Autor: Neal Stephenson
Editorial, any: Gigamesh, 2008
Títol original, idioma, any: Snow Crash, anglès,1992
Gènere: Ciència Ficció
Traductor: Juanma Barranquero
Número de pàgines: 420
Llegit en: Espanyol

El món és dels hackers. Almenys el Metavers, l'univers virtual que Hiro Protagonist, la Juanita, en Da5id i una colla més de programadors brillants van ajudar a construir. Ara el 'Carrer', el Metavers, ja és tota una realitat on molta gent es connecta cada dia, ja que la Realitat és perillosa i miserable. El Metavers és tan real que té les seves pròpies lleis i normes. I també té gent poderosa que en vol treure profit, és clar. Una nova droga amenaça als avatars, no seria estrany, si no fos que aquest cop no afecta només a l'avatar, sinó que transcendeix la virtualitat i pot afectar també la persona connectada. Quan això li passa a en Da5id, que queda amb el cervell fregit, en Hiro no tindrà més remei que implicar-s'hi. Les arrels d'aquesta droga, o més aviat d'aquest virus informàtic, són més profundes que no es pensa. Per sort, o no, comptarà amb el suport d'algunes personalitats poderoses, i amb la T.A., una korreu de 15 anys que poc s'espera el merder en el que es posa quan ajuda a en Hiro a repartir una pizza...

Aquest és el primer llibre que ressenyo d'en Neal Stephenson, però no pas el primer que llegeixo d'ell, ja que en realitat és el quart escriptor de qui he llegit més llibres. Fa uns anys el llegia sovint, però vaig acabar aparcant-lo. Es dedica al 'tecno-thriller', per dir-li d'alguna manera. Ciber-punk, un subgènere de la Ciència Ficció, i val a dir que se'n surt molt bé. Els seus mons futuristes, demacrats, perillosos, i els seus anti-herois supervivents basteixen bones històries en les que no fallen les pinzellades d'història antiga que ens ajuden a entendre com s'ha arribat a la situació actual. Fa un ús sempre avançat de la tecnologia i de la sociologia futura, ho espurneja amb apunts que denoten una bona documentació prèvia, i a més hi posa tocs d'humor subtils, o no tant, que arrenquen un somriure de tant en tant, en històries que no són precisament per riure. Tot això trobem en aquest Snow Crash, que és un bon llibre. La pega, una trama una mica enrevessada i en la que és fàcil embolicar-se i perdre's molts detalls.

Stephenson és un gran autor del gènere, encara no prou valorat, almenys a casa nostra. Fa un tipus de llibres que ja no capten el meu interès com abans, però això no m'impedeix valorar-li la bona feina. A banda de la trama, que no és senzilla, com comentava, m'ha costat avançar perquè he llegit la versió de butxaca de Gigamesh, que té una lletra minúscula. Per la premissa inicial podria fer pensar en 'Ready Player One', però res més lluny, l'estil és molt diferent i aquest no és 'per a tots els públics'. És un autor que recomano als habituals del gènere, però no és un llibre de lectura fàcil, tot i tenir un argument atractiu i prou absorbent, i aquest puntet d'humor que a mi m'agrada, però potser tampoc seria del gust de tothom.

Valoració: @@@