dilluns, 21 de maig de 2018

Espanya de merda

Autor: Albert Pla
Editorial, any: Amsterdam, 2015
Títol original, idioma, any: España de mierda, castellà, 2015
Gènere: Narrativa
Traductor: Martí Sales
Número de pàgines: 209
Llegit en: Català

El cantautor uruguaià Raúl Gadea comença gira per Espanya de la mà d'en Tito, un mànager madrileny de dilatada trajectòria, encara que amb no massa sort amb els seus representats. S'estrenen a Galícia amb un notable èxit, i d'allà comença un 'road trip' que els portarà per tota Espanya, però no a tot arreu ho tindran fàcil, ja que el país està a punt de col·lapsar, a cada regió hi aniran trobant progressivament més mort i destrucció, mentre segueixen intentant fer 'bolos' per presentar en Raúl, que allà on pot tocar triomfa. Un viatge delirant per la geografia espanyola amb aparicions estel·lars de cantants reals com Quimi Portet, Andrés Calamaro, la Polla Records o Siniestro Total que juguen un paper en la història. Tot plegat amanit amb una bona dosi de crítica de com funciona Espanya i el món de la música i l'espectacle.

El meu germà em va regalar aquest llibre fa uns anys i la veritat és que no em venia especialment de gust llegir-lo, però arran de la polèmica que ha generat en un programa de televisió de gent que canta vaig pensar que era ara o mai. La impressió del llibre és que 'no és tan dolent com sembla'. De fet, tot l'inici del llibre és molt crític, l'Albert Pla no té pèls a la llengua i desmunta el govern, la monarquia, el clero, la corrupció urbanística i la precarietat que pateixen els artistes a Espanya. És sorprenent que el llibre no hagi estat censurat tal i com estan les coses, perquè en diu unes quantes de clares. Durant la primera part del llibre fins i tot sorprèn que aquest cantant esperpèntic pugui escriure de manera tan clara i centrada, tot i que més avançat el text ja comença el deliri i qualsevol cosa és possible. Però rere la façana que s'ha fet l'autor al llarg dels anys hi ha algú que coneix molt bé com funciona el joc i el país. L'aparició de músics reals en la trama i el record i referències a cantants ja desapareguts són de les coses que més m'han agradat.

Sense ser un gran llibre, tampoc no m'ha desagradat tant com esperava. És cert que passa d'una trama més o menys realista a una travessia per Espanya d'allò més delirant i surrealista, i això per mi li ha fet baixar punts, perquè pintava bé, però segur que hi haurà qui gaudirà d'aquesta imaginació desbordant i de vegades sense sentit. Millor que no expliqui com els va als protagonistes en el seu pas per Catalunya, i que ho descobriu si decidiu llegir-lo, però no sortim massa ben parats. No crec que sigui un autor que segueixi en cas que escrigui més novel·les, però no ha estat tan terrible. I ja va bé treure de la llista de pendents un títol que feia pinta d'eternitzar-se allà.

Valoració: @@

8 comentaris:

  1. No sabia que era una novel·la, pensava que era un recull d'articles d'opinió (com que els seus articles van del pal del títol...). Sí que n'he sentit a parlar, quin remei, però he tingut curiositat zero. Si dius que tampoc és el que ens perdem, doncs millor m'ho poses per passar.

    ResponElimina
  2. Crec que moltes vegades cal anar amb compte amb els títols d'alguns llibres. Sobretot, veient com els nervis estan a flor de pell, pel problema separatista. Un vegada vaig estar en la presentació d'un llibre i allí es parlava de que bona part de l'èxit d'un llibre és el títol i després la promoció que es faça del. I és el que han volgut amb este títol...cridar l'atenció.

    ResponElimina
  3. T'anava a comentar avergonyit que no coneixia de l'existència d'aquest llibre fins que vaig saber de l'assumpre de l'Alfred, l'Amaia i Sant Jordi, però havent llegit la teva ressenya veig que a tu et va cridar l'atenció arran d'això precisament! hahaha

    No obstant, segueix sense cridar-me l'atenció...

    Una abraçada,

    ResponElimina
  4. Jo tampoc el coneixia abans del tema dels nanos d'Eurovision... :)

    ResponElimina
  5. La meua opinió és la mateixa que la de molta gent. Si Alfred no li regala a Amaia este llibre haguera passat totalment desapercebut. També m'agradaria saber amb que intenció ho va fer.

    ResponElimina
  6. Jo tampoc crec que el llegeixi a no ser que acabi a les meves mans com t'ha passat a tu.

    ResponElimina
  7. Veig que la impressió que tenia era certa, la gent deu haver conegut aquest llibre per aquella polèmica d'Eurovisió. I com sempre, hi ha polèmica perquè interessa que n'hi hagi, perquè els que es queixen no han llegit el llibre segur. Gràcies pels comentaris.

    Roselles, efectivament, un llibre completament prescindible, però amb una part de crítica que tampoc està tan malament. Quan comença a desvariejar, que ja seria més Albert Pla, és quan per l'interès per mi.

    Benja Garcia, deia Pedrolo que una cultura només és viva en la mesura que és conflictiva. El que vol dir és que si tots els llibres, totes les pel·lícules, són del gust de tothom, i no es diu una paraula més alta que l'altra, el poble està completament mort. Una societat sense crítica està difunta. I si a sobre la crítica i la sàtira està perseguida i pensada com passa ara, el resultat no només és una societat adormida, sinó també un estat dictatorial. I així estem. Que és un títol lleig? Potser sí. Per això s'ha de perseguir i criminalitzar l'autor? Això mai. A més, coneixes l'autor? És un autèntic inconformista i provocador. I ja es pot dir missa, que jutjar un llibre per la coberta sí que és una errada ben gran. I pel que fa als d'Eurovisió, doncs com he explicat jo ja tenia el llibre a casa feia temps i no em cridava l'atenció. El llibre no és d'ara i no s'ha escrit quan la situació era tan tensa. Més que cridar-me l'atenció ara, vaig agafar-lo perquè vaig pensar que si no aprofitava el moment amb la polèmica que ha generat, o no el llegiria mai.

    Jan, jo sí que el coneixia, el tenia a casa perquè el meu germà me'l va regalar. Com li he explicat al company Benja, si l'he llegit ara és perquè vaig pensar que si no aprofitava aquest moment en que el llibre s'havia posat davant dels nassos de tothom, s'acabaria podrint a l'estanteria. Res, és prescindible, passa d'ell.

    Eli, jo conèixer-lo no, que ja esperava torn a casa, però reconec que la polèmica m'ha donat l'empenta necessària per llegir-lo. Si ni tan sols segueixo el programa jo! Però les xarxes fan molt mal.

    Jomateixa, ni falta que fa!

    Botika, com imaginaràs, si no fos que ja era a casa de fa una temporada, tampoc hauria fet cap esforç per aconseguir-lo per més polèmica que s'hagi generat al seu voltant.

    ResponElimina