dissabte, 22 d’abril de 2017

Sant Jordi 2017

Per aquestes dates tothom, a les xarxes i als blogs, recomana llibres. La gran bogeria de Sant Jordi, que el món sembla que s'hagi d'estar acabant. M'encantaria que una desena part de la gent que parla de llibres aquests dies en llegís també durant la resta de l'any.

Amb el temps m'he adonat que això de recomanar llibres és molt pretensiós i erroni. Qui sóc jo per recomanar llibres? I com puc pensar que puc llançar a la xarxa una recomanació que servirà per totes aquelles persones que ho puguin llegir? No, no vull enganyar a ningú. Per això quan recomano ho faig de manera personal, o acotant a quina gent pot agradar o a qui no. Com a exemple, la darrera ressenya. Un llibre de Murakami que parla del seu procés d'escriptura. No puc dir 'llegiu-lo, és súper interessant, una passada com pensa aquest home, i us servirà a tots per saber com s'escriu una novel·la. Ah, i com no, exquisida edició d'Empúries!'. No, tot mentida. Bé, l'edició està prou bé, la veritat. Sé que en Macip o en Pons me'l fotrien pel cap. En canvi a la Carme és probable que li agradi força, i en Mac gaudirà en diverses parts.

Amb aquestes premisses, i tenint en compte que Sant Jordi és festa major, o millor dit, barra lliure, l'excusa perfecta per omplir el rebost (com si calgués excusa, i com si calgués omplir-lo), vull compartir les meves sis adquisicions d'aquesta data tan assenyalada, que passen a la llista de pendents. De moment, no és descartable que n'acabi caient algun altres... Són aquests:


Vida familiar (Jenn Díaz): jove escriptora que s'ha passat al català recentment, i que tothom diu que és molt bona. Provem-ho. Ha estat el llibre que jo he regalat.

Anatomia de les distàncies curtes (Marta Orriols): d'aquells llibres que t'atreuen, i que a més va avalat pel segell que l'edita, Periscopi és solvència contrastada.

Coses aparentment intranscendents (Pere Calders): recull nou del geni del relat curt, amb il·lustracions d'Agustín Comotto. Una edició preciosa que ha vingut a casa per sorpresa (agradable).

L'imperi dels lleons (Sebastià Benassar): El regal que m'han fet, amb por als ulls, perquè regalar-me llibres a mi és una loteria. Bennasar és apostar una mica a cavall guanyador, però veurem.

Frankie Addams (Carson McCullers): Per voluntat de descobrir escriptores que desconeixia, i avalat pel bon criteri editorial de l'Eugènia Broggi de L'Altra.

Kruso (Lutz Seiler): El llibreter ens ha dit que era bo, que era molt bo, que era molt, molt bo. I l'hem cregut. Personalment, el desconeixia completament.

Tots en català, tots amb algun motiu, però sóc incapaç de recomanar cap d'ells a ningú, és clar, encara no els he llegit. De moment, content amb la compra, se'm fa la boca aigua, però el temps i les lectures decidiran quants encerts hem tingut. I vosaltres què, eh? No em feu recomanacions a l'aire, digueu-me només amb què us heu firat o us firareu. M'encantarà saber amb què heu omplert el rebost.

6 comentaris:

  1. Un ja l'he llegit, a veure què en penses.
    M'he guardat la foto perquè avui no tinc temps d'anotar :DD
    Feliç diada!!!!

    ResponElimina
  2. Jo també sóc dels que no espero a Sant Jordi quan em vull comprar un llibre però que per Sant Jordi sempre en cau algun. Enguany, el "meu llibre de Sant Jordi" ha estat l'últim recull de relats de Jaume Cabré, "Quan arriba la penombra".

    Pel que fa als de la teva llista no n'he llegit cap, ja ens diràs si valen la pena.

    Bé, el de Calders ja t'ho puc dir jo que val molt la pena perquè segurament els contes que conté si que els he llegit en altres edicions. De fet, respecte a aquest llibre et vull demanar un favor però ja t'ho dic per mail.

    ResponElimina
  3. Que consti que jo parlo de llibres durant tot l’any, bé, en la mesura que el meu ritme lector m’ho permet, a més que són llibres que jo puc anar recomanant però que ningú fa cas del què jo llegeixo. Per seguir amb el tema t’avanço que dimecres i el següent dilluns toca post de llibres, si no es que per algun motiu acabo movent els CT, tot podria ser, i també et dic que cap dels dos serà una recomanació.

    ResponElimina
  4. Han caigut l'Anatomia de les distàncies curtes, Mientres mueres, i un d'una lleidatana, Petits crims familiars i altres microrelats.
    a part dels de les meves filles, i un infantil per regalar.

    ResponElimina
  5. Cap d'aquest ha caigut ara, però segur que ho farà aviat, em crida l'atenció Anatomia de les distàncies curtes i Frankie Addams.

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies a tots per explicar què heu comprat o heu rebut per Sant Jordi, encara que sou una mica anàrquics i no em feu cas, hahaha.

    Jomateixa, quan dius que un ja l'has llegit et refereixes al de la Marta Orriols, que després dius que ha caigut per Sant Jordi, o un altre? Ah, deu ser el del Bennasar, oi? A aquest encara li queda força, perquè fa poc que he llegit un llibre seu. Però el de la Marta ja l'he començat, i de moment prou bé. Els altres que comentes no els coneixia.

    McAbeu, Cabré és una assignatura pendent que tinc, però una recomanació molt entusiasta que em van fer el mateix dia de Sant Jordi m'ha fet pensar que ja seria hora de llegir alguna cosa d'ell. Probablement no començaré per aquest nou, i tiraré per algun altre dels seus grans títols, però no pot ser que no hagi llegit encara aquest autor, almenys les seves obres per a adults. I pel que fa a Calders ja n'hem parlat, segur que has llegit tots els relats d'aquest recull en altres reculls previs, i jo una bona colla. De fet, en aquest indica de quin volum es van treure. Però l'edició és francament bonica.

    Pons, en aquest blog també es parla tot l'any de llibres, és clar, en la mesura que el temps per llegir ho permet. Sí que és cert que jo llegeixo llibres una mica més comercials que tu... És difícil fer-te cas, les temàtiques que t'agraden, la majoria, per mi ja són aigua passada. Ja estem a dimecres i he vist que tens ressenya, però encara no he pogut llegir el post i comentar-lo, després passaré.

    Botika, de moment el primer dels dos et diré que no està malament, després d'una cinquantena de pàgines. Són relats molt quotidians, però força ben escrits. El segon, en una temporada, ja veurem què.

    ResponElimina