divendres, 30 de desembre de 2016

Herba negra

Autors: Salvador Macip i Ricard Ruiz Garzón 
Editorial, any: Fanbooks, 2016
Gènere: Juvenil
Número de pàgines: 321
Llegit en: Català
Premis: Ramon Muntaner 2016

L'Eva i l'Elies visiten la seva amiga Mariona que està ingressada en una clínica psiquiàtrica a causa d'un trastorn alimentari. Tot fa l'olor melosa de la fada, la planta que està de moda i que s'està convertint en el present estrella per a les persones convalescents. Des de fa una temporada aquesta planta està per tot arreu, però ningú no hi presta cap atenció, és només una planta, oi? Error. Els dos joves estan a punt de descobrir que rere la proliferació d'aquesta herba no només hi ha la selecció natural. Al mateix hospital que la Mariona hi ha ingressat un noi tot pelat i amb clars símptomes de no ser-hi tot. Una topada fortuïta atraparà l'Eva sense remei, alguna cosa l'atreu d'aquell jove estrany, però tornar-lo a veure el dia següent, ajudar-lo a fugir i marxar amb ell serà la pitjor decisió que haurà pres a la vida. Si ja és ben bé que no té sort amb els homes! Però encara no sap en quin infern està a punt de posar-se. 

Alguns dels protagonistes humans d'aquest llibre ja els he anomenat més amunt. El llibre es divideix en capítols que porten els seus noms, segons la perspectiva des de la que s'explica l'escena, i també hi trobarem entrades al blog de l'Eli, des d'on explica al món el que estan vivint (i on alguns blogaires hi fem un cameo, ehem). Però la veritable protagonista d'aquesta història és la fada, en la seva versió més expansiva i controladora. Cal llegir el llibre per descobrir quina influència acaba tenint sobre els humans. Estem davant d'una història fantàstica (en el sentit de fantasia) que farà lluitar els humans contra un enemic molt poc habitual, però que als lectors ens farà reflexionar, de vegades som molt poc conscients del món que ens envolta. La trama és frenètica i hi ha acció i girs en abundància, el llenguatge és planer i col·loquial en els diàlegs, i tot plegat fa que es llegeixi amb molta facilitat i interès per saber com acabarà tot, perquè a mesura que avancen les pàgines la història no fa altra cosa que complicar-se.

El binomi Macip-Garzón ha tingut una estrena força sonada, i a jutjar pel final, no serà l'última vegada que sentirem a parlar de la fada. El llibre enganxa molt i la història, per bé que inversemblant i amb algunes transicions agafades amb pinces, flueix sola i no pots parar de llegir. Encarada als joves per com està escrita, però apta per als més ganàpies que gaudeixin de les històries de terror-fantasia. És un d'aquells llibres que pot fer que un o una jove s'enganxi a la lectura. N'he gaudit força i estaré a l'aguait de les novetats d'aquesta societat.  

Valoració: @@@@

dimecres, 21 de desembre de 2016

A la colònia hidràulica i altres contes

Autora: Sílvia Romero
Editorial, any: Pagès editors, 2016
Gènere: Relats
Número de pàgines: 116
Llegit en: Català
Premis: XXIV Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar, 2016

La mort en moltes de les seves vessants és el fil conductor d'aquest recull de tretze relats curts de la polifacètica Sílvia Romero. Així trobem morts anunciades, suïcidis, homicidis, assassinats planificats i tot un seguit de situacions en que la defunció d'algú està assegurada, o ja s'ha produït o s'acabarà produint. Però en els relats no tot és el que sembla, i els autors materials o propiciatoris sovint ens sorprendran amb canvis de perspectiva difícils d'imaginar, i els desafortunats protagonistes de les històries tampoc no sempre són el que semblen. Intriga, terror, fantasia i força misteri, també amb unes gotes d'humor i d'enginy. Contes ben variats amb alguns homenatges a referents literaris i culturals, que ens podrien tenir discutint sobre quin és millor que un altre, de ben segur que cadascú sabria dir quin li agrada o l'esgarrifa més, en funció dels gustos o de les pors. Ja podeu triar!

