonista de Permagel no està gaire centrada. Com la terra dels pols que no es desglaça mai, és pràcticament impossible travessar la gruixuda capa de protecció de la que s'ha envoltat. Va estudiar Belles Arts però no s'hi ha dedicat i només li agrada la lectura i estar aïllada del món. I el sexe, és clar. El sexe li agrada molt. Ja de ben joveneta va saber que era lesbiana i des de llavors ha viscut tot tipus d'experiències, fins i tot l'amor a trucat a la seva porta, però ella no l'ha deixat entrar. Només és capaç de pensar en la mort. Ha decidit que se suïcidarà, però no sap encara com, ni quan. La seva vida és un garbuix i vol acabar amb ella, s'auto-castiga tan com pot i no entén el món que l'envolta. Tot i així, la providència és capritxosa, i si ella no té intenció de cuidar d'ella mateixa, la pròpia vida s'entossudeix a no deixar-la anar.

La història de la protagonista sense nom de Permagel està explicada a retalls i a capítols curts. Anem fent salts a través de moments importants de la seva vida que expliquen com és ella, encara que el moment vital que viu en el present només el coneixerem al final. L'escriptura sembla a raig, deixant anar tot el que li passa pel cap, sense filtres de cap mena, amb la qual cosa aborda temes diversos sense censura i parlant-ne amb naturalitat. Com a exemples més importants, la mort i el sexe lèsbic s'emporten bona part del text, però també hi tenen cabuda la maternitat, l'adolescència o les relacions familiars entre molts altres. Però que sembli escopit a raig no vol dir que no estigui escrit amb un llenguatge molt cuidat, ple de metàfores i tota mena de figures literàries, poètic. Com que no té filtres, s'ha de llegir amb la ment una mica oberta, però si no som fàcils d'escandalitzar passa ràpidament i es pot llegir gairebé d'una tirada.

Tenia molta reticència amb aquest llibre perquè n'he llegit crítiques molt positives, però coneixent les temàtiques que tracta pensava que no aconseguiria interessar-me i no volia ser jo el que en parlés malament. Per sort, la sensació que m'ha deixat és majoritàriament bona, una grata sorpresa. Està molt ben escrit i és àgil de llegir, tot i que el que explica no és fàcil ni agradable. Tampoc no té una trama clara i canònica, però això no impedeix construir-te el personatge i que t'atrapi el que vas coneixent. Tot plegat superava les meves expectatives, però mentre arribava al final em preguntava si voldria llegir més llibres d'aquesta autora, i no ho tenia clar. Però un cop enllestit, l'edició t'informa que aquest volum és només el primer d'una trilogia, i penso que sí, que val la pena saber com continua, tant per com acaba aquest, com perquè penso que l'autora s'ho val.

Valoració: @@@ i mitja

diumenge, 22 de juliol de 2018

Informe urgent des dels escons 4 i 5

Autors: Albano Dante Fachín i Àngels Martínez Castells
Editorial, any: Pol·len, 2018
Gènere: No-ficció
Número de pàgines: 149
Llegit en: Català

Des de fa anys Catalunya viu moments polítics molt intensos, molts dies històrics, moltes jugades mestres, però massa sovint costa d'entendre què està passant, especialment en matèria de política parlamentària. És complicat saber què va passar en les dates prèvies al referèndum del primer d'octubre de 2017 i per què alguns partits encara retreuen els fets del Ple del 6 i 7 de setembre de l'any passat, entre d'altres coses. Un altre moment estrany i sorprenent va ser quan el grup de 'Catalunya Sí que es Pot' es va trencar per la meitat en directe amb tot el país pendent d'aquell Ple. Aquesta és una de les pedres angulars que motiven el llibre que ressenyo, escrit per dos dels protagonistes que posen de manifest les diferències entre el seu partit d'aquells moments, Podem, i l'altra facció de la coalició, Iniciativa. Les desavinences i enfrontaments interns van portar a uns a ser aplaudits pels partits sobiranistes i als altres pels impulsors del famós article 155.

