diumenge, 14 de gener de 2018

Astrofísica per a gent amb presses

Autor: Neil deGrasse Tyson
Editorial, any: Edicions 62, 2017
Títol original, idioma, any: Astrophyics for People in a Hurry, anglès, 2017
Gènere: Divulgacó
Traductora: Núria Parés
Número de pàgines: 184
Llegit en: Català

En Neil deGrasse Tyson és el divulgador científic que va prendre el relleu a Carl Sagan en la sèrie de documentals anomenats Cosmos. El seu camp investigador és l'astrofísica i val a dir que és capaç d'explicar conceptes realment difícils de manera planera, entenedora i aportant un toc d'humor molt personal. En aquest llibre pretén fer-nos una repassada general dels coneixements que tenim actualment en astrofísica, i això no vol dir només parlar de planetes i galàxies llunyanes. A l'espai hi ha molts misteris i per anar-los resolent els investigdors han hagut de posar-hi ingeni al llarg del temps. Així doncs, no només descobrirem com es va formar l'univers que coneixem, sinó com ens ho hem fet per anar aprenent tot això. Ah, i fins i tot sabrem com s'ho podrien muntar els extraterrestres per descobrir-nos a nosaltres!

Aquest és un llibre ben estructurat i que ens fa un recorregut per uns coneixements que la majoria de nosaltres desconeixem i se'ns escapen. Però per aproximar-nos a entendre l'univers, la seva distribució i el seu coneixement també necessitarem alguns conceptes que ens toquen de més a prop, com les radiacions electromagnètiques i la física departícules. Mons fascinants que acaben sent eines per saber d'on (i de quan) venim i cap a on anem. Neil deGrasse ho explica molt bé, i amb gràcia, pero no es pot evitar que ens perdem, perquè l'astrofísica no és fàcil per més bon divulgador que siguis. I ell ho és, però quan ens parla de matèria fosca, o d'energia fosca, de camps gravitacionals i trajectòries planetàries, el que acaba donant voltes és el nostre cap.

Tot i així, m'ho he passat bé llegint-lo, no és el primer llibre de divulgació d'aquest tipus que llegeixo malgrat que dista molt del meu camp de coneixement i no ho entenc pas tot. Però no em rendeixo, i menys si qui m'ho explica és aquest autor, que em va encantar a Cosmos, i m'ha tornat a atrapar amb aquest llibre. Una lectura força estimulant, però tampoc no es que es pugui recomanar a tort i a dret, és perfectament comprensible que aquests temes deixin indiferent a molta gent. Encara que, qui no porta un petit astronauta a dins?

Valoració: @@@

diumenge, 7 de gener de 2018

El ferrocarril subterrani

Autor: Colson Whitehead
Editorial, any: Periscopi, 2017
Títol original, idioma, any: The Underground Railroad, anglès, 2016
Gènere: Narrativa
Traductora: Albert Torrescasana
Número de pàgines: 390
Llegit en: Català
Premis: Pulitzer 2017, National Book Award 2016 i Indies Choice Book Award 2017

La vida en els camps de cotó de Geòrgia no és fàcil pels esclaus, i menys quan els amos de la plantació són dèspotes i despietats. La Cora treballa a la finca dels Randall però després d'una pallissa que rep per protegir un vailet que ha comès una errada infantil, i que està a punt de rebre de valent, decideix acceptar l'oferta d'en Caesar per escapar-se amb ell cap el nord. Així comença el periple de la Cora a través de diversos estats esclavistes a les acaballes del segle XXI, cadascun amb les seves diferències en la manera d'entendre l'esclavitud i la presència dels negres en general, però on serà molt difícil que la jove trobi la seguretat. A més, en Ridgeway, el famós caçador de recompenses, li segueix els passos, l'amo Randall ha posat preu al seu cap, així que no es podrà despistar ni un segon, ni confiar en ningú. Per sort, la xarxa de solidaritat que conforma el ferrocarril subterrani, clandestí i secret, li atorgarà una oportunitat.

