diumenge, 27 de novembre de 2016

Curs de feminisme per microones

Autora: Natza Farré
Editorial, any: Ara llibres, 2016
Gènere: Assaig
Número de pàgines: 168
Llegit en: Català

Conec la Natza Farré per les seves aparicions al Punt.cat i per ser la veu del programa de manualitats 'Ja t'ho faràs!'. En els dos casos em va fer gràcia el seu humor i la seva agudesa en els comentaris. Quan vam saber que treia aquest assaig feminista a casa ens va cridar l'atenció i vam comprar-lo per llegir-lo. El feminisme 'està de moda', i al meu voltant és tema de conversa sovint. Quan dic que està de moda que ningú s'ofengui, vull dir que està molt vigent i que actualment molta més gent se'n fa ressò. Aquest volum tracta de manera distesa i planera una gran quantitat de temes que van de les diferències i la discriminació que pateixen les dones, fins a la violència masclista, passant per la perpetuació de rols a la nostra societat. Està organitzat com un curs amb diferent nivells de dificultat, i amb anotacions i apunts que exemplifiquen la temàtica que es tracta en cada moment. Una bona manera per obrir els ulls a més d'una, i a més d'un.

L'estil del llibre fa que sigui fàcil de llegir, però no deixa de ser assaig, així que no estem parlant d'una lectura per passar l'estona. Al contrari, tot i els tocs d'humor se'ns planteja una realitat molt dura, i que no és per prendre a conya. Aquests tocs d'humor, per cert, van de més a menys al llarg del llibre, de la mateixa manera que augmenten els nivells de dificultat del curs. Sembla que el text va dirigit a dones, perquè de vegades les interpel·la directament, no només perquè faci servir el femení genèric més del que estem acostumats, o potser el fa servir també en això. Però penso que és bo que els homes no se sentin intimidats per una lectura així, a nosaltres més que a ningú ens convé comprendre com es veu el món des dels ulls de les dones, com d'injust pot ser, i en les nostres mans està revertir la situació, i saber que no ens hem de ficar allà on no ens demanen.

La meva parella, que el va llegir abans que jo, em va advertir que algunes coses no m'agradarien, perquè no sempre combrego amb totes les tesis feministes, ni ella tampoc. No estic d'acord amb tot el que diu el llibre, és clar, però tampoc he trobat res que m'hagi tirat enrere de seguir llegint, com de vegades em passa quan escolto algunes feministes que només se saben el manual, però no tenen cap fons. Cap home no s'hauria de tirar enrere amb el que diu el llibre, i com a molt podria dir que en alguns casos parla de problemes que afecten als dos sexes, no només a les dones, i en aquests casos a tothom li és igual que els homes també ho patim. Però la immensa majoria de fets que exposa el llibre cal reconèixer que són veritat, i cal combatre'ls. És una bona lectura per entendre millor aquesta lluita, que hauria d'interessar tothom. Tracta una gran varietat de temes, i potser per aprofundir ens caldran altres llibres o altres converses, però és una bona revisió general sobre feminisme.

Puntuació: @@@

dissabte, 19 de novembre de 2016

L'increïble viatge del faquir que va quedar atrapat en un armari d'IKEA

Autor: Romain Puértolas
Editorial, any: Rosa dels vents, 2014
Títol original, idioma, any: L'extraordinaire voyage du fakir qui était resté coincé dans une armoire IKEA, francès, 2014
Gènere: Humor
Traductora: Mireia Alegre
Número de pàgines: 255
Llegit en: Català

Quan ets faquir, la gent et respecta molt al Rajasthan. Encara que siguis un estafador i tots els teus dons els aconsegueixis gràcies a tramposos trucs de màgia. En Dhjamal Mekhan Dooyeghas és molt bo fent-se passar per algú que s'alimenta de cargols i que es clava objectes punxeguts a la llengua, i per això la gent del seu poble fa una col·lecta per poder-lo enviar a Paris, a comprar l'últim model de llit amb punxes que fabriquen a IKEA. A occident els seus trucs no li serveixen per enganyar el taxista que el porta de l'aeroport a l'IKEA més llunyà que coneix, però potser sí per encaterinar una franceseta que fa cua al restaurant. Com que no té diners per permetre's un hotel, i a més se'n torna el dia següent cap a casa amb el llit de punxes sota el braç, decideix passar la nit a IKEA, en una d'aquelles sales d'estar pre-muntades. Fins que de manera inesperada apareix el director del centre amb una legió de tècnics per canviar l'exposició. Com que en Dhjamal no vol que el descobreixin, s'acaba tancant en un armari. Però potser hauria estat millor que el trobessin... 

