Autora: Virginie Despentes
Editorial, any: L'Altra Editorial, 2018
Títol original, idioma, any: King Kong Théorie, francès, 2006
Gènere: Assaig
Traductora: Marina Espasa
Número de pàgines:148
Llegit en: Català

Per aprofundir en la lluita feminista, convé llegir de tant en tant literatura sobre el tema, i aquest testimoni de la Virginie Despentes ens arriba com una glopada de realitat difícil de digerir. Partint de la seva experiència personal, l'autora exposa uns temes molt concrets que coneixerem des de l'altra banda, i d'una manera que no ens pensàvem. Les violacions i com les víctimes són titllades de vegades de culpables, i a més convidades a no explicar-ho massa. La prostitució allunyada de tot allò que és degradació i pura necessitat. La sexualitat femenina, en definitiva. La pornografia desmitificada. I en tots els casos, les barreres i entrebancs que troben les dones pels rols que se'ls ha assignat, i la dificultat de sobrepassar-los i ser lliures i autònomes. Tot des de la perspectiva d'una lliurepensadora per qui aquestes barreres no existien fins que hi va topar de cara.

L'escriptura de la Virginie Despentes és descarnada i una mica desordenada, però el que importa és el que diu, i no com ho diu. El llibre comença amb un pròleg de la Maria Cabrera que ja sembla que hagi buidat el pap després de molt temps de contenir-se, i el que trobem després és un testimoni cru i sense maquillatge del que ha patit una dona que no s'arruga, que no amaga el cap. El testimoni que podria ser el de totes les dones, però la pressió social i el patriarcat i totes les seves eines han estat històricament més forts. Sobretot, el que hi trobem és la desarticulació del vell concepte de 'sexe dèbil'. L'autora ha estat censurada i reprovada per explicar les coses tal com són, des de la perspectiva femenina, i això no agrada a certa gent. Però són la mena de veus que cal alçar per demostrar que homes i dones podem ser diferents en algunes coses, però ho som en moltes menys de les que ens han fet creure.

Vaig voler llegir aquest llibre pensant que cada frase seria una puntada de peu al baix ventre, i no ha estat així. És clar que hi ha crítica cap a la manera d'actuar dels homes com a conjunt, i generalitzar sempre és injust, però com a home he de dir que ens ho tenim ben merescut. Però més enllà, estem davant del testimoni d'una dona, des d'una visió femenina i amb un llenguatge clar i sense edulcorar, i això no hauria d'escandalitzar ningú, només pel fet que és una dona qui ho escriu. Estem poc acostumats a que sigui així i la mateixa autora ho destaca al text. Un llibre curtet però contundent, que convé llegir. Segurament pot fer mal si no s'està disposat a acceptar la submissió que des de sempre els homes han imposat a les dones, però també pot obrir alguna que altra ment. Llegir amb precaució.

Valoració: @@@