dimecres, 31 de maig de 2017

El llibre dels miralls

Autor: E.O. Chirovici
Editorial, any: Edicions 62, 2017
Títol original, idioma, any: The Book of Mirrors, anglès, 2017
Gènere: Intriga
Traductor: Albert Torrescasana
Número de pàgines: 313
Llegit en: Català

Un de tants manuscrits cau a les mans de l'agent literari Peter Kratz, però la carta de presentació que l'acompanya li crida l'atenció. L'autor és un tal Richard Flynn i el text explica uns fets que aparentment van passar de veritat a Princeton el 1987. Un reputat professor de psicologia, una alumna avantatjada, una relació sentimental amb moltes incògnites i notables dosis de manipulació psicològica. És la història de com va morir el professor Joseph Wieder, cridarà l'atenció del públic segur. Però el manuscrit està incomplet, i l'agent ho tindrà molt difícil per obtenir la resta del text. Seqüencialment, primer un periodista i després un policia retirat aniran estirant el fil per descobrir què hi ha de veritat en les paraules de Flynn, o si només és ficció, amb la 'col·laboració' dels protagonistes del manuscrit que encara són vius. La memòria de cadascun jugarà un paper important. Però encara més el que recorden i no expliquen. 

El llibre està dividit en tres parts titulades amb el nom d'un dels personatges que investiguen, que en cada part serà la veu principal. Així tindrem l'agent literari Krats, el periodista John Keller i el policia jubilat Roy Freeman, que aniran encadenant el pes de les descobertes. A la primera part se'ns presenta el manuscrit, i a les altres dues assistim a la investigació ambientada a l'actualitat, que és força frenètica. Un llibre pensat per enganxar, amb múltiples girs argumentals que fan pensar en 'La veritat sobre el cas Harry Quebert', encara que amb un puntet menys de magnetisme. És de lectura ràpida i fàcil, encara que més val no despistar-se perquè hi ha molts noms i moltes branques, encara que pocs realment importants.

En aquest llibre trobarem intriga, novel·la negra i una història elaborada. Són bons ingredients per una bona estona de lectura, i val a dir que la proporciona. Potser s'embolica massa en algunes ocasions, però té una llargada ajustada i sap mantenir l'interès. Pot ser més o menys absorbent en funció de l'humor amb el que l'agafis, penso que m'hi podria haver capbussat més del que he fet. Com a crítica podria dir que se suposa que l'argument es basa en construir records falsos que s'acaben establint com a certs, i en la manipulació dels records, i aquests temes es toquen només tangencialment. El que sí que hi trobarem són mentides i més mentides, i bona investigació per descobrir-les. No comença com un cas policial qualsevol, però sí que acaba sent-ho, i això li resta una mica, però tot i això fa bo de llegir. Un autor a tenir en compte per aquells que gaudeixen del gènere.

Valoració: @@@ i mitja

dilluns, 22 de maig de 2017

Algú com tu

Autor: Roald Dahl
Editorial, any: Sembra Llibres, 2016
Títol original, idioma, any: Someone like you, anglès, 1953
Gènere: Relats
Traductor: Ferran Ràfols
Número de pàgines: 213
Llegit en: Català

Potser no és una bona idea donar un disgust a una mestressa de casa que té una cuixa de xai congelada a punt per començar a preparar el sopar. Ni tampoc venjar-se de la dona que festeges perquè t'has assabentat que, en realitat, et troba avorrit. No convé tampoc intentar fer trampes a les carreres de gossos, on els corredors d'apostes la saben molt llarga. Potser no és la millor idea intentar vendre el tatuatge fantàstic que et va fer un important pintor a tota l'esquena. A qui se li acudiria posar micròfons a l'habitació d'uns convidats que no et cauen massa bé? I més val no mirar d'endarrerir l'hora d'arribada d'un vaixell només per guanyar una aposta. Aquestes i moltes altres són les idees que exposa Roald Dahl en aquest recull de contes que mostren el seu segell, amb aquest puntet macabre, la seva obsessió per les juguesques i el portar als seus personatges a situacions límit que rarament acaben bé.

Si l'editorial Sembra ja havia publicat un recull de Dahl que es deia 'Els millors relats de Roald Dahl', això ens pot fer pensar que aquests, els de 'Algú com tu', no són els millors, i no ens equivocarem. Els contes d'aquest llibre són imaginatius i canalles com és costum de l'autor, però no són tan punyents i absorbents com altres que li he llegit. Són relats de mida mitjana, a excepció de 'El gos d'en Claud', que és més llarg i partit en quatre parts que comparteixen protagonistes, però que es poden llegir de manera independent. No tots els relats m'han semblat igual de ben resolts ni tan absorbents, tenint en compte que els relats Dahl solen tenir un gir final que els capgira, de vegades a l'última frase mateix.

Tot i mantenir aquell puntet tan característic de l'autor aquest recull no ha aconseguit atrapar-me tant com l'anterior, que vaig trobar magistral. Segurament hi fa molt la comparació, i que l'expectativa era molt alta, però tot i les altes dosis d'imaginació que demostra l'autor, m'han semblat relats de nivell inferior i no puc evitar una mica de decepció, és clar. Per mi els millors són 'La matança del xai' i 'Llança't a la piscina'. Està bé llegir-lo, per anar completant la bibliografia de l'autor, tampoc no és que sigui inaguantable, però a estones se m'ha fet pesat i tot. Hauré de tornar a les seves històries per nens i nenes!

