dimarts, 27 de febrer de 2018

R.U.R. (Rossum's Universal Robots)

Autor: Karel Čapek
Editorial, any: Males Herbes, 2017
Títol original, idioma, any: R.U.R. (Rossum's Universal Robots), txec, 1920
Gènere: Teatre
Traductor: Núria Mirabet
Número de pàgines: 227
Llegit en: Català

A la companyia Rossum's Universal Robots han aconseguit fabricar robots amb aparença humana que fan qualsevol feina, alliberant així els homes i dones de les tasques més feixugues. Són tan realistes que desperten certes simpaties, com per exemple la de l'Helena Gloryová, la filla del president, que ve a visitar la fàbrica i s'hi acaba quedant. Però els robots no tenen ànima, estan desposseïts de trets humans, i per això estan destinats a ser esclaus de l'home tota la vida. No val la pena atorgar-los drets, ni vacances, ni donar-los un sou. Fins que unes petites modificacions els fan prendre consciència i els fan adonar que són millors, més forts i més hàbils que els seus creadors, i que per tant, no hi ha motiu perquè segueixin sotmesos.

Aquest llibre de Karel Čapek és en realitat una obra de teatre de ciència ficció. Ens mostra un futur apocalíptic en el que l'ambició de produir i produir i de guanyar cada cop més diners comporta un canvi de paper que resultarà fatal per la humanitat. L'argument no dista gaire de La guerra de les salamandres, però aquest cop els protagonistes seran els robots, i estem davant del creador d'aquest concepte. En el text he sabut reconèixer aquella ironia i aquesta reflexió que aporta Čapek, però és clar, està escrit com una obra de teatre, i això té algunes limitacions. Una novel·la sobre el tema, amb més explicacions, seria més reeixida, però potser encara s'assemblaria més a les Salamandres. De totes maneres, interessen i enganxen els seus plantejaments, i el llibre es llegeix a molta velocitat, perquè són tot diàlegs, sobretot de frases curtes.

Vaig anar a buscar aquest volum de seguida perquè 'La guerra de les salamandres' m'havia meravellat. Confirmo la qualitat literària i la visió d'aquest escriptor, però el format d'obra de teatre li fa perdre molts punts. Se'm fa estrany que un argument tan potent, i innovador com devia ser als anys vint, no acabés en forma de novel·la, probablement m'hauria agradat més. Tot i així, no em penedeixo gens d'haver-lo llegit, el que planteja és molt interessant, i haurà servit d'inspiració per a infinitat d'obres posteriors. Segueixo encantat d'haver descobert aquest autor, i a veure si els de Males Herbes s'animen a seguir traduint al català les seves obres.

Valoració: @@ i mitja  

dijous, 22 de febrer de 2018

Neu, óssos blancs i alguns homes més valents que els altres

Autora: Mònica Batet
Editorial, any: Meteora, 2015
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 177
Llegit en: Català

La nostra protagonista prepara una maleta ben grossa per marxar. No sabem com es diu, ni ho sabrem, com tampoc de cap dels personatges que l'acompanyaran en les seves decisions. No és el primer cop que marxa, ja havia hagut de fer una primera maleta. El seu país és fosc, bona part de l'any nevat i els soldats vetllen perquè ningú se surti massa de la línia. Tot va començar amb la Gran Nevada, però. Un estrany fenomen meteorològic que va paralitzar el país 12 dies, en una època de l'any en que se suposa que ja no hauria de nevar. Els seus pares la van deixar a casa l'avi i van haver de marxar a Paris. L'avi, un home estricte, excèntric i que li imposa un munt de normes, en té cura, però també li amaga coses. Per què han marxat els seus pares? Per què no tornen a buscar-la? Moltes incògnites i un trencaclosques que haurem d'anar completant, sempre sota la protecció imaginària dels homes valents que van trepitjar el Pol Sud per primer cop, Amundsen i Scott.  