Aquest llibre està basat en fets reals. La història de la Cora podria ser la de qualsevol esclau que provava d'escapar-se del jou de l'esclavatge, i no ens estalvia detalls sobre el tracte que rebien els negres ni els càstigs que patien si els atrapaven. És ficció, però alhora és realitat, una realitat molt dura. La història se'ns explica en capítols llargs ambientats en cadascuna de les parades que fa la Cora en el seu viatge cap a la llibertat. I entre estacions, coneixerem amb una mica més de detall alguns dels personatges que són importants a la seva vida, en capítols més curts. L'autor s'empesca una trama que no ens pot deixar indiferents, s'allunya de persecucions cinematogràfiques i espectaculars per donar prioritat al realisme de la manera més explícita i explicativa possible. Transmet així les atrocitats d'una època molt fosca de la història americana, i ho fa amb mestratge, amb rigorositat i amb ofici.

El ferrocarril s'està emportant molts elogis tant de la crítica com del públic, i són ben merescuts. És un llibre que s'ha d'anar mastegant, amb una lectura atenta i concentrada. L'única pega que li podria trobar és certa dispersió en alguns moments, salts d'unes situacions a d'altres, però només en les parts més explicatives. Per la resta, val la pena llegir-lo perquè hi trobem una bona història amb sobrada qualitat literària, i a més un relat novel·lat de l'època colonial americana, vist des de la perspectiva dels que patien les atrocitats dels blancs. Atrapa, t'adones que estàs llegint un bon llibre, i a més aprenem una mica d'història recent. Més recent del que ens agrada reconèixer. Com ja és habitual, Edicions del Periscopi ratlla a altíssim nivell amb la publicació d'aquesta joia. No hi busqueu lectura fàcil, però sí una lectura sòlida i que no deixa indiferent.

Valoració: @@@@

dijous, 4 de gener de 2018

Frases 2017

Amb una mica de retard pel que era habitual, per imperatiu geogràfic, començarem l'any lector amb el recull de les millors frases que vaig anar apuntant durant les 40 lectures de l'any passat, a veure si en trobeu alguna que us agradi. Les frases van en l'idioma que les vaig llegir, amb el seu corresponent llibre i autor. Espero que les gaudiu!
  • Sembla mentida com l'apassionament ens lleva l'equanimitat i ens fa ésser injustos. (Gaeli i l'home Déu, Pere Calders)
  • Quan ets petit et vols fer gran per tenir més llibertat i, a l'hora de la veritat, et trobes lligat per responsabilitats més grans i poderoses. (Els bessons congelats, Andreu Martín i Jaume Ribera)
  • Lots of things are mysteries. But that doesn't mean there isn't an answer to them. It's just that scientists haven't found the answer yet. (The curious incident of the dog in the night-time, Mark Haddon
  • Protestar és fàcil, però és molt més útil intentar que canviïn les coses. (Doble mortal, Salvador Macip i Elisenda Roca)
  • A vegades, l'estupidesa, la ignorància i la demència s'abanderen amb la religió per crear monstres. (El retorn del Cató, Matilde Asensi)
  • Les queixes, per als bons moments. En els dolents s'ha d'aguantar i plantar cara. (El retorn del Cató, Matilde Asensi)
  • No hi ha res més estúpid que voler aparentar allò que no s'és, que voler demostrar coses que no són. (Nocturn de Sant Felip Neri, Sebastià Bennasar
  • Sovint la vida és una guerra que es lliura a llarg termini, plena de moments de mandra i fastigueig. (De que parlo quan parlo d'escriure, Haruki Murakami)
  • Les persones que juguen amb foc corren el perill de cremar-se, però se sorprenen quan això els passa. (L'home del llac, Arnaldur Indridason)
  • Els enemics són mortals, però l'odi no. Enverina la sang i es transmet de pares a fills durant generacions. (Els últims dies dels nostres pares, Joël Dicker)
  • Tots ens mereixem morir, però ningú no hauria de decidir per nosaltres quan ho hem de fer. (Mort a la Fenice, Donna Leon)
  • La vida és lleugera, no hem de permetre a ningú que ens la faci pesada. (Els dies de l'abandonament, Elena Ferrante)
  • No cal gaire claror per mirar dins un mateix. (Robinson, Vicenç Pagès)
  • Els homes ploren més sovint del que sembla. Han d'estar sols, això sí. (Això no és Amèrica, jordi Puntí)
I amb aquestes frases dono el tret de sortida al 2018 lector. Aviat tornen les ressenyes, i ho faran amb aroma de colons i esclavatge. Que tingueu un gran any lector, i que el puguem compartir!!