Els relats d'aquest recull són tots curts, de menys de 10 pàgines, a excepció de l'últim, que dóna nom al llibre, que en té una quinzena i s'atreveix a narrar un futur distòpic on l'aigua és un bé molt preuat. La sorpresa està assegurada en tots ells, i ja t'esperes el gir que et farà encaixar totes les peces que ballen. Tot i que tots tenen elements que atrapen, com és natural, no tots ens arriben per igual, però com deia, segurament cadascú li agradarà més o menys cada conte en funció de com el remou. En alguns casos m'han semblat embrions per a històries més llargues, fins i tot novel·les, se'ls podia treure més suc, però és lloable la capacitat d'explicar bones històries amb tan poca lletra. No seria una escriptura excel·lent, però es deixa llegir i es supleix amb bones idees que et mantenen a l'aguait. La gran diversitat de temes tractats fa també que en alguns casos la història sigui més versemblant que d'altres, i no parlo de l'argument, sinó de la consistència del que s'explica.

Si n'he de triar algun dels tretze, em quedaria amb 'El monitor' o 'Ens coneixem?', el primer per la història, i el segon pel gir que té. També amb 'A la colònia hidràulica', per les idees macabres que exposa. En general he gaudit dels relats, i a més és un llibre molt curtet que es pot llegir d'una tirada, o anar-lo assaborint en petites dosis. Com comentava, de vegades el vocabulari és una mica rebuscat i això perjudica a la fluïdesa, no és llegeix amb l'agilitat desitjada, però ho compensa amb bones històries que mantenen l'interès. Un bon recull, i una autora interessant.

Puntuació: @@@    

dissabte, 17 de desembre de 2016

No n'estiguis tan segur

Autor: Lluís Llort
Editorial, any: Alrevés (crims.cat), 2016
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 295
Llegit en: Català

La setmana no comença gens bé pel sergent Jaume Fuentes, un mosso amb 10 anys d'experiència que s'ha guanyat els ascensos a pols per la seva bona feina. En canvi, el seu bon amic Santi Planes és més despreocupat, bon policia, però s'ha quedat com a mosso ras. Els dos s'hauran d'enfrontar amb un cadàver esbudellat en un despatx de l'Eixample de Barcelona, i el cas no pinta fàcil de resoldre, perquè hi ha pocs indicis que els puguin guiar. El que no saben encara és que això és només la punta d'un iceberg amb arrels molt profundes que per poder mantenir ocultes escalarà en un espiral de violència. Una trama en la que com el títol indica, no pots estar segur de res, i els girs sobtats faran que el color de la història canviï radicalment, quan menys t'ho esperes. Com la vida mateixa, però sempre amb una arma a la butxaca. 

No és fàcil parlar de l'argument d'aquest llibre perquè estem molt acostumats a una estructura concreta quan es tracta de novel·la negra i intriga, però aquí aquesta estructura salta pels aires amb una mena de cadena canviant en la que es van enllaçant diferents escenaris, i allò que teníem per segur queda enrere i va obrint noves perspectives. S'ha de llegir per entendre-ho. No per culpa de l'autor, sinó dels clixés, a estones costa de pair aquesta estructura encadenada, i no només costa de pair, sinó que et fa pujar la mosca al nas, però som injustos i tancats de mires si pensem això, es tracta d'una trama trepidant i absorbent portada amb molta mestria. Comença com una novel·la negra clàssica, però acaba sent tota una altra cosa. Hi trobem algunes d'aquelles biografies dels personatges marca de la casa, intriga, sicaris, corrupció, doble joc, perversió i sang, molta sang. No li costa a en Llort pelar-ne una bona colla a cada llibre, si s'escau.

He trigat força temps a llegir el llibre, però novament, no perquè costi, sinó perquè no en tinc, de temps. És complex i està ben escrit, no és que sigui lleuger, però passa bé, i la història té una mica de tot. M'hauria agradat poder-lo llegir més seguit. M'ha agradat més que 'Sota l'asfalt', i així em torno a congraciar amb un autor que ja he dit altres vegades que és dels millors que tenim actualment a casa nostra. Se la jugava amb una segona decepció seguida (decepció petita, senzillament 'Sota l'asfalt' em va semblar pitjor que els altres), però no m'ha fallat. Ara em toca esperar pacientment a una nova entrega. Així com dic sovint que ens empassem allò que ens fan empassar només perquè són autors d'aquí, amb Llort tinc sensació d'estar llegint un molt bon escriptor que sap com mantenir-te arrapat al llibre, sense vendre't sopars de duro. Si us agrada el gènere negre, però sense clixés, jo no m'ho pensaria dues vegades.

Puntuació: @@@@