dissabte, 24 de març de 2018

Teoria King Kong

Autora: Virginie Despentes
Editorial, any: L'Altra Editorial, 2018
Títol original, idioma, any: King Kong Théorie, francès, 2006
Gènere: Assaig
Traductora: Marina Espasa
Número de pàgines:148
Llegit en: Català

Per aprofundir en la lluita feminista, convé llegir de tant en tant literatura sobre el tema, i aquest testimoni de la Virginie Despentes ens arriba com una glopada de realitat difícil de digerir. Partint de la seva experiència personal, l'autora exposa uns temes molt concrets que coneixerem des de l'altra banda, i d'una manera que no ens pensàvem. Les violacions i com les víctimes són titllades de vegades de culpables, i a més convidades a no explicar-ho massa. La prostitució allunyada de tot allò que és degradació i pura necessitat. La sexualitat femenina, en definitiva. La pornografia desmitificada. I en tots els casos, les barreres i entrebancs que troben les dones pels rols que se'ls ha assignat, i la dificultat de sobrepassar-los i ser lliures i autònomes. Tot des de la perspectiva d'una lliurepensadora per qui aquestes barreres no existien fins que hi va topar de cara.

L'escriptura de la Virginie Despentes és descarnada i una mica desordenada, però el que importa és el que diu, i no com ho diu. El llibre comença amb un pròleg de la Maria Cabrera que ja sembla que hagi buidat el pap després de molt temps de contenir-se, i el que trobem després és un testimoni cru i sense maquillatge del que ha patit una dona que no s'arruga, que no amaga el cap. El testimoni que podria ser el de totes les dones, però la pressió social i el patriarcat i totes les seves eines han estat històricament més forts. Sobretot, el que hi trobem és la desarticulació del vell concepte de 'sexe dèbil'. L'autora ha estat censurada i reprovada per explicar les coses tal com són, des de la perspectiva femenina, i això no agrada a certa gent. Però són la mena de veus que cal alçar per demostrar que homes i dones podem ser diferents en algunes coses, però ho som en moltes menys de les que ens han fet creure.

Vaig voler llegir aquest llibre pensant que cada frase seria una puntada de peu al baix ventre, i no ha estat així. És clar que hi ha crítica cap a la manera d'actuar dels homes com a conjunt, i generalitzar sempre és injust, però com a home he de dir que ens ho tenim ben merescut. Però més enllà, estem davant del testimoni d'una dona, des d'una visió femenina i amb un llenguatge clar i sense edulcorar, i això no hauria d'escandalitzar ningú, només pel fet que és una dona qui ho escriu. Estem poc acostumats a que sigui així i la mateixa autora ho destaca al text. Un llibre curtet però contundent, que convé llegir. Segurament pot fer mal si no s'està disposat a acceptar la submissió que des de sempre els homes han imposat a les dones, però també pot obrir alguna que altra ment. Llegir amb precaució.

Valoració: @@@  

dilluns, 19 de març de 2018

100 preguntes sobre el càncer

Autors: Daniel Closa i Salvador Macip
Editorial, any: Cossetània
Gènere: Divulgació
Número de pàgines: 222
Llegit en: Català

Quant sabeu sobre el càncer? Se'n diuen moltes coses per tot arreu perquè és una de les principals causes de mort en el món occidental, però quantes són fiables? En aquest llibre escrit a quatre mans per dos dels divulgadors més reconeguts del panorama català s'hi poden trobar moltíssimes respostes. El format 'de cent en cent' de l'editorial Cossetània permet parlar dels temes més variats en capítols curts de dues pàgines, i en aquest cas trobem un llibre de divulgació per a tots els públics que ens parla del càncer des de set perspectives: la malaltia en termes generals, els seus mecanismes, els principals tipus de càncers, causes i factors de risc, tractaments, veritats i mites i la prevenció. Una revisió completa del que sabem de la malaltia i de què fem per combatre-la, tot plegat explicat amb paraules entenedores i de manera planera per fer assequible allò que ens ha costat tant d'entendre, i que de vegades encara no entenem.

En Daniel Closa juga a casa amb aquest llibre, ja que ha fet servir aquest format altres vegades, però és el primer cop per en Salvador Macip. Entre els dos han estat capaços de respondre 100 preguntes de manera sintètica i concisa, que se'ns entreguen en petites píndoles o fitxes fàcils de llegir i d'entendre. Eviten tecnicismes, i sempre que hi ha 'paraulotes' científiques són explicades convenientment. Això fa que el llibre sigui molt assequible per tothom, encara que no n'entengui ni un borrall sobre càncer o sobre biologia en general. Que per cert, per explicar aquesta malaltia, o malalties, res millor que la combinació d'un metge i un biòleg. La selecció de temes és bona i l'organització també, senzilla i estructurada. Qualsevol que hagi llegit aquests autors ja coneix la seva capacitat de fer-se entendre explicant conceptes ben difícils. Potser la part més densa és la dels tractaments, però més val explicar-la bé, oi?