Esperonat per algunes bones ressenyes d'aquesta autora, vaig anar a buscar un llibre seu per comprovar si era tan bona com deien. Val a dir que la Mònica Batet té una escriptura excel·lent, acurada. Sembla repassada fins a l'infinit, fins que ha convençut la revisora més exigent, que probablement sigui ella mateixa. Té només 177 pàgines, però no permet una lectura ràpida, cal anar amb calma i mastegant cada paraula. El ritme de l'acció és lent també, i els pocs diàlegs que hi ha estan integrats en el mateix text, amb només una majúscula inicial que els identifica. La història és bona, complicada, i no s'explica de manera lineal, al contrari és un puzle que haurem d'anar construint a retalls, però que no ens costarà gaire perquè el text sap situar-nos en tot moment.

Aquest és un llibre més dens del que indiquen les poques pàgines que té, però dóna gust llegir algú que escriu tan bé. No és un llibre per algú a qui agradin els grans girs i esdeveniments i cal tenir en compte aquest ritme lent i la trama desestructurada. Pot agradar-te més o menys com està explicat, però cal reconèixer el saber fer de l'autora amb les paraules i que la història és imaginativa i ben trenada. No hi busqueu focs artificials i explosions ni un argument absorbent. Però si busqueu una història reposada, profunda i amb alta qualitat literària, doneu una oportunitat a aquesta autora.

Valoració: @@@ 

dijous, 15 de febrer de 2018

No deixis mai de mirar al cel

Autor: Miquel Esteve
Editorial, any: Columna, 2018
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 285
Llegit en: Català

Al bell mig d'un barri benestant de Barcelona, a la Plaça d'Adrià, apareix el cadàver d'una dona jove i guapa. L'han deixat asseguda en un banc, amb un tall al coll, i en una posició que fa sospitar que l'assassí la coneixia i n'ha tingut cura, fins i tot després de morta. Això passa a la tardor del 2015. A l'estiu del mateix any, coneixerem en Pol, un respectable professor de literatura classicista que encara no s'ha recuperat del seu divorci, i que mira de refer la seva vida apuntant-se a una agència matrimonial a instàncies d'una amiga. De seguida sabrem que en Pol coneixia l'Imma Esparza, la dona assassinada del banc, però quin és el lligam que els unia? Quina relació té en Pol amb la fi de la vida de l'Imma? D'uns fets a uns altres hi trobarem una trama  complicada que inclou drogues, prostitució, depravació, màfia i blanqueig de capital. Poc que s'ho espera en Pol quan s'apunta a l'agència Nirvana, mirant d'aixecar cap. 

El llibre està estructurat en capítols curts que alternen l'estiu i la tardor del 2015. A la tardor tenim la investigació policial per la mort de l'Imma, i a l'estiu coneixerem la història d'en Pol, una espiral que cada cop s'embolica més, i que ens anirà portant fins l'assassinat. És difícil definir-lo, novel·la negra no és, però sí que hi ha crim i baixos fons, tan clàssics d'aquest gènere. La història té elements que la fan atractiva, però falla molt en l'execució. Si l'hagués de definir en una paraula, aquesta seria inversemblant. Senzillament, no em crec la personalitat del protagonista, en Pol. Les incongruències que té són majúscules. No em crec els personatges, que trobo poc definits, no pot ser que una prostituta parli com un catedràtic i li entengui les referències, per posar un exemple. I molts d'ells encara no entenc per què hi surten. No em crec els diàlegs, ningú parla així. No em crec la ingent sèrie de coincidències i deus ex machina que hi ha. I no em crec que una advocada parli amb els morts, en un llibre que pretén ser realista. Tot plegat, et fa llegir amb el nas cada cop més arrufat, i quan cap el final algun gir et sorprèn, ja no li perdones les faltes anteriors. El final vol ser trencador, però... ni així.