No llegeixo gaire sovint no-ficció, i segurament aquest és el primer llibre sobre política que ressenyo al blog, però els dos autors d'aquest informe s'han guanyat el meu respecte i la meva admiració, així que em va atreure aquest llibre pel que tenien per explicar-nos. A més, vaig tenir l'oportunitat d'anar a una presentació i encara em va atreure més. I la veritat és que no em penedeixo d'haver-lo llegit, s'hi expliquen coses molt interessants de la legislatura passada, aquella que va acabar amb les eleccions del passat 21D. Moltes són interioritats del grup parlamentari de CSQP, considero que és molt bo que se sàpiga com funcionava aquell aiguabarreig que no comptava ni amb el suport de la cúpula dels Comuns. També hi ha moltes reflexions sobre els moments que van canviar la història del nostre poble, tant al Parlament com als carrers. És una visió de part d'algú que no es defineix com a independentista, però sí que persegueix una societat més justa i més igualitària, que és el que persegueix bona part del sobiranisme. Un nou país per canviar les coses, no per cometre els mateixos errors.

En moments com l'actual que l'interès per la política està molt estès, aquest és un document que pot interessar i pot ajudar a entendre uns mesos cabdals que han canviat la història per sempre. Cert que és la visió d'un perfil ideològic concret, però he de dir que m'hi identifico força i que les explicacions de l'Albano i l'Àngels els fan propers i compromesos amb la lluita de baix cap a dalt, sense deixar mai de banda la gent, cosa que els ha portat a deixar les formacions on militaven. És un llibre de política, de parlamentarisme i d'ideologia, amb molta reflexió i amb transcripcions integres de discursos i intervencions. Per això no és una lectura que es pugui recomanar alegrament, cal posar-hi interès. Però val a dir que està escrit de manera força planera i entenedora, amb alguna excepció en la que l'explicació es complica i costa una mica més, però no es fa pesat. No m'ho agafaré per costum, però llegir aquesta mena de llibres de tant en tant pot estar bé, sobretot si expliquen coses que no trobaràs al mitjans de comunicació.

Valoració: @@@

dimarts, 17 de juliol de 2018

Rescat a Katxatxof

Autors: Salvador Macip i Lluís Llort (Il·lustracions de Sergi Càmara)
Editorial, any: Barcanova, 2018
Gènere: Infantil
Número de pàgines: 190
Llegit en: Català

Amb el seu pare a la presó per haver destruït el Centre d'Investigacions Fotoatòmiques i Biomoleculars i la seva mare desapareguda al país veí Katxatxof mentre investigava com a bona periodista que és, la Lij s'està a casa dels Dubrovny amb el seu amic Arman. Enyora els seus pares i a més hi ha rumors que les desavinences entre Virolainek i Katxatxof poden desembocar en una guerra. La xiqueta rep missatges d'algú desconegut que està convençuda que és la seva mare, i per això sap que té una informació que pot evitar la guerra, però la tenen tancada per instigar una revolta. Els dos petits, amb la inestimable col·laboració dels seus amics i l'ajuda dels invents dels pares de l'Arman es disposen a rescatar la mare de la Lij, que és qui té la clau per aturar la guerra que ve. També comptaran amb el sorprenent poder de l'Arman, que encara ningú coneix, i que no només li serveix per posar-se en embolics... encara que déu n'hi do!

Aquesta és la quarta i última (?) entrega de la saga 'Sóc un animal' de Salvador Macip i Lluís Llort i és tan esbojarrada com les tres anteriors, i manté un nivell molt similar. Compta, com sempre, amb les il·lustracions de Sergi Càmara, que hi posen encara més salsa. A l'elenc principal s'hi han anat afegint personatge que fan la trama més complexa, però segueix sent una història per a que els joves lectors s'ho passin de conya, situacions delirants, ximpleries, bromes per a tots els gustos i les clàssiques exclamacions científiques d'en Zoran Dubrovny. Naturalment, més enllà de la fantasia, el llibre es pren moltes llicències d'aquelles que als menuts no els importen, però que llegit ja de grans no ens passen per alt. Això no vol dir que no passem una estona divertida llegint aquestes històries imaginatives tant en argument com en vocabulari. Només cal que deixem sortit el nen o la nena que tots portem dins.

