diumenge, 26 de febrer de 2017

L'abominable crim de l'Alsina Graells

Autor: Pep Coll
Editorial, any: Empúries, 1999
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 220
Llegit en: Català

En el trajecte de Barcelona a Lleida en Alsina Graells algú ha assassinat el diputat conservador espanyolista Feliciano Moran. En el mateix cotxe de línia viatja el nou inspector dels mossos Sergi Massanés, que és qui descobreix el cos a l'última fila de l'autocar. Entre els passatgers, només un grapat de persones aparentment poc sospitoses, però algun d'ells ha hagut de ser l'assassí, i el marge de maniobra en un espai tan reduït no és gaire ampli. Durant la investigació descobrirem que tots els passatgers van tenir moments per cometre el crim, i fins i tot, en alguns casos, motius. Però l'inspector, amb l'ajuda d'altres mossos novells, haurà de descobrir l'autèntic assassí, en un moment en que les competències policials estan molt repartides entre els diferents cossos, i que el sentiment independentista comença a créixer, però és encara tímid i acomplexat. 

Les premisses d'aquesta història són atractives i el 'marc històric' també ho és i dóna joc. Pep Coll construeix una trama que no sembla que ha de donar per tant, però sí que dóna. El possible crim per motius polítics, un grup terrorista, els motius dels diversos passatgers, els cossos policials en continua pugna. Tot un conjunt que no es resoldrà fins el final, ple de girs i de possibles culpables. Se li ha de reconèixer els mèrits de la ironia i d'introduir-hi de manera natural la rabiosa actualitat del moment que es va escriure, molta d'ella perfectament vigent avui dia. Sí que potser abusa de la hilaritat i converteix la novel·la negra en una història menys seriosa, però entenc que ja és això el que busca, treure ferro a molts aspectes.

Després de destacar-ne les virtuts, he de dir que el llibre se m'ha fet pesat, i em sap greu, perquè trobo que l'escriptura és destacable i la trama interessant, però m'he travat i no hi havia manera d'avançar. Fins i tot m'he saltat alguns fragments de les cròniques d'una suposada escriptora que viatja a l'autocar, llarguíssimes i en cursiva, que ens expliquen més coses del passat d'alguns personatges. Molt gratuïtes en alguns casos. No puc dir que l'escriptura sigui recargolada, ni culpar el text en lleidatà, simplement no l'he trobat gens fluid i m'ha costat avançar, i això sempre els resta punts a les lectures. Hauré de donar alguna altra oportunitat a l'autor per veure si m'hi enganxo o no.

Valoració: @@

dijous, 16 de febrer de 2017

George's marvellous medicine

Autor: Roald Dahl
Editorial, any: Puffin Books, 2016 (original de 1981)
Gènere: Infantil
Número de pàgines: 115
Llegit en: Anglès

L'àvia d'en George és un autèntic corcó. Quan els seus pares són davant no, però ara que no són a la granja, com sempre, no para d'increpar-lo: que si no serveix per a res, que si ha de parar de créixer, que no és bo. No es pot moure gaire, però això no és impediment perquè li faci la vida impossible al pobre nano. Avui la mare ha marxat a comprar i en George haurà de donar la medicina a l'àvia a l'hora convinguda, però n'està tant fins el capdamunt que decideix crear la seva pròpia medicina per donar-li a l'anciana, i així, almenys, fer-li passar una mala estona. Per fer-ho, aboca en una gran olla tot allò que troba per casa. Xampú del cabell, betum, anti-congelant, medicaments dels animals de la granja... tot. I un toc de pintura marró, perquè s'assembli a la medicina que ja es pren. Ha arribat l'hora de donar una lliçó a l'àvia. Però les conseqüències d'una barreja així són imprevisibles, és clar!