L'estil d'aquest llibre recorda inevitablement a 'L'avi de 100 anys que va saltar per la finestra' i als altres de Jonas Jonasson (l'humor, els capítols curts, els salts d'escenari i de perspectiva...), però sense context històric. Sí que explica, però, algunes situacions de molta actualitat, com el drama dels refugiats i la immigració il·legal. És un llibre d'humor molt poca-solta, perquè la història no té ni cap ni peus, però és divertit i passa molt bé, perquè està escrit amb un estil àgil i sense complicacions. Que a estones es posi seriós explicant alguns drames actuals és el que el desequilibra, se'n va massa als extrems, si la trama fos una mica més versemblant potser no desentonaria tant quan després ens parla d'immigrants que passen fronteres d'amagat. Tampoc m'ha semblat especialment satisfactòria l'evolució del personatge, al principi aconsegueix resultar força graciós, especial. Però es va tornant vulgar.

Com passa molts cops amb els llibres d'humor, i d'altres tipus, sol anar de més a menys. Comences bé, i les bromes i situacions absurdes et fan gràcia, però mica en mica t'hi acostumes i perd l'empenta i el ritme de lectura també, fins el punt que se t'acaba fent una mica llarg, no perquè ho sigui, sinó perquè ja no llegeixes amb aquelles ganes inicials. Per tant, mala impressió final, però tampoc s'ha d'oblidar que et fa passar una bona estona, sobretot a les primeres parts. Recomanable com a lectura lleugera entre altres llibres més profunds o llargs.

Puntuació: @@

dimecres, 9 de novembre de 2016

Un monstre em ve a veure

Autor: Patrick Ness
Editorial, any: Sembra Llibres, 2016 (3a edició)
Títol original, idioma, any: A monster calls, anglès, 2011
Gènere: Juvenil
Traductora: Ferran Ràfols
Número de pàgines: 214
Llegit en: Català

Aquest no és el monstre que esperava en Conor O'Malley, però no hi ha dubte que el teix del jardí convertit en figura humana i malèfica fa la mateixa por. La seva mare està malalta, i el tractament no s'acaba mai. Ell cada nit té un malson terrible, i també hi apareix un mostre, però no és aquest que el mira des de fora la finestra. El teix no es mou per qualsevol cosa, ha de tenir un motiu, i insisteix que ha estat en Conor qui l'ha cridat. Des de llavors, gairebé cada nit visita al noiet de 13 anys, sempre a les 00:07 de la nit. La vida del jove s'esfondra per moments, i només falta que la seva àvia vingui a tenir-ne cura. Si fins i tot el seu pare ve dels Estats Units, i no és ni nadal ni el seu aniversari. El monstre acaba sent gairebé un suport per en Conor, tot i que li fa por. Ell sap la veritat, però no la vol dir. Potser el monstre el podrà ajudar.

La gran tirada que ha tingut la pel·lícula (que no he vist) basada en aquest llibre, m'ha portat a llegir-lo. Em semblava un argument interessant, tot i que me'l pintaven com a molt dramàtic. El primer que crida l'atenció del volum és l'edició, que incorpora il·lustracions esfereïdores en blanc i negre a càrrec de Jim Kay. Un bon encert per part de la gent de Sembra mantenir-les. Es tracta d'un llibre curt i que se centra bàsicament en l'acceptació de la pèrdua per part d'un adolescent de 13 anys, totes les dificultats que li comporta interiorment i la relació amb el seu entorn. Un llibre molt psicològic que descriu de manera figurada com ho viu aquest nano, i ens sap posar en la seva pell. Es llegeix amb molta fluïdesa i podem sentir perfectament l'angoixa de la situació d'en Conor.

Per com està explicada la història, entenc que l'adaptació cinematogràfica hagi fet fortuna. Els efectes visuals que et permeten imaginar tant el text com les il·lustracions han de quedar molt bé a la gran pantalla. És un bon llibre, encara que el que explica és trist i angoixant, i et pot deixar una mica de mal cos. Però també retrata una realitat dura que és difícil d'entendre si no la vius, i aquí ens hi aboquen de ple. El qualificaria de juvenil, però també pot deixar tocats als més grans i és que hi ha experiències a la vida que mai s'és prou gran per no patir. Per cert, la història està basada en una idea de la desapareguda Siobhan Dowd, i així ho destaca l'autor. Doble feina: descobrir-los a tots dos.

Puntuació: @@@

dimecres, 2 de novembre de 2016

Ramón y Cajal

Autor: Salvador Macip
Editorial, any: Angle Editorial, 2016
Gènere: Biografia
Número de pàgines: 215
Llegit en: Català

Santiago Ramón y Cajal és un dels dos únics premis Nobel científics que es pot atribuir España, un bagatge molt pobre comparat amb altres països que sempre s'han pres més seriosament la ciència com França o el Regne Unit. Cajal, que de ben jovenet no tenia cap interès per la medicina i encara menys per la recerca, va acabar sent una gran eminència a nivell mundial en el camp de la neurociència. Però la seva vida no va ser un camí de roses, com tampoc no va ser de pel·lícula, malgrat els seus èxits. Un personatge amb les seves llums, però també amb les seves ombres, en part pel marc històric en el que va viure, a les acaballes del segle XIX i principis del XX, però també perquè era així, fet i deixat estar. En aquesta biografia sui generis coneixerem una mica més el personatge i la persona, la influència de la seva família, la seva obsessió per la histologia i la seva manera de pensar, i a més ho farem en paral·lel a la situació actual de la ciència i els que la treballen cada dia.  

El llibre és una biografia, però en realitat són dues, ja que coneixerem tantes coses de la vida d'en Cajal, com del mateix Salvador Macip, l'autor. Sobretot a la primera part, es busquen paral·lelismes entre les dues figures, ja que el Nobel va ser un exemple a seguir per l'autor. El que hi trobarem sobretot, però, són reflexions sobre la ciència i la recerca, sobre la manera de fer-la, i de com es vivia en l'època de Cajal i ara, de manera que podríem dir que el llibre és mig biografia i mig assaig. La narrativa és molt planera i no atabala gens ni mica amb dades i més dades sobre el personatge, ens el presenta de manera molt humana i no estalvia explicar els trets menys agradables del seu caràcter i personalitat. La part més reflexiva és interessant perquè la gent conegui una mica com és la ciència per dins, de primera mà.

Tot i que no sóc gens aficionat a les biografies, coneixent l'autor ja podia imaginar que aquesta no seria gens tòpica, i com que a més el protagonista era un científic del qual en sabia poc, de seguida em va atreure la idea de llegir-lo. L'he llegit força ràpid i amb interès, i he de dir que el que menys m'ha agradat del llibre... és en Cajal. No m'ha caigut especialment bé. He trobat a faltar que es parli més en detall de la seva obra, perquè la vida mira, però si l'home és important, és pels seus avenços, i penso que no es detallen prou. Les reflexions m'han interessat més perquè el científic és un món que conec, i crec que és bo que la gent el conegui també. S'acaba tornant gairebé un llibre de filosofia. En general, he de dir que m'ha agradat, i ho dic sincerament, però com que no era el que esperava trobar-hi, m'ha deixat un sabor una mica agredolç, sóc maniàtic amb aquestes coses. A la part que més m'ha interessant no li calia Cajal per a res. Intentant valorar-lo sense idees preconcebudes, és un bon llibre de divulgació, d'agradable lectura i a l'abast de tothom. Més apte fins i tot per no iniciats en la matèria.

Puntuació: @@