Autora: Penelope Fitzgerald
Editorial, any: Impedimenta, 2017
Títol original, idioma, any: The Bookshop, anglès, 1978
Gènere: Narrativa
Traductor: Jaume C. Pons
Número de pàgines: 183
Llegit en: Català

Després d'enviudar, la Florence Green decideix establir-se al petit poblet pesquer de Hardborough i obrir una llibreria, la primera que hi haurà en aquest racó de món. A tal efecte, troba una casa ideal, Old House, que fa temps que està abandonada, té humitats i està habitada per un fantasma capritxós. Obrir i portar un negoci és sempre difícil, tot i que comptarà amb l'ajuda d'una joveníssima companya que li facilita la feina, però no estarà mancada d'oposició. Hi ha qui té altres plans per la casa que ella ha decidit fer seva, i que no escatimarà esforços per aconseguir els seus objectius. Tot es complicarà encara més quan la Florence decideix oferir a la seva botiga la Lolita de Nabokov, una novetat editorial que no deixa indiferent a ningú, i que en un poble conservador i aïllat com Hardborough genera tanta curiositat com rebuig. 

Aquesta novel·la està ambientada a mitjans dels anys 50 i en una societat carca que no està preparada per segons quins canvis. La Florence és una dona avançada al seu temps i amb una mentalitat més progressista que la dels seus conciutadans, i que estima els llibres per sobre de tot. Als que som lectors ens serà difícil no empatitzar amb ella i no voler que se'n surti malgrat les dificultats. No sé per què em sembla que l'autora s'ha retratat a ella mateixa en la seva protagonista. És un llibre sense grans girs que es va desenvolupant de manera paral·lela a la construcció de la llibreria i de la seva evolució. Alguns passatges semblen una mica inconnexos i no semblen tenir massa relació amb el tema principal, però a banda d'això es llegeix molt bé amb una escriptura molt agradable. Hi ha crítica social i apologia de la literatura i de la lectura, com no podria ser d'altra manera amb el títol que il·lustra la coberta.

Si una cosa no ens agradarà d'aquest llibre és el final, i no perquè grinyoli, ni perquè estigui mal plantejat o escrit, sinó perquè probablement és el final que no volem, però això no depèn de nosaltres, sinó de la voluntat de l'escriptora. A banda d'això, és un bon llibre, curtet, distret i que passa prou bé. Com comentava, a estones no saps per què està explicant segons què, però això no impedeix seguir la trama. Una lectura ràpida i que rarament decebrà, tampoc no és l'obra del segle, però no ho pretén. Ni tan sols aconsegueix dissuadir-nos a aquells que volem estar sempre envoltats de llibres i que somiem en tenir una llibreria, o en el seu defecte, una biblioteca ben nodrida a casa.

Valoració: @@@