diumenge, 29 d’octubre de 2017

Prometeu i el portador de la flama

Autor: Marcel Pujol
Editorial, any: Xandri, 2017
Gènere: Ciència Ficció
Número de pàgines: 241
Llegit en: Català

No hi ha societat totalitària sense classes, ni sense insurgència. A l'Atlàntida conviuen els atlants amb els regents de l'Olimp, i un exèrcit de treballadors sectorialitzats i sense voluntat que s'encarreguen de fer la feina perquè els atlants puguin viure còmodament. Però a l'Inframon els lliberts malden per acabar amb el règim i alliberar els seus. La sort dels lliberts aconseguirà una bona empenta quan aconsegueixen raptar el productor MLM-1983, a qui anomenaran Prometeu, i que els guiarà com un profeta per poder assaltar l'Olimp. Al mateix temps, Di-we, el creador, reclutarà Hèracles, un atlant amb unes condicions especials per ser el seu ajudant. Es dóna el cas que el pare d'Hèracles sospita que viuen enganyats per l'Olimp i en té proves. Però el jove s'haurà de mantenir fidel al creador. Fins quan? I fins on arribaran els lliberts comandats per Alkaios i Prometeu?

La proposta d'aquest llibre és una mica arriscada: barreja la ciència ficció amb la mitologia grega. Donada la dificultat de tal empresa, cal dir que el resultat és notable, però dista de ser òptim. No es pot dir que el plantejament sigui original, les referències van des de 'Matrix' fins a 'Un món feliç', passant per altres referents de la ciència ficció i les distòpies, però sap trobar un relat propi amb aquesta barreja de temàtiques poc comuna. La trama és un xic enrevessada i costa d'entrar a la història, en part per totes les referències a la mitologia, i en part perquè és difícil situar-se en els diferents escenaris presentats. També la tensió narrativa i el registre són una mica irregulars, i a la trama alguns aspectes grinyolen, especialment als que fan referència a les habituals discussions ètiques de la ciència ficció. També un comentari per l'edició, el format és còmode i atractiu, però trobo que al text li falta una mica de revisió.

Després de 'Tu i jo, living style', en Marcel Pujol canvia totalment de registre, d'una ficció contemporània a la ciència ficció amb tocs de mitologia, i això suposa un salt endavant important. Malgrat que hi ha temes a polir, i que afronta un argument molt ambiciós, el llibre es deixa llegir i va de menys a més, quan comences a entendre què passa en comences a gaudir més. Hi ha societat totalitària, mentides, enganys, traïcions, escollits i molta acció. Bons ingredients per una bona estona de lectura. Tot i que a mi m'encanta la mitologia grega, trobo que el llibre podria haver existit perfectament sense aquesta vessant, i que potser hauria fluït més. Però això ja seria discutir la voluntat de l'autor i el que volia aconseguir. Si se n'ha sortit millor o pitjor, dependrà de l'opinió de cada lector o lectora.

Valoració: @@ i mitja

diumenge, 22 d’octubre de 2017

Els bessons rere la finestra

Autora: Esther Vila
Editorial, any: Gregal, 201
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 208
Llegit en: Català

La Mercè i la seva amiga i empleada Elisa s'encarreguen del reportatge fotogràfic d'una boda en una adinerada família de Girona.  Tot va molt bé fins que l'Elisa li diu a cau d'orella a la Mercè que el nuvi en realitat ja està casat. I el que semblava una feina avorrida, es converteix en una investigació d'estar per casa per les dues amigues. I déu n'hi do el que descobriran, però encara serà més intens el que no podran descobrir. El nuvi té un germà bessó, i els dos estan molt units. Les han hagut de passar de tots colors, i malgrat ser d'una família benestant, la seva història conté moltes morts, moltes passions, traïcions i amors dels que fan època. Rere el luxe i l'aparença, els bessons amaguen molts secrets només compartits entre ells, i ara també amb la seva germanastra.

El plantejament d'aquest llibre és força interessant, i les dues teòriques protagonistes que es posen a investigar formen una bona parella amb converses agudes i intel·ligents. Enganxa d'inici, perquè l'argument capta l'atenció, i si una cosa no se li pot negar és que narra una bona i enrevessada història. Però a banda d'allò, la participació de les dues amigues aviat queda en testimonial i no té cap rellevància per la història, que jo hagi pogut detectar. La vida dels bessons i tota la gent que els envolta és la trama que omplirà les pàgines del llibre. No costa de llegir, perquè com deia és una bona història, però trobo que hi ha massa morts i massa amors exageradament profunds, molts dels quals no acaben bé. També se'ns expliquen històries paral·leles que trobo que no vénen del tot al cas, encara que a algunes se'ls pot trobar justificació.

Aquest llibre l'he llegit amb el cap a una altra banda, i per això m'ha costat més llegir-lo del que esperava, i del que es mereix. Una mica embolicat a estones, per massa personatges involucrats i per salts temporals poc definits, no deixa de ser una trama interessant que pots anar desgranant amb la lectura, però que vols acabar per resoldre totes les incògnites. Potser previsible en alguns punts, i s'estén massa en altres, però no arriba a destrempar. En definitiva, un llibre que té virtuts, però que potser escrit de manera més ordenada i centrant-se només en la història dels bessons m'hauria agradat més.

Valoració: @@