Autor: Arnaldur Indriðason
Editorial, any:
La Magrana, 2010
Títol original, idioma, any:
Röddin, islandès, 2002 

Gènere: Novel·la negra
Traductora:
Maria Llopis 
Número de pàgines:
334 
Llegit en:
Català


El Pare Noel ha mort. Bé, l'home que feia de Pare Noel a un dels hotels més importants de Reykjavík. Se l'han trobat mort, apunyalat diverses vegades, al soterrani de l'hotel. I per més desgràcia, el pobre home, que era porter i noi per a tot de l'hotel, estava amb els pantalons abaixats i un preservatiu encara col·locat. Amb aquesta estampa, a pocs dies de Nadal, i amb l'hotel ple de turistes per passar les festes, l'inspector Erlendur Sveinsson, amb l'ajuda dels seus inseparables Elinborg i Sigurdur Oli hauran de retrocedir en el temps per descobrir qui era aquest home i entendre com ha acabat així. En Gudlaugur havia estat una jove promesa del cant coral, i ara vivia sol i en la misèria al soterrani de l'hotel. Qui podia voler-li mal i per què? Per algun motiu, aquest cas remou el passat turmentat de l'inspector, que no podrà deixar de pensar en el seu germà desaparegut quan eren petits, i per això es trasllada a viure a l'hotel, per escapar-se del seu cau uns dies, tot i que és Nadal i tothom li insisteix que hauria d'anar a casa.

Nova entrega de la saga de l'inspector Erlendur Sveinsson de l'escriptor islandès, que segueix el patró de les altres: investigació reposada, moltes preguntes i interacció amb els possibles sospitosos, retrocedir en el temps per arribar al fons de la qüestió i entendre bé el crim, i sobretot un protagonista turmentat, esquerp, perspicaç, però amb nul·les dots per interactuar amb ningú que no sigui un sospitós. La vida privada (i el món intern) de l'Erlendur es barreja en la trama amb naturalitat, com el pensament de qualsevol, que salta d'un cantó a l'altre sense control, tot i que en aquest llibre no hi ha tants salts temporals i d'escenari com en altres, és força lineal i menys dispers. L'inspector, a més, és un perepunyetes amb la llengua islandesa, el mal ús el posa dels nervis, això té certa gràcia. Una cosa que em sorprèn és la manca de respecte dels islandesos per la policia, i la manca també d'autoritat que aquesta demostra respecte a actituds poc col·laboratives. Deu ser el tarannà islandès.

Pel fet de ser més lineal va fer que m'enganxés més des del principi, i la història és prou atractiva i enigmàtica. Tot va a bon ritme i s'obren moltes pistes, però a la segona meitat del llibre baixa una mica la intensitat i això li fa perdre una mica de punts. Tots els llibres de l'autor s'assemblen força, en estructura i dinàmica, l'acció és inexistent i el protagonista no és el més simpàtic que podríem trobar. Si ho acceptes, pots gaudir de la lectura, però entenc que pot avorrir als lectors que necessitin una mica més de canya. A mi m'agrada força, el conjunt em convenç, tot i que aquest volum en concret està una mica antiquat en manera de pensar respecte a alguns fets del llibre, si estigués escrit en l'actualitat algunes visions serien diferents, i això que només té 15 anys.

Valoració: @@@