Encara que a alguns ganàpies ens agradi llegir llibres infantils de tant en tant, aquesta saga és una bona aposta per a joves lectors, me'ls imagino passant-s'ho pipa amb les aventures de l'Arman i els seus amics, que per més inversemblants que puguin semblar, són esbojarrades i divertides, i a més no estan mancades de crítica social i fomenten els valors més típics de la literatura infantil, amb un rerefons científic que pot encomanar a més d'un les ganes de dedicar-se a aquesta disciplina. Així que si teniu uns 10 anys o teniu canalla d'aquesta edat a prop, no dubteu en introduir-los en aquesta saga perquè ho passaran bé. Si ja teniu una edat com jo, doncs vosaltres sabreu!

Valoració: @@@

dissabte, 14 de juliol de 2018

El conte de la Serventa

Autora: Margaret Atwood
Editorial, any: Quaderns Crema, 2018
Títol original, idioma, any: The Handmaid Tale, anglès, 1985
Gènere: Ciència Ficció
Traductora: Xavier Pàmies
Número de pàgines: 359
Llegit en: Català

Les dones ja no tenen cap mena de llibertat, viuen sota la responsabilitat d'un Senyor. Però entre elles també hi ha classes, segons la funció que juguin en l'organigrama. El color del seu vestit les delata. L'Offred té només finalitats reproductives, més enllà d'això només s'encarrega de fer algunes tasques a la casa. Va sempre vestida de cap a peus de vermell i amb una còfia blanca al cap, perquè ningú la pugui distingir de les altres. Però com s'ha arribat a aquí? Com és que els homes han aconseguit aquesta dominació tan gran sobre les dones, que són castigades tan bon punt se surten de la línia que se'ls marca? No fa massa temps, de fet l'Offred, que en realitat abans no es deia així, va viure una altra vida, tenia una família, una feina remunerada... Mica en mica anirem sabent per què a la República de Galaad impera ara aquest règim totalitari especialment amb les dones. I també descobrirem, com no pot ser d'altra manera, que no totes l'accepten.

Aquest llibre és esfereïdor. S'engloba en la categoria de distòpia, però la mateixa autora ens explica en el pròleg que, tot i descriure un futur, no inventa res en el seu text, tot està basat en fets que ja han succeït en diverses dictadures i règims totalitaris. Els avenços tecnològics no tenen importància, perquè el més rellevant és el tracte que reben les dones i com aquestes encaren la nova situació que les supedita totalment als homes. Quan el llegeixes no es pot evitar pensar que, com passa amb altres històries similars, no estem tan lluny del que descriu, per més exagerat que ens sembli. El llibre combina capítols llargs en els que se'ns explica les diverses situacions, cerimònies i rituals que ha de seguir la narradora, amb capítols molt més curts que serveixen de pausa i en què exposa reflexions nocturnes. No és un llibre fàcil i és de lectura lenta i a consciència, però està molt ben escrit.

D'aquesta obra, que ja té una pila d'any i això encara li confereix més rellevància, se n'ha fet una sèrie televisiva que està tenint molta acceptació entre el públic, però que no he vist. A poc que li faci justícia al llibre, entenc l'èxit que està tenint. No n'hi ha tantes de distòpies conegudes escrites per dones i amb perspectiva femenina, val molt la pena llegir-lo. Posa sobre la taula conceptes que a dia d'avui estan sobre la taula, com la gestació subrogada o el patriarcat, i no podem passar per alt que hi ha veus i partits polítics sencers que treballen per protegir el reganat dels homes i per reduir a les dones a la mínima expressió. Per això el que descriu 'el conte de la serventa' és tan impactant. Un molt bon llibre, escrit amb cura, ofici i mordacitat, que ens convida a reflexionar a partir d'una història que tant de bo fos només producte de la imaginació.

Valoració: @@@@