diumenge, 25 de setembre de 2016

El llibre dels Baltimore

Autor: Joël Dicker
Editorial, any: La Campana, 2016
Títol original, idioma, any: Le livre des Baltimore, francès, 2015
Gènere: Narrativa
Traductora: Imma Falcó
Número de pàgines: 635
Llegit en: Català

Qui no se'n recorda d'en Marcus Goldman, afamat escriptor i investigador ocasional que va resoldre el cas d'en Harry Quebert? Va ajudar el seu amic a desempallegar-se de les acusacions que queien sobre ell, i d'allà en va sortir un llibre. Ara ens explica, uns anys després, la història de la seva família, i tot el que va passar quan era jovenet, amb els seus cosins estimats Hillel i Woody, amb qui forma la banda dels Goldman, i les dues branques de la família Goldman, els Baltimore, que ho tenen tot i són envejats i admirats, i els Montclair, els seus, que sempre se senten menys que els Baltimore. Però com ja ens va passar en l'anterior llibre que protagonitzava aquest personatge, res és el que sembla, encara que ho sembli molt, i tot el que passa per darrere, que no és visible a ulls de la majoria, és molt més important que les aparences. L'única manera que té en Marcus de congraciar-se amb el seu passat és escriure'n una novel·la. Potser així podrà deixar finalment enrere el Drama...

Joël Dicker ha tornat a rebentar el mercat amb una nova història del protagonista que li va donar l'èxit en 'La veritat sobre el cas Harry Quebert'. Els dos llibres no estan relacionats, però comparteixen prota, i aquí no es fa referència a l'altre. De totes maneres, l'estil es reconeix perfectament, i amb uns altres escenaris, una història aparentment idíl·lica es va desgranant i transformant en un petit infern en les vides de tots els personatges. La llarga explicació de la meravellosa vida dels Baltimore, que dura centenars de pàgines, és massa exagerada i embafa. La sensació de 'ja ho he entès!' m'ha tornat a venir, al primer llibre era amb l'amor incalculable entre en Quebert i la Nora, i aquí amb el dels tres cosins Goldman i en general la vida regalada de la família. Es passa molt, sobretot perquè