dissabte, 15 de juliol de 2017

La filla fosca

Autora: Elena Ferrante
Editorial, any: Navona, 2017
Títol original, idioma, any: La figlia oscura, italià, 2006
Gènere: Narrativa
Traductora: Ana Carreras
Número de pàgines: 189
Llegit en: Català

La Leda s'agafa unes vacances a la platja. Les nenes ja són grans i ella se sent especialment atractiva i rejovenida; passar uns dies de relax li anirà bé. Un cop allà però, no pot evitar fixar-se en una noia jove i la seva filla petita. Són tota una família napolitana, però la Leda s'obsessiona amb la Nina i la petita Elena. Observant la seva relació li afloren tots els records de les seves pròpies filles, la Bianca i la Marta, i mica en mica anirem descobrint que no la podríem qualificar de mare exemplar. Coneixerem la difícil relació familiar amb la seva pròpia mare, el trasbals que li va suposar ser mare i com va deixar d'estimar el seu ex-marit. No, no han estat uns anys fàcils els que l'han portat fins on és ara. Però per sobre de tot, hi ha els vincles impossibles de trencar que s'estableixin entre una mare i les seves filles, per més que de vegades ho engegaria tot a rodar. 

La misteriosa Elena Ferrante s'ha fet mundialment coneguda per la seva saga 'L'amiga genial' que encara no m'he atrevit a llegir, però em va sorgir l'oportunitat de llegir una de les seves obres anteriors i vaig pensar que em podria ajudar a decidir-me. De seguida es capta que l'autora coneix la fórmula per enganxar, amb una escriptura que atrapa. Anirem rebent la informació en comptagotes, i descobrint coses que ens sorprendran i que no ens esperem de bon principi. Els records de la Leda juguen un paper central en aquesta història, més enllà de la Nina i l'Elena, el que importa aquí és la vida de la pròpia narradora. El text té constants salts al passat sense previ avís, però no és difícil seguir el fil. Potser és més complicat reconstruir el fil temporal de la vida de la Leda, ja que els records van venint una mica desordenats, en alguns casos. I el que sí que embolica és que molts dels noms de personatges s'assemblen i costa muntar l'esquema de qui és cadascú.

Aquest és un exemple de llibre imprevist, una grata sorpresa. Té totes les característiques per no agradar-me, o no interessar-me, però tot i així ha aconseguit atrapar-me en la lectura. És bona la Ferrante. Construeix un llibre profund, reflexiu i ple de sorpreses que giren al voltant de la protagonista, i ens posa en la dicotomia: l'hem d'odiar o l'hem d'estimar? És una mala mare? No és lícit que parli amb total sinceritat de les dificultats de criar criatures? Doncs en aquest cas és possible, se la pot estimar i odiar al mateix temps. I això és mèrit de l'autora, que burxa ben endins en els nostres sentiments. Pot ser el moment en que l'he agafat i en una altra ocasió se m'hagués fet feixuc, però m'ha capgirat l'expectativa, que no era massa favorable. Em sembla que serà una autora que llegiré més vegades.

Valoració: @@@ 

5 comentaris:

  1. Jo no he llegit aquest que ressenyes però, en canvi, si que em vaig "atrevir" amb la tetralogia de "L'amiga genial" perquè, efectivament, n'havia sentit parlar d'allò més bé. Vaig llegir el primer a finals de l'any passat i amb un ritme, més o menys, d'un per trimestre ja només em queda l'últim que caurà abans d'acabar aquest mes.

    El fet de no haver-ho deixat en el primer és una prova que m'agraden força. Coincidiria en dir que l'estil narratiu de l'autora t'enganxa, sap com fer-te interessar per la història d'aquestes dues amigues tan diferents, la història de tota una vida i quan acabes un volum tens ganes de saber que els passa a les protagonistes així que van creixent. Veig, pel que expliques a la teva ressenya, que hi ha temes recurrents en l'obra de la Ferrante perquè Nàpols, la família, els fills, etc són també pilars fonamentals de la tetralogia.

    En fi, no sé si el llegiré aquest (potser després del plat gros no val la pena provar l'aperitiu) però m'afegeixo a la recomanació de l'autora, a mi també m'ha sorprès molt gratament.

    ResponElimina
  2. Jo vsig començar per L'amiga genial i també em va agradar força Tinc encara pendent de seguir la resta de la saga, però cauran poc a poc... potser fins i tot aquest...

    ResponElimina
  3. Parleu molt bé de l'autora, l'hauré de tenir en compte quan enllesteixi una mica l'embús.

    ResponElimina
  4. Si et sembla em llegiré un llibre amb la coberta rosa...

    ResponElimina
  5. Jo he llegit els dos primers de la tetralogia, també em vaig enganxar a la manera d'escriure de la Ferrante. Vaig decidir fer una pausa però seguiré, i aquest segurament també el llegiré.

    ResponElimina