Un llibre conjunt de dos dels meus autors més llegits i admirats, per deformació professional, però no només, que parla d'un tema que m'interessa, perquè també és el meu en l'entorn laboral, tenia tots els números d'agradar-me, i no hi ha pas sorpresa en la meva valoració. Tinc les meves reserves amb el format triat, es queda petit pel tema que es tracta, i per com de ben escrit i explicat està. I a més, sempre cometo l'error de llegir aquests llibres massa ràpid, i m'acabo empatxant, és recomanable llegir-lo amb calma i anar assimilant, se'n treu més profit. De totes maneres, és molt meritori fer divulgació amb aquestes limitacions. La valoració que en faig és de cara a la gent no formada però que té un mínim interès en la ciència, que hauria de ser tothom. S'ha de llegir. Aprendreu moltíssim sobre el càncer i aclarireu  molts coneixements erronis adquirits per tot el soroll que l'envolta.  Val la pena tenir-lo a mà per anar consultant. A més té un missatge molt positiu, no li hem de perdre mai el respecte al càncer, però tenim motius per a l'esperança. Aquí també en trobareu uns quants.

Valoració: @@@@

dijous, 15 de març de 2018

Què!

Autor: Miquel de Palol
Editorial, any: Angle Editorial, 2017
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 247
Llegit en: Català

De vegades els veïns poden ser molt molestos, però el nostre protagonista fa la creu al seu veí Martí Pelegós només veure'l. S'acaba de mudar a un nou pis, i en Martí, bevedor i fumador empedreït, només truca al seu timbre per donar-li la benvinguda, però el nostre home sap de seguida, i sense pensar-s'ho dos cops, que l'ha de matar. No sap com, ni quan, ni quines situacions propiciaran la seva Acció, però acabarà matant en Martí. Li resulta insofrible. Comença així un espiral filosòfic i introspectiu que portarà al protagonista a analitzar el que es planteja fer des de la perspectiva de grans pensadors de la història, i a ordir un pla que passa, curiosament, per anar-se'n al llit amb tots els personatges femenins de la trama. Sociòpata, misogin, masclista... ho té tot el protagonista.

El plantejament d'aquest llibre és molt atractiu: algú que decideix matar el seu veí de seguida que el coneix. Això és el que em va portar a llegir-lo. Fa pinta d'història plena d'humor negra i molt irònica, però no és això el que trobarem a 'Què!'. O no només. Hi trobarem un protagonista desagradable, escatològic i obsessionat amb el sexe que passa la major part del temps justificant el crim que pretén cometre amb infinites referències a autors clàssics de tota mena. Més una reflexió que frega l'assaig, que no pas una obra de ficció. No es pot dir que sigui un personatge que es faci estimar, tot el contrari. Tampoc no hi trobarem una prosa senzilla, de cap manera. Un gran domini del llenguatge, però que a estones frega l'elitisme desmesurat, i d'altres el desvergonyiment més absolut. Barreja digressions erudites amb el gamberrisme més pur, i la combinació és difícil de pair. La trama no va massa enlloc, i fins i tot diria que vaig intuir el final (encara que no del tot) abans de la meitat del llibre.

Vol dir això que és un mal llibre? No necessàriament. El que sé segur és que no és un llibre, i molt probablement tampoc un autor, per a mi. M'ha semblat brut i desagradable, i molt carregós en els paràgrafs on només divaga. No n'he gaudit, i només m'ha interessat en algunes fases, com per exemple el final, en que s'intueix cert intent de tancar el cercle de manera notable, però no m'ha acabat de quedar clar si només eren imaginacions meves. Si aquest és el llibre més explicatiu de l'autor, serà difícil que torni a intentar-ho amb ell. Què hi farem, senzillament hi ha autors que no són per nosaltres, i no passa res.

