diumenge, 30 d’octubre de 2016

A la caça de l'ovella

Autor: Haruki Murakami
Editorial, any: Empúries, 2016
Títol original, idioma, any: Hitsujiwo meguru bôken, japonès, 1982
Gènere: Narrativa
Traductors: Albert Nolla
Número de pàgines: 390
Llegit en: Català

El protagonista d'aquesta història s'acaba de divorciar i treballa de publicista en una agència que ha fundat amb un amic. No es pot dir que tingui una vida gaire divertida. Per sorpresa, rep un parell de cartes del seu amic de joventut Rata, i una inclou una imatge d'un prat de muntanya ple d'ovelles. Li agrada i la fa servir per la campanya d'una companyia d'assegurances. Però això fa que rebi la visita d'un misteriós home vestit de negre que l'obliga a retirar la fotografia, i a més li diu que cal trobar amb urgència una de les ovelles que hi apareix, que és diferent de la resta. No dóna massa opció al nostre heroi, si no la troba les conseqüències poden ser nefastes. Així que ja el tens a ell, i a la seva nova xicota d'orelles estranyament seductores, a la caça d'aquesta ovella tan especial que els durà a les remotes terres del nord del Japó.

En aquesta primera novel·la llarga de Murakami, editada 34 anys després en català, trobem el mateix protagonista sense nom que a Pinball, 1973, però podria tractar-se de qualsevol altre protagonista de l'autor, ja que està tallat amb el mateix patró. Ja hi trobem mostres del surrealisme que acompanyarà sempre a l'autor, i d'aquest humor peculiar que demostra de vegades. Ovelles capaces de posseir persones, missions sense sentit, atraccions estranyes, i com sempre, moltes coses que no són el que semblen, que s'han d'interpretar, i que no acabarem de saber si hem entès o no. És una lectura molt fluïda i que passa amb facilitat, encara que el que explica no sigui fàcil d'entendre, és la facilitat narrativa, de vegades aparentment erràtica, a la que ja estem acostumats els fans de l'autor. En aquest volum concret, s'allarga una mica massa en algunes fases, una mica innecessàriament, com qui fa temps per saber com continuar, però és assumible.

Una altra novel·la del japonès, una altra novel·la que em deixa la mateixa bona sensació. A aquestes alçades, i amb tota la seva bibliografia traduïda llegida, ja poques sorpreses m'emporto, perquè els seus plantejaments no es poden considerar originals, ni tampoc la seva execució, però el seu surrealisme delirant fa que sempre s'empesqui històries que et fan obrir molt els ulls. En gaudiran força els que ja els agrada l'autor, i els altres pensaran que fuma, i no precisament tabac; per aquesta banda, cap novetat. No em sembla un llibre per iniciar-se en el seu univers, però sí molt recomanable si ja estàs atrapat per la seva narrativa. Jo, naturalment, n'he gaudit i m'ho he passat bé, encara que, com deia, de vegades allarga sense motiu algunes escenes. Gran Murakami, realment espero que no li donin mai el Nobel.

Puntuació: @@@ i mitja

diumenge, 16 d’octubre de 2016

La mort del corredor de fons

Autor: Jordi de Manuel
Editorial, any: Edicions 62, 2012
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 268
Llegit en: Català

La policia nacional ja no té competències en homicidis, però el cos sense vida, i buit per dins, d'un immigrant que han trobat a Collserola és una bona oportunitat per l'inspector Sergiot i el seu company Carles Fortiana d'encarregar-se d'un cas de veritat relacionat amb immigració. Al mateix temps, i a una altra banda de la ciutat, els agents dels mossos Lídia Sánchez i Pau Ribó si que s'enfronten a una onada d'homicidis que ningú no sap explicar. Sembla que en tots hi té alguna relació un tal Leo Reyes, un bala perduda amb antecedents de petits atracaments i consumidor de drogues, però ningú sap on para, ni hi ha manera de trobar-lo. Les dues investigacions policials acabaran tancant el cercle per demostrar que els dos successos, aparentment inconnexos, tenen un nexe d'unió esgarrifós del qual ningú no en sortirà indemne.

