dimecres, 13 de setembre de 2017

Los santos inocentes

Autor: Miguel Delibes
Editorial, any: Planeta, 1984 (primera edició 1981)
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 176
Llegit en: Espanyol

La vida en un 'cortijo' a l'Extremadura dels anys 60 està plena de tòpics. L'analfabetisme dels servents, els treballadors de la finca, que els senyorets intenten revertir ensenyant lletres a uns alumnes molt poc predisposats. La discreció dels treballadors davant de les anades i vingudes del senyoret, i el poder absolut i l'egocentrisme que aquest mostra envers ells i elles. La diferència de classe, de cultura i d'activitats entre uns i altres és abismal. I en aquest llibre, que va donar lloc a una de les pel·lícules més famoses del cinema espanyol, ens posarem del cantó dels pobres per descobrir com ho viuen, amb quina resignació i sempre temerosos, perquè els rics són els llestos i els que tenen la raó, i ells només estan al seu servei. Una vida miserable i totalment subordinada, però de vegades qui menys t'ho esperes serà capaç de fer la diferència.

Vaig trobar aquest llibre en una llibreria de segona mà i em va fer gràcia portar-lo a casa, com a clàssic de la literatura espanyola. He trigat molt a llegir-lo, quan m'ha cridat des de la lleixa. Costa entrar en un món tan diferent del que coneixem, i el llenguatge i el vocabulari de Delibes no ho posa fàcil. Hi ha frases senceres que no s'entenen, talment com si llegíssim un llibre en anglès o un altre idioma. Quan finalment entres a la història, es llegeix més ràpid i va enganxant una mica més. Costa també entendre la relació entre els personatges, que no són gaires tampoc, per fer un mapa de la trama. L'obra consta de 6 capítols que l'autor anomena llibres. Al principi semblen relats inconnexos ambientats en un mateix escenari, però mica en mica es construeix la història a través d'escenes concretes.

He de dir que el llibre m'ha costat una mica i en els primers capítols em deixava força fred, no entrava gens ni mica en la història. Però tota la darrera part l'he llegit molt més ràpid i més seguit, i això li ha fet guanyar punts. Descriu una realitat molt allunyada de la meva, i d'alguna manera em resulta desagradable, però també és una reivindicació de les classes populars. Delibes fa servir un llenguatge molt col·loquial, un castellà molt allunyat de l'actual, i fa parlar a les persones de classe baixa tal i com s'expressarien. Com a concepte està bé, és clar, però costa de llegir. No en qüestiono la qualitat, segurament la gràcia està en saber recrear aquesta mena de llenguatge i posar-lo per escrit de manera fidedigna. No deixa de ser una obra molt realista. Ja ho sabeu, segur que tots heu mirat la pel·lícula... milana bonita...

Valoració: @@@

5 comentaris:

  1. Evidentment he vist la pel·lícula però ho vaig fer fa un bon grapat d'anys i aleshores no tenia l'afany de buscar els llibres en que, si és el cas, es basen les pel·lícules que veig per tant no l'he llegit. Recordo que el que més em va colpir de l'obra va ser la humiliació constant (i acceptada) dels "pobres" per part dels "rics".

    ResponElimina
  2. De la teva ressenya en destacaria sobretot quan parles que Delibes escriu sobre un món tan diferent al nostre. Estic completament d'acord amb aquesta afirmació, i, per altra banda, sorprèn que sigui un moment prou proper a nosaltres.

    Del Delibes jo em quedo amb El hereje. Recordo que el primer capítol era feixuc però després em va sembla fascinant...

    ResponElimina
  3. Crec que també el tinc a casa dels pares, però no recordo haver-lo llegit. La pel·lícula sí que l'he vist.

    ResponElimina
  4. Vaig llegir fa molt temps El camino, una lectura escolar que voltava per casa i em va agradar força.
    No em costa llegir la manera d'escriure de Delibes, els meus avis parlaven així... Tot i això, reconec que no és un autor fàcil.

    ResponElimina
  5. Aquest és un d'aquells casos que la pel·lícula es fa molt més famosa que el llibre, però sempre que és possible, llegir és millor. La gràcia és que jo la pel·lícula no compto haver-la vist mai sencera, almenys no m'he posat a mirar-la conscientment. Però ja tinc part de la feina feta. Gràcies als quatre pels comentaris.

    McAbeu, segurament el que destaques és el que colpeix més, i el que està més ben representat. La naturalitat de la diferència de classes, per les dues parts, és demolidora. Delibes fa que te n'adonis i que et faci molta ràbia. De classes encara n'hi ha, però ha canviat molt la cosa. O potser no tant... de cortijos encara n'hi deu haver.

    Maurici, no sé si llegiré més Delibes, la veritat. No pretenia explorar la seva obra, però em va cridar l'atenció aquest títol. Però mai se sap, oi? I ja disculparàs la meva incultura, quan vaig veure la data de publicació del llibre em va sorprendre, jo situava Delibes moltes dècades enrere. En el temps és proper, i narra el que era la normalitat d'un cortijo. Potser encara passa a dia d'avui.

    Jomateixa, no és necessari llegir-lo, però a mi em va fer gràcia fer-ho.

    Botika, Delibes no té la fama que té per casualitat, segur que és un gran escriptor, però a mi sí que em costa aquest vocabulari i se'm fa difícil. No puc dir ara mateix si llegiré res més de l'autor.

    ResponElimina