Valoració: @@ 

dissabte, 13 de maig de 2017

L'home del llac

Autor: Arnaldur Indriðason
Editorial, any: La Magrana, 2010
Títol original, idioma, any: Kleifarvatn, islandès, 2004
Gènere: Novel·la negra
Traductora: Maria Llopis
Número de pàgines: 359
Llegit en: Català

El llac Kleifarvatn, al sud de Reykjavik, pateix un fenomen estrany, els darrers anys el nivell de l'aigua ha anat disminuint progressivament, i ningú sap massa bé per què. El problema és que l'enretirada de l'aigua deixa al descobert coses que portaven molt de temps enfonsades, com ara un esquelet lligat a un vell aparell d'espionatge rus. L'inspector Erlendur Sveinsson i el seu equip s'encarregaran d'un cas del qual inicialment no tenen cap pista, no saben qui és el mort, quant porta allà ni què hi feia al fons del llac, mentre segueixen les seves vides i els seus problemes a la assossegada Islàndia. Mentrestant, coneixerem també les desventures dels estudiants comunistes islandesos que cursaven estudis a Leipzig a mitjans segle XX, les joves promeses del socialisme del país que viuran tota la crueltat del totalitarisme i la pitjor cara d'allò en que tant creien. Fins que les dues trames es barregen.

L'Arlandur és un escriptor de novel·la negra amb vocació de novel·lista. I li dic pel nom perquè allà a Islàndia ho fan així, es diuen sempre pel nom i es parlen de tu. Les seves històries protagonitzades per aquest inspector poc comunicatiu, tancat en ell mateix, amb problemes amb els seus fills i obsessionat amb les desaparicions solen basar-se en un cas antic, no un crim recent, sinó un cos llargament oblidat que permet construir tota una història darrere, amb marc històric inclòs. En això m'ha recordat força a 'La dona de verd', i menys a l'últim que vaig llegir, 'Hivern àrtic', que parla d'un tema actual. La investigació és molt pausada, converses i més converses i anar recollint informació, sense que la tecnologia ni la ciència hi participin. I la vida privada dels investigadors, l'Erlendur, l'Elimborg i en Sigurdur Oli es barregen amb la trama sense separacions, així tal com ve. Això no sempre m'agrada, però l'autor ho fa amb tanta naturalitat que passa força bé.

Aquesta és una història d'espionatge, d'amistat i de traïcions, que els nostres policies hauran de descabdellar. Una trama força potent que ens retrata un període on les ideologies polítiques estaven molt marcades. Els llibres de l'Indridason van a poc a poc i explicant moltes coses, per això estan sempre a cavall entre la novel·la (gairebé històrica contemporània) i la literatura criminal. Si li he de buscar una comparació, li podria trobar en Henning Mankell, pel perfil del protagonista, però aquí hi ha menys acció i més literatura. Potser sóc poc imparcial per la meva petita fixació amb Islàndia, però aquest autor em fa gaudir amb els seus llibres i potser li perdono més la palla de les històries paral·leles dels protagonistes, però té una manera realment més natural d'introduir-les que altres autors nòrdics. Per això seguiré llegint-lo, trobo que paga la pena.

Valoració: @@@ i mitja

dimarts, 2 de maig de 2017

Anatomia de les distàncies curtes

Autora: Marta Orriols
Editorial, any: Periscopi, 2016
Gènere: Relats
Número de pàgines: 178
Llegit en: Català

19 contes en 178 pàgines, que en realitat en són menys, ja ens indica que estem davant d'una obra de literatura breu. Del que no ens avisa, és de que rebrem una dosi de realitat tan gran en tan poques pàgines. Les històries d'aquest recull giren al voltant de les relacions personals, sovint de parella, en totes les seves vessants, i en tots els casos són versemblants i punyents; podem jugar a trobar el conte en el que ens sentim més reflectits. Hi trobarem moltes pèrdues, molts desenganys, molts sacrificis, molt ressentiment, però també paciència, acceptació i algunes alegries. L'efecte que fa perdre un fill, declaracions a darrera hora, descobriment d'infidelitats, la monotonia d'una relació, la discapacitat, la relació materno-filial, la mort, el descobriment de passions ocultes, i moltes més situacions que ens transporten a una vida que coneixem, perquè és la nostra, la del nostre amic o la de la veïna de dalt.

Si bé les situacions ens són conegudes, els escenaris on passen també, per quotidians i habituals, però també són diversos. L'estructura dels contes ens sol situar inicialment en una imatge que ens descol·loca una mica, per retrocedir després i ensenyar-nos en perspectiva com hem arribat fins aquí. Això suposa un al·licient, perquè difícilment encertes el camí recorregut pels personatges abans de la irrupció del lector, i la solució se'ns acabarà revelant en tots els casos. Marta Orriols escriu i descriu molt bé, de vegades amb metàfores i adornant-se una mica, però això no resta impacte a les històries que dibuixa, totes elles situacions vitals que hem viscut o podem viure. Sense grans ficcions ni girs argumentals, la vida és tal i com ella la narra, tan tràgica, tan dramàtica, tan eufòrica, i a la vegada sorprenent i misteriosa.

No descobrim res si dic que les edicions que fa Periscopi sempre són molt agradables de tenir entre les mans, i a més publiquen bé. En aquest cas la Marta Orriols va flanquejada per un pròleg i un epíleg ni més ni menys que de la Jenn Díaz i de la Tina Vallès, poca broma, tres de les dones que vénen pegant fort en la literatura catalana. Aquest recull m'ha convençut força, val la pena llegir-lo i estar atent al què vindrà de l'autora. Veurem si aquesta prosa agradable, però de vegades una mica florida, aguanta el ritme d'una novel·la més llarga. De moment la catalogarem de bona descoberta.

Valoració: @@@