dimarts, 19 de juny de 2018

La tardor de la llibertat

Autor: Víctor J. Jurado
Editorial, any: Columna, 2018
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 261
Llegit en: Català

Catalunya està a punt de celebrar el seu referèndum d'autodeterminació, els fets es van precipitant: la intervenció de la conselleria d'economia, les manifestacions, els preparatius pel dia 1 d'octubre... Però no només el bàndol independentista s'organitza, molts agents de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional seran enviats a la nostra terra per impedir la votació si és necessari. Entre ells hi ha la Irene, una agent valenciana que, com que parla català, farà funcions d'infiltrada entre el poble organitzat. Fa la seva feina amb diligència, tot i que les condicions en les que malviu a dins del vaixell del 'Piolín' no són les més apropiades. Però el que no s'espera és que coneixerà l'Arnau, un jove activista d'Arran, membre d'un CDR, que li suposarà un daltabaix. Els dos trobaran en l'altre una atracció inesperada en un dels moments més convulsos del país. Però la Irene no pot revelar-li la seva identitat real, el jove no li perdonaria mai. Com es pot gestionar una situació així?

En el llibre hi ha un tercer personatge, en Salvador, que representa l'equidistància i el desinterès en el que està passant, perquè té altres preocupacions, tot i que viu la situació amb angoixa. El seu desinterès també serà el del lector, ja que la seva participació sembla innecessària i només existeix per posar-hi el contrapunt: no tot és blanc i negre. Té una mica de participació, però no genera especial interès. Per altra banda, d'entre els dos bàndols enfrontats tampoc es parlarà de bons i de dolents. Els agents destinats a impedir el referèndum vénen a fer la seva feina que no és altra que endur-se urnes i vots, però no a atonyinar la població indefensa. Moltes coses s'esmenten però no s'expliquen en profunditat, l'autor hi passa només de puntetes, entenc que per no posicionar-se i donar importància a la relació dels dos joves. La història recent que coneixem només són els escenaris, a capítols curts, en dies assenyalats, que ens faran recordar molts moments viscuts en la nostra pell, però des de la visió d'algun dels personatges.

El punt fort que té aquest llibre és recrear de manera prou fidedigna els esdeveniments de finals d'any 2017. No amb profunditat, però prou per fer memòria. La història d'amor, en realitat, és una miqueta 'cursi'. En l'apartat de defectes, potser el registre és una mica canviant, a estones té un vocabulari més recargolat i d'altres és més planer. Però es llegeix bé, ens parla d'esdeveniments que coneixem molt bé, que tots explicaríem a la nostra manera, i l'autor els aprofita per novel·lar-los amb mirada ampla, encara que a molts ens serà difícil no posicionar-nos. Però ja se'n cuida prou de convertir la Irene en una simple professional de la seva feina i no en una 'a por ellos'. És una mica 'crossover' ja que els protagonistes són molt joves, però es pot llegir a totes les edats. Un llibre una mica oportunista, però que està prou ben fet i només perquè ens transporta a moments tan intensos val la pena fer-li una llegida. A més, es llegeix molt ràpidament.

Valoració: @@ i mitja

2 comentaris:

  1. Doncs no l'has valorat gaire bé. A mi aquests llibres com dius oportunistes no m'atreuen gaire, prefereixo que hagi passat més temps per poder valorar amb més perspectiva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és que estigui malament, parla de coses que ens són molt properes, però com a referent literari és prescindible, la veritat.

      Elimina