Valoració: @

dissabte, 10 de març de 2018

Ready Player One

Autor: Ernest Cline
Editorial, any: Columna, 2016
Títol original, idioma, any: Ready Player One, anglès, 2011
Gènere: Ciència Ficció
Traductors: Lluís Delgado i Rosa Borràs
Número de pàgines: 506
Llegit en: Català

En un futur no gaire llunyà, la Terra és un lloc demacrat i superpoblat, on les desigualtats són encara més marcades que ara, i les condicions de vida de la gent sense recursos són deplorables, com per exemple en els parcs de caravanes, que ja no creixen només en extensió, sinó també en vertical. Però existeix OASIS. OASIS és un simulador d'immersió virtual de lliure accés, encara que dins les coses no són gratuïtes, creat per un programador de videojocs obsessionat amb la cultura pop dels anys '80. Tot el simulador està ple de mons recreats i inspirats en aquella època. Tothom hi accedeix, dins d'OASIS poden ser qui vulguin i escapar de la seva miserable vida. Però el geni James Halliday ha mort i ha deixat un últim regal pels seus seguidors: un ou de pasqua amagat en el seu sistema. Qui el trobi, no només heretarà la seva immensa fortuna, sinó que també serà l'amo d'OASIS. I qui no voldria controlar el simulador més lucratiu de la història? Comença la Cacera que canviarà tot el panorama mundial per obtenir fortuna i el control d'OASIS. Grans corporacions s'hi esforçaran de valent, però també els 'egg hunters', abreviat a 'gunters', independents o per clans. Entre aquests hi haurà en Parzival, un complet desconegut que serà el primer a aconseguir un avenç en la recerca. A partir d'aquí, comença la carrera.

Si una cosa destaca d'aquest llibre és l'extens catàleg de referències a jocs, pel·lícules, sèries i música de l'època predilecta de l'autor, que es converteix també en la del programador més famós. Ens retrata un futur d'aquí a 30 anys en el que tothom consumeix cultura dels anys '80 per tal d'aconseguir trobar l'Ou d'en Halliday. Els 'gunters' en són uns experts. El protagonista absolut és en Parzival, del qual també coneixerem la seva identitat real, però tindrà companys de viatge com l'Aech, l'Art3mis i d'altres. Està escrit d'una manera molt planera tot i la immensa quantitat de referències i invents que esmenta, i això ajuda a una lectura ràpida.  Té alguna fase en la que no passen tantes coses que s'alenteix una mica i potser es podria haver escurçat, però en general l'argument atrapa i enganxa molt.

La primera fase d'aquest llibre és apassionant i anava per 5@, així que ja us podeu imaginar que estava gaudint moltíssim de la lectura. Ara bé, no és un llibre per tothom. És un crossover que pot agradar a qualsevol edat, però per gaudir-lo al màxim s'ha de conèixer de què està parlant, i per això és ideal per la gent que ara té de 35 a 50 anys, i si eren una mica frikis en la seva infantesa o joventut, millor. I jo compleixo aquestes característiques, per això se'm queia la bava amb tantes referències, amb tantes picades d'ull conegudes que no se m'escapaven. En fases posteriors aquesta empenta inicial es perd i la història es torna una mica més convencional (per dir-ho d'alguna manera, estem parlant d'un simulador immersiu!), i l'autor tira més d'inventiva que de referències, i ja no impressiona tant, però manté un bon ritme i molta originalitat. M'ho he passat molt bé llegint-lo i ja a les acaballes vaig saber que sortirà la segona part, a banda de la pel·lícula que estrenaran aquest mateix més, i no tinc cap dubte que no les deixaré escapar. Atenció a aquest autor, a veure si sap escriure en altres registres, però la primera impressió ha estat molt bona.

Valoració: @@@@

divendres, 2 de març de 2018

8 anys de lectures compartides

Aquesta setmana ha estat el 8è l'aniversari del blog. No és que no hi pensés, però alguns vespres arribo tard a casa i em costa posar-me a l'ordinador a escriure. A més, no tenia res preparat per la celebració, així que ho vaig deixar passar. No obstant, no vull deixar de destacar l'efemèride, ja que cada any dic alguna cosa per aquesta data, l'1 de març. El que sí que estic fent aquest any és llegir, de moment a millor ritme que anys anteriors, i això em fa content. He tingut sort (majoritàriament) amb els llibres que he triat, i això ajuda a que les pàgines volin. Ja veurem si m'encallaré en algun punt, o per algun motiu aliè, però estic content de seguir gaudint de la lectura, seguir ampliant el meu ventall d'autors i autores i coneixent noves literatures. I com que segueixo amb la idea de que un llibre no s'acaba fins que no té la seva ressenya pertinent en aquest blog, doncs aquí continuo amb moltes ganes de compartir les meves lectures.

Dues cosetes més només. La primera, recordar, per si és d'interès, que aquest blog té un compte de twitter associat on comparteixo les ressenyes, és @llibresipunt. I en segon lloc, com no pot ser d'una altra manera, i en realitat és el motiu pel qual no vull deixar passar un aniversari, és per donar les gràcies a tothom que passa per aquí a llegir què explico dels llibres, a deixar comentaris i fer confiança amb les meves opinions. Mil gràcies, un plaer xerrar de lectures amb vosaltres, i que ho segueixi sent per molt temps!