diumenge, 24 de desembre de 2017

Això no és Amèrica

Autor: Jordi Puntí
Editorial, any: Empúries, 2017
Gènere: Relats
Número de pàgines: 218
Llegit en: Català

Vides trencades en rehabilitació que la mort separa, però que  no impedeix mantenir els vells i curiosos costums. Homes que fan auto-stop i s'inventen vides per justificar-ho. Germans que reapareixen només quan els hi va la vida, amb una demanda que sembla desproporcionada. Els records del descobriment del sexe que porten a buscar aquell primer amor sobtat per tancar el cercle. L'escapada a un creuer per la mediterrània després d'un trencament sentimental on un pianista et canviarà la vida. I així fins a 9 històries completes i detallades que exploren l'essència humana, les relacions i les vivències més sorprenents, però des de la naturalitat de la vida quotidiana que demostra que tothom pot tenir una història per explicar.   

De Jordi Puntí em va agradar molt Maletes perdudes, però no tant els dos reculls de relats que li havia llegit. El mateix m'ha passat amb aquest llibre també. I no precisament perquè l'autor no escrigui bé, la qualitat literària d'aquestes històries està més que garantida. Tampoc és perquè les trames no siguin atractives i imaginatives, el repertori dels 9 contes és variat i original. Són contes llargs que no sempre segueixen l'estructura típica d'aquest format, i comparteixen que proporcionen una lectura reposada, lenta, perquè explica les situacions amb molt detall. Això ajuda a una bona comprensió, però resta agilitat a la lectura i es trava una mica. Insisteixo, no perquè el llenguatge sigui rebuscat i lluny de l'abast de tothom, al contrari, però tampoc és fàcil i banal, cosa que és una virtut.

Si digués que no he gaudit de la bona ploma de Jordi Puntí estaria mentint. Però si dic que me l'he empassat de cop (només 218 pàgines) i que m'ha entusiasmat estaria mentint encara més. És un bon llibre de narracions i es nota la feina que hi ha darrere de cada peça, et queda la impressió de que cada conte ha estat rellegit, reescrit i corregit fins l'extenuació, però en mi no ha aconseguit despertat aquesta voracitat que fa que no abandonis els llibres, se m'ha anat allargant perquè no em costava deixar-lo de banda per fer altres coses. No obstant, no em rendiré amb aquest autor, perquè és un dels bons que tenim. Potser acabaré decidint que no acaba de ser per mi pels tempos de les seves obres, però de moment seguiré atent al que faci.

Valoració: @@ i mitja

4 comentaris:

  1. Tenia curiositat per aquest llibre i ara tinc dubtes. Potser m'hi arriscaré

    ResponElimina
  2. Gairebé m'alegro quan veig poques @ perquè així no carrego més la meva llista saturada de pendents :D

    ResponElimina
  3. Jo faré com la Ramona. Maletes perdudes em va agradar força, però ara mateix aquest no em crida l'atenció.

    ResponElimina
  4. Vaja, ja veig que us he fet passar les ganes de llegir-lo, o almenys us he generat més dubtes que altra cosa. Penseu que en Jordi Puntí escriu molt bé, això no li pot discutir ningú. Llavors és només que el que explica t'entri. Gràcies pels vostres comentaris.

    ResponElimina