Bona part de la història gira al voltant del sexe, i si bé és cert que mou muntanyes, no ens cal saber la vida sexual i sentimental de tots i cadascun dels personatges, inclosos els policies que investiguen, què els excita, què fan... tot això sobra. Tampoc és normal que totes les dones que hi surten siguin explosives i guapíssimes, i amb una sexualitat desbordant. Són més punts a favor de la inversemblança, i per tot això, i per un llenguatge molt fluctuant i poc consistent, no el puc valorar bé. Se salva la història de fons, però no compensa, pel meu gust. Fins i tot hi he detectat alguna errada producte de poca revisió, i m'estranya d'una editorial com Columna.  Em sap greu, però és fluix, molt fluix.

Valoració: @

dijous, 8 de febrer de 2018

La guerra de les salamandres

Autor: Karel Čapek
Editorial, any: Males Herbes, 2016 (2a edició)
Títol original, idioma, any: Válka s mloky, txec, 1936
Gènere: Fantasia
Traductor: Núria Mirabet
Número de pàgines: 371
Llegit en: Català

El capità Van Toch descobreix unes curioses criatures als mars del sud. Al principi no sap ben bé què són, alguna mena de rèptil o amfibi, però el cas és que poden caminar sobre dues potes i són capaces de fer treballs manuals. Ell les fa servir perquè li portin ostres per trobar perles. Aquestes salamandres, que al principi són poques, però sembla que augmenten ràpidament de nombre, demostren una intel·ligència fora de mida al regne animal, i a mesura que creix el coneixement que se'n té, se les anirà fent servir com a mà d'obra per a treballs al mar. Però és clar, arriba el moment de la seva regulació, de modificar la percepció que se'n té, d'atorgar-los drets i deures... i a tot això, les salamandres, ja distribuïdes arreu del món per l'home, cada cop són més i demostren més habilitats i capacitats. Què passarà si un dia gira la truita i l'espècie que no és més que una esclava de l'altra pren consciència d'ella mateixa i decideix que ha arribat l'hora de prendre les decisions?

Aquest sorprenent llibre està dividit en tres parts. La primera podríem dir que és un conjunt de relats en els que les salamandres mantenen els primers contactes amb els humans i fan els seus primers aprenentatges, les habilitats manuals, la parla, i tantes altres, però ningú les veu com una amenaça, ja que són de caràcter molt afable. La segona part és una mena d'assaig que exposa el procés de civilització de les salamandres, i servint-se d'articles o de transcripcions de conferències explica els canvis en la societat humana que provoca la irrupció d'aquest nou ésser intel·ligent a la terra. En la darrera part, les salamandres han crescut tant en nombre que comencen a decidir per elles mateixes què els convé més. És com un llibre d'història. Tot el text està escrit amb un rigor científic, sociològic, polític i filosòfic digne de grans erudits, però també d'una notable qualitat literària i una ironia crítica que posa de manifest la misèria de l'espècie humana. Per mi, el més espectacular de tot, i això que té moltes coses destacables, és que tot i estar escrit el 1936 no està en absolut desfasat, podria haver estat escrit la setmana passada i seria igual de versemblant. Suposo que aquí hi juga un paper important la traducció.

El catalogo com a fantasia, però aquest llibre són molts llibres en un. Fantasia perquè ens parla d'uns éssers inexistents. És distòpia, ja que la seva participació fa canviar molt la realitat. És un tractat de biologia i etologia salamandresca. Però també és un llibre de filosofia i un assaig de geo-política, amb picada d'ull inclosa a la Segona Guerra Mundial. El resultat és espectacular. Arrenca amb força i manté l'interès, tot i que la part central és força densa i embolicada amb referència que porten a llargs articles que exemplifiquen el text central, que té forma d'assaig. Però la densitat i l'excés d'informació es compensen amb l'interès que genera el que s'explica de les salamandres. He gaudit molt d'aquesta obra i estic content d'haver descobert Čapek, em ve de gust llegir més coses seves, i estic de sort perquè Males Herbes ja ha publicat un altre dels seus clàssics. No crec que trigui a venir a casa.

Valoració: @@@@