dijous, 15 de març de 2018

Què!

Autor: Miquel de Palol
Editorial, any: Angle Editorial, 2017
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 247
Llegit en: Català

De vegades els veïns poden ser molt molestos, però el nostre protagonista fa la creu al seu veí Martí Pelegós només veure'l. S'acaba de mudar a un nou pis, i en Martí, bevedor i fumador empedreït, només truca al seu timbre per donar-li la benvinguda, però el nostre home sap de seguida, i sense pensar-s'ho dos cops, que l'ha de matar. No sap com, ni quan, ni quines situacions propiciaran la seva Acció, però acabarà matant en Martí. Li resulta insofrible. Comença així un espiral filosòfic i introspectiu que portarà al protagonista a analitzar el que es planteja fer des de la perspectiva de grans pensadors de la història, i a ordir un pla que passa, curiosament, per anar-se'n al llit amb tots els personatges femenins de la trama. Sociòpata, misogin, masclista... ho té tot el protagonista.

El plantejament d'aquest llibre és molt atractiu: algú que decideix matar el seu veí de seguida que el coneix. Això és el que em va portar a llegir-lo. Fa pinta d'història plena d'humor negra i molt irònica, però no és això el que trobarem a 'Què!'. O no només. Hi trobarem un protagonista desagradable, escatològic i obsessionat amb el sexe que passa la major part del temps justificant el crim que pretén cometre amb infinites referències a autors clàssics de tota mena. Més una reflexió que frega l'assaig, que no pas una obra de ficció. No es pot dir que sigui un personatge que es faci estimar, tot el contrari. Tampoc no hi trobarem una prosa senzilla, de cap manera. Un gran domini del llenguatge, però que a estones frega l'elitisme desmesurat, i d'altres el desvergonyiment més absolut. Barreja digressions erudites amb el gamberrisme més pur, i la combinació és difícil de pair. La trama no va massa enlloc, i fins i tot diria que vaig intuir el final (encara que no del tot) abans de la meitat del llibre.

Vol dir això que és un mal llibre? No necessàriament. El que sé segur és que no és un llibre, i molt probablement tampoc un autor, per a mi. M'ha semblat brut i desagradable, i molt carregós en els paràgrafs on només divaga. No n'he gaudit, i només m'ha interessat en algunes fases, com per exemple el final, en que s'intueix cert intent de tancar el cercle de manera notable, però no m'ha acabat de quedar clar si només eren imaginacions meves. Si aquest és el llibre més explicatiu de l'autor, serà difícil que torni a intentar-ho amb ell. Què hi farem, senzillament hi ha autors que no són per nosaltres, i no passa res.

Valoració: @

7 comentaris:

  1. Uiiii! Amb aquest post he passat per diferents estats: el títol m'ha cridat l'atenció , he vist l'autor i m'ha fet mandra. He llegit la trama i he tornat a pensar potser vaig errada amb aquest autor i he vist la ressenya i he tornat a caure en la mandra. Dec tenir un dia bipolar. En aquest moment estic quasi segura que no anirà a la meva llista de pendents però amb els canvis que tinc avui tampoc ho asseguro

    ResponElimina
  2. L'has descrit molt bé. És exactament tot el que has dit... però a mi si que m'encaixen els llibres així! ;)

    ResponElimina
  3. Una llàstima no? No conec l'autor, no sé si fa per mi, m'agraden les coses més senzilles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo soc un entusiasta d'en MiqueMiquel de Palol. Mai en deixa idigerent, el tinc demanat pero demà día del pare.
      A qui lo agraden les coses senzilles no lo recomano, pero a qui vulgui sorprendres que el compri

      Elimina
  4. Soc un entusiasta de Miquel de Palol. El tnc demanat per Sant Jordi i estic impacient per tenir-l'ho.
    Si t'agraden les coses senzilles no tel recomano. Pero si busques sorprendret aquest es el teu autor

    ResponElimina
  5. No és el primer que en conèixer algú li cau malament i no sap per què, però fins al punt de matar...Ha de ser un llibre interessant llegir.

    ResponElimina
  6. Sembla que hi ha discrepància amb aquest autor, però el que em sembla que no podem negar ningú és que no és un autor per tothom. Moltes gràcies per comentar.

    Mireia, no sé què dir-te. A mi no m'ha convençut gens, i mira que l'argument m'atreia, per això el vaig comprar. Si al final decideixes llegir-lo, no vull que me'n facis responsable!

    Salvador, és clar, jo he explicat què m'ha semblat el llibre i per què no m'ha agradat. Potser això és precisament el que agrada a algú altre!

    Botika, em sembla que a mi també m'agraden les coses més senzilles. L'autor té una llarga trajectòria, però també és el primer cop que el llegeixo... i temo que serà l'últim.

    Víctor, gràcies per comentar i benvingut al blog. Potser sí que m'agraden les coses més senzilles, però diré que no m'he endut sorpresa amb el llibre, en tot cas negativa, perquè esperava que m'agradés més. Són gustos.

    Benja, benvingut al Llibres. Amb la premissa que dius a mi també em va semblar que seria interessant, i potser ho és. Però a mi no m'ha entrat.

    ResponElimina