Autor: Andreu Martín
Editorial, any: RBA La Magrana, 2013
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 293
Llegit en: Català
Premis: V premi Crims de Tint

Que aparegui un cap de dona, sense el cos que sol acompanyar-lo, no és una cosa que passi cada dia a Barcelona. Que a més apareguin una sèrie de cadàvers, aparentment inconnexos, a altres parts de la ciutat ja fa sospitar que en passa alguna de grossa. Pel títol dels capítols sabem que hi ha hagut un robatori, però què han robat? Qui? Aquestes morts tenen relació amb aquest furt? Sembla talment una venjança. Els mossos pensen que han estat els mareros salvadorencs, però l'inspector Diego Cañas de la Policia Nacional té indicis per pensar que és cosa dels xinesos. Un confident seu, en Liang Huan, sembla que hi pot estar relacionat. Diuen que qui roba a un lladre té 100 anys de perdó, però això és si els perjudicats estan disposats a acceptar la pèrdua. Sembla clar que, en aquest cas, no és així. El periple d'en Liang en aquesta història és llarg i penós, però sobretot perillós. Les tríades xineses no s'estan per romanços.

No descobrim res si diem que Andreu Martín domina el gènere negre a la perfecció i que llegir-lo és un goig. Aquest volum parla de màfies xineses i de retruc també d'altres organitzacions que, si no operen a Barcelona, podrien fer-ho. Està estructurat al voltant d'un gran robatori i coneixerem l'abans i el després, al principi una mica desorganitzat, per tant sabem coses que passaran, però no com s'hi arriba. Mica en mica es va construint un puzle complex i ben trenat que ens absorbirà en la lectura i ens portarà per molts racons foscos de la ciutat i voltants on hi passen coses que no imaginem. Té la seva gràcia que esmenti tantes localitzacions perquè ens podem anar fent un mapa mental del crim organitzat a Barcelona. Es llegeix molt bé i a bon ritme, comença amb investigació policial però el gruix central del llibre ens explica la vivència d'en Liang, que s'erigeix en protagonista i parla en primera persona.

Llegir el mestre és apostar a cavall guanyador, per això m'agrada fer-ho de tant en tant, i no em decep mai. Escriu molt bé aquest home, pels estàndards del gènere, i en valor absolut, i les històries que s'empesca són negres negres, però alhora conserven una versemblança que les fa properes i ens fa esgarrifar de tot el que probablement passa al nostre voltant i no percebem. No sé si arriba al nivell d'excel·lència de La violència justa, però sí que és un molt bon llibre d'intriga, d'acció i de novel·la negra. Si ja heu tastat Martín, us ha agradat, però encara no heu ensopegat amb aquest Societat Negra, no dubteu ni un segon. I si no coneixeu l'autor tampoc, que caram, que al mestre se'l respecta i se'l llegeix!

Valoració: @@@@