dijous, 24 d’agost de 2017

Mort a La Fenice

Autora: Donna Leon
Editorial, any: labutxaca, 2009 (2a edició)
Títol original, idioma, any: Death at La Fenice, anglès, 1992
Gènere: Novel·la negra
Traductora: Esther Roig
Número de pàgines: 334
Llegit en: Català

Un dels més grans genis musicals del segle és trobat mort en un entreacte de La Traviata, a La Fenice de Venècia. Hetmut Wellauer, director d'orquestra d'edat avançada però amb una salut de ferro, jeu sense vida al seu camerino. Sembla que algú l'ha enverinat posant-li cianur al cafè. El comissario Guido Brunetti serà l'encarregat de dur a terme les investigacions amb la discreció que pertoca a una defunció tan destacada. Qui podia voler mal a un músic de tant renom i amb un historial tan impressionant? Doncs furgant una mica de seguida li surten possibles enemics. L'insigne director vivia una vida molt diferent fora de l'escena. Amb parsimònia i amb molta paciència, Brunetti acabarà traient l'entrellat a aquesta història.

Per pura casualitat, vaig portar a casa la primera obra d'aquesta prolífica autora, i per tant el naixement de Guido Brunetti que ha protagonitzat després infinitat de títols. Es tracta d'una novel·la negra força canònica, amb el detall que tota la investigació la fa en Brunetti i té molt poca ajuda per part d'altres policies. Per l'època, poca ciència forense i molta entrevista amb testimonis, cosa que ja m'agrada. La trama és prou interessant i ben trobada, potser una mica inversemblant, però es deixa llegir. Potser el que més m'ha sorprès és precisament el detectiu protagonista. Que tingui fortes conviccions morals i que sigui perspicaç no és notícia, però sí que sigui un home amb cert sentit de l'humor, feliçment casat i amb un parell de fills perfectament normals. És el primer llibre en el que apareix, evidentment té molt marge perquè se li torcin les coses. Però que l'investigador no sigui un desgraciat amb un passat negre m'ha fet il·lusió i tot.

Feia temps que tenia ganes de provar aquesta autora i ara m'alegra molt haver ensopegat amb la seva primera novel·la, perquè així podré llegir la sèrie d'en Brunetti en ordre, si es dóna el cas. M'ha convençut força, bona narradora, bona constructora d'històries, i també crítica amb Itàlia i Venècia en particular. El protagonista m'ha caigut molt bé, i ara només falta que tingui l'ajuda d'un bon equip, que el veig molt sol. Pels amants del gènere negre, penso que és molt bona opció, i si els altres títols són igual de convincents, pot ser una autora per anar llegint, almenys algun llibre cada any. Sempre és una feliç notícia descobrir un autor, autora en aquest cas, que et fa venir ganes d'explorar la seva obra. Descobrir jo, és clar, perquè em sembla que la Donna Leon ja no necessita massa presentacions a casa nostra.

Valoració: @@@ i mitja

8 comentaris:

  1. Me n'alegro molt que t'hagi agradat. Jo ja en duc una dotzena i acostuma a fer el pes, amb alguna excepció, és clar...

    ResponElimina
  2. XeXu, Si en Brunetti et cau bé, en Montalbano d'en Camilleri t'encantaria. No sé si les he llegit totes les de la Donna Leon però sinó quasi bé i sempre són una bon recurs.

    ResponElimina
  3. És una autora que no m'acaba de fer el pes. Crec que tiraria més cap al Camilleri.

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies pels comentaris. Sembla que ara m'hauré de dedicar als detectius italians!

    Maurici, ja que per casualitat vaig llegir el primer de la sèrie, pensava anar llegint-los en ordre, i amb calma, és clar. Però me'n recomanaries algun altre per no llegir aquestes excepcions que dius?

    Mireia, els llibres de novel·la negra d'aquest tipus sempre són un bon recurs per passar una bona estona de lectura. I sembla que hi ha un moviment pro-Camilleri, així que hauré de provar-ho també, no?

    Jomateixa, a mi no m'ha desagradat, però tard o d'hora ho provaré amb Camilleri, i si és millor, doncs millor m'ho passaré!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recordo que Un mar de problemas no em va acabar de fer el pes...

      Elimina
  5. Només n'he llegit una, del Brunetti i fa una pila d'anys. No sé ni perquè no n'he tornar a llegir cap més, ja que una de les virtuts que té i que també m'han agradat, com a tu, és que sigui un individu normal, amb dona i fills, i no un tipus solitari tormentat i bevedor.

    ResponElimina
  6. Així de novel·la negra potser t'agradaria "El vestit de núvia" del Pierre Lemaitre. És el millor que té.

    ResponElimina
  7. No sóc molt lectora de la Donna Leon, però aquest sí que l'he llegit! Em va agradar bastant així que m'hauré de decidir a llegir-ne un altre! Camilleri, bona recomanacio!

    ResponElimina