Autor: Miquel Esteve
Editorial, any: Columna, 2018
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 285
Llegit en: Català

Al bell mig d'un barri benestant de Barcelona, a la Plaça d'Adrià, apareix el cadàver d'una dona jove i guapa. L'han deixat asseguda en un banc, amb un tall al coll, i en una posició que fa sospitar que l'assassí la coneixia i n'ha tingut cura, fins i tot després de morta. Això passa a la tardor del 2015. A l'estiu del mateix any, coneixerem en Pol, un respectable professor de literatura classicista que encara no s'ha recuperat del seu divorci, i que mira de refer la seva vida apuntant-se a una agència matrimonial a instàncies d'una amiga. De seguida sabrem que en Pol coneixia l'Imma Esparza, la dona assassinada del banc, però quin és el lligam que els unia? Quina relació té en Pol amb la fi de la vida de l'Imma? D'uns fets a uns altres hi trobarem una trama  complicada que inclou drogues, prostitució, depravació, màfia i blanqueig de capital. Poc que s'ho espera en Pol quan s'apunta a l'agència Nirvana, mirant d'aixecar cap. 

El llibre està estructurat en capítols curts que alternen l'estiu i la tardor del 2015. A la tardor tenim la investigació policial per la mort de l'Imma, i a l'estiu coneixerem la història d'en Pol, una espiral que cada cop s'embolica més, i que ens anirà portant fins l'assassinat. És difícil definir-lo, novel·la negra no és, però sí que hi ha crim i baixos fons, tan clàssics d'aquest gènere. La història té elements que la fan atractiva, però falla molt en l'execució. Si l'hagués de definir en una paraula, aquesta seria inversemblant. Senzillament, no em crec la personalitat del protagonista, en Pol. Les incongruències que té són majúscules. No em crec els personatges, que trobo poc definits, no pot ser que una prostituta parli com un catedràtic i li entengui les referències, per posar un exemple. I molts d'ells encara no entenc per què hi surten. No em crec els diàlegs, ningú parla així. No em crec la ingent sèrie de coincidències i deus ex machina que hi ha. I no em crec que una advocada parli amb els morts, en un llibre que pretén ser realista. Tot plegat, et fa llegir amb el nas cada cop més arrufat, i quan cap el final algun gir et sorprèn, ja no li perdones les faltes anteriors. El final vol ser trencador, però... ni així.

Bona part de la història gira al voltant del sexe, i si bé és cert que mou muntanyes, no ens cal saber la vida sexual i sentimental de tots i cadascun dels personatges, inclosos els policies que investiguen, què els excita, què fan... tot això sobra. Tampoc és normal que totes les dones que hi surten siguin explosives i guapíssimes, i amb una sexualitat desbordant. Són més punts a favor de la inversemblança, i per tot això, i per un llenguatge molt fluctuant i poc consistent, no el puc valorar bé. Se salva la història de fons, però no compensa, pel meu gust. Fins i tot hi he detectat alguna errada producte de poca revisió, i m'estranya d'una editorial com Columna.  Em sap greu, però és fluix, molt fluix.

Valoració: @