Una altra de les històries famoses d'en Roald Dahl, que en aquest cas, per la seva estructura, és gairebé un relat llarg, més que una novel·la. Com és habitual, compta amb les entranyables il·lustracions d'en Quentin Black, que tan bé retraten les trapelleries de Dahl. La història és curiosa i conté elements macabres dels que trobem en els seus relats per a adults: un nen que vol atemptar contra la seva àvia. Ja de per sí, és antinatural. L'escriptura és divertida, irònica i entusiasta, la manera d'escriure d'aquest home fa somriure fins a un mort. La fantasia és sempre present, l'argument és clarament infantil per inversemblant, però te'n pots oblidar fàcilment i enganxar-t'hi sense remei. El volum inclou al final un parell de capítols extra de 'Charlie i la fàbrica de xocolata'.

La medicina d'en George és segurament un llibre per nens i nenes de menys edat que d'altres que he llegit de l'autor, però igualment té aquell toc de Dahl que ens converteix en infants mentre el llegim, i ens fa gaudir i emocionar-nos amb els estirabots dels seus protagonistes i les cançons que s'empesquen. Ja no sé si llegir-lo en anglès és l'excusa per no haver de passar vergonya per gaudir tant amb literatura infantil, però és que val la pena llegir a aquest home.

Valoració: @@@

diumenge, 12 de febrer de 2017

Els bessons congelats

Autors: Andreu Martín i Jaume Ribera
Editorial, any: Fanbooks, 2015
Gènere: Juvenil
Número de pàgines: 380
Llegit en: Català

Jugar a detectius quan ets petit és una cosa, però quan ja estàs a prop de la vintena i el negoci familiar fa aigües, et toca oblidar els teus somnis adolescents i contribuir a l'economia de la família. El pare d'en Joan Anguera, més conegut com a Flanagan, li ha trobat una feina en una gestoria per quan acabin les vacances, i amb aquests ingressos podran tirar endavant el bar. Però en Flanagan no es resigna. Si d'ingressos es tracta, pot mirar de trobar feina en una agència de detectius, i això intenta. Només en Biosca li fa cas, però li encomana un cas irresoluble, el dels bessons congelats de Valldenàs. Una veïna d'allà assegura que va veure, fa 7 anys, dos germans bessons d'uns 4 anys congelats al cim de les Bruixes, però quan va tornar amb ajuda ja no els van trobar. Només si resol aquest cas en Biosca li donarà feina, així que agafa la moto i cap a la Cerdanya. En Flanagan es trobarà un cas més complicat del que es pensa, i gens paranormal, com apuntaven algunes fonts. Però també hi trobarà altres coses que li compensaran les males estones passades. 

Les aventures d'en Flanagan van marcar una època de la meva infància, i també a la meva mare, que en gaudia tant o més que jo. Un detectiu juvenil que s'ha fet gran, no al ritme que li tocaria, el temps no passa igual de ràpid per ell, però ja en té 19, i ara els seus casos, per força, han de contenir elements més seriosos. Els dos autors reprenen la saga amb una història enrevessada però molt ben construïda, portada a l'actualitat, que fa bo de llegir. Corrupció política, negocis poc legals, assassinats, passions i molta acció. No diríem que és un llibre per a adults per com està escrit, de manera desenfadada i per la joventut dels protagonistes, però sí que conté tots els elements d'una novel·la negra, adaptats a un detectiu post-adolescent.  

Ni que fos per nostàlgia, no em podia deixar perdre aquest llibre dels grans Martín i Ribera, però aquest volum m'ha despertat les mateixes bones sensacions que m'aportaven aquells antics 'No demanis llobarro fora de temporada' o 'Tots els detectius es diuen Flanagan'. M'ho he passat bé llegint-lo, i només que el protagonista i els seus amics fossin més grans, cosa que els faria comportar una mica diferent, aquest seria un bon llibre de novel·la negra per a adults. Tot i això, recomanable pels nostàlgics i per passar una bona estona de lectura, recuperant un Flanagan una mica cràpula, però que no ho havia sigut sempre? Em segueixo declarant fan incondicional d'Andreu Martín. Un mestre.

Valoració: @@@@