Primer llibre que llegeixo d'aquest autor i, per tant, de la saga de l'inspector Marc Sergiot, però Jordi de Manuel no m'és desconegut, ja que és professor de la facultat on vaig estudiar. Es tracta d'un thriller mèdic a l'estil d'en Robin Cook, però on la investigació policial té més pes. L'estil literari és reposat i parsimoniós, com l'autor, tot i que descriu algunes situacions frenètiques, i les dues coses costen una mica de lligar. La història, centrada en tres personatges molt diferents, és bona i atractiva, i la trama prou interessant, però potser li falta una mica de ritme, i al meu entendre li queden alguns assumptes per resoldre al final, o almenys m'hauria agradat rebre algunes explicacions més.

M'agraden els thrillers amb temàtica mèdica o científica, i aquí se'n tracta una de molt interessant, amb una bona dosi de filosofia darrere també. Un grapat de personatges molt variats i no sempre versemblants del tot, però que fan un conjunt força explosiu. Amb tot, el llibre no m'ha acabat d'atrapar com caldria esperar, tot i que ho he passat bé llegint-lo. Potser el fet de ser part d'una saga fa que m'hagi perdut informació i part de les peces que calen per entendre'l bé. Ara que ja conec en Sergiot, hauré d'aprofundir més en les seves històries, a veure si m'acaba de convèncer.

Puntuació: @@ i mitja

dissabte, 8 d’octubre de 2016

Els millors relats de Roald Dahl

Autor: Roald Dahl
Editorial, any: Sembra Llibres, 2016
Títol original, idioma, any: The Great Automatic Grammatizator and Other Stories, anglès, 1982?
Gènere: Relats
Traductor: Ferran Ràfols
Número de pàgines: 237
Llegit en: Català

Dos espavilats que es volen fer rics amb una màquina que escriu novel·les tota sola. Una juguesca poc ortodoxa amb un encenedor implicat. Un majordom molt entès en vins. Un espavilat que, disfressat de capellà, en realitat és un guru de les antiguitats. Un apicultor que experimenta amb gelea reial. Una empresa que es dedica a venjar personalitats injuriades pels columnistes. I així fins a 14 històries imaginatives, variades i sorprenents del mestre de la literatura infantil, que captiva de la mateixa manera amb els seus relats per a adults. Són relats escrits entre 1945 i 1980, i agrupats en un recull que es va publicar primer en anglès, i que ara podem llegir en català de la mà de Sembra. Un goig descobrir que en Dahl domina tots els registres i ens sap enganxar amb les seves històries que no deixen mai indiferent. 

Pot un autor de literatura infantil escriure relats per a adults sense perdre el seu segell, el seu estil i les seves maneres? Roald Dahl sí que pot. Però és que potser va al revés. Va transportar a la literatura infantil tota la seva sornegueria per aportar als més petits unes lectures diferents i estimulants. En aquest recull de contes per a adults trobem la imaginació desbordant de l'autor, la seva murrieria i la seva ironia que sempre t'arrenca un somriure, quan no una rialla, però ningú s'atreviria a dir que aquí ens explica històries per a infants, perquè algunes són fins i tot macabres. Girs inesperats, situacions estrafolàries, tot partint dels escenaris més quotidians, una mena de realisme màgic però amb firma pròpia. La majoria de relats t'atrapen i t'obliguen a esprémer-te les neurones per saber per on et sortirà, i no és fins el final que ho encertes. Molt bona mesura dels temps i de la tensió, tant en els relats curts com els llargs. L'únic que és diferent és 'Katina', que descriu una situació bèl·lica i se m'ha fet una mica pesat. 

L'únic retret que existeix quan em cau un Dahl a les mans és cap a mi mateix: per què no el vaig descobrir abans? M'agrada aquest autor i els seus relats m'han deixat molt satisfet, em fa riure, em fa pensar i m'agrada la manera com ho fa. Què més es pot demanar? Aquest llibre és una bona aposta per a aquells que els agrada la literatura breu. El seu punt trapella, irònic i un xic macabre no són incompatibles amb la subtilesa i la necessitat de llegir entre línies. Quan una història et surt per on no t'esperes, allò que deixes anar un 'que malparit!', per mi és un gran indicador. Per cert, he descobert que una de les quatre històries de la pel·li Four Rooms, la dirigida per en Tarantino, està basada en el relat 'L'home del sud', que inclou aquest volum. Dahl és sempre una caixa de sorpreses!

Puntuació: @@@@