Per aquestes dates tothom, a les xarxes i als blogs, recomana llibres. La gran bogeria de Sant Jordi, que el món sembla que s'hagi d'estar acabant. M'encantaria que una desena part de la gent que parla de llibres aquests dies en llegís també durant la resta de l'any.

Amb el temps m'he adonat que això de recomanar llibres és molt pretensiós i erroni. Qui sóc jo per recomanar llibres? I com puc pensar que puc llançar a la xarxa una recomanació que servirà per totes aquelles persones que ho puguin llegir? No, no vull enganyar a ningú. Per això quan recomano ho faig de manera personal, o acotant a quina gent pot agradar o a qui no. Com a exemple, la darrera ressenya. Un llibre de Murakami que parla del seu procés d'escriptura. No puc dir 'llegiu-lo, és súper interessant, una passada com pensa aquest home, i us servirà a tots per saber com s'escriu una novel·la. Ah, i com no, exquisida edició d'Empúries!'. No, tot mentida. Bé, l'edició està prou bé, la veritat. Sé que en Macip o en Pons me'l fotrien pel cap. En canvi a la Carme és probable que li agradi força, i en Mac gaudirà en diverses parts.

Amb aquestes premisses, i tenint en compte que Sant Jordi és festa major, o millor dit, barra lliure, l'excusa perfecta per omplir el rebost (com si calgués excusa, i com si calgués omplir-lo), vull compartir les meves sis adquisicions d'aquesta data tan assenyalada, que passen a la llista de pendents. De moment, no és descartable que n'acabi caient algun altres... Són aquests:


Vida familiar (Jenn Díaz): jove escriptora que s'ha passat al català recentment, i que tothom diu que és molt bona. Provem-ho. Ha estat el llibre que jo he regalat.

Anatomia de les distàncies curtes (Marta Orriols): d'aquells llibres que t'atreuen, i que a més va avalat pel segell que l'edita, Periscopi és solvència contrastada.

Coses aparentment intranscendents (Pere Calders): recull nou del geni del relat curt, amb il·lustracions d'Agustín Comotto. Una edició preciosa que ha vingut a casa per sorpresa (agradable).

L'imperi dels lleons (Sebastià Benassar): El regal que m'han fet, amb por als ulls, perquè regalar-me llibres a mi és una loteria. Bennasar és apostar una mica a cavall guanyador, però veurem.

Frankie Addams (Carson McCullers): Per voluntat de descobrir escriptores que desconeixia, i avalat pel bon criteri editorial de l'Eugènia Broggi de L'Altra.

Kruso (Lutz Seiler): El llibreter ens ha dit que era bo, que era molt bo, que era molt, molt bo. I l'hem cregut. Personalment, el desconeixia completament.

Tots en català, tots amb algun motiu, però sóc incapaç de recomanar cap d'ells a ningú, és clar, encara no els he llegit. De moment, content amb la compra, se'm fa la boca aigua, però el temps i les lectures decidiran quants encerts hem tingut. I vosaltres què, eh? No em feu recomanacions a l'aire, digueu-me només amb què us heu firat o us firareu. M'encantarà saber amb què heu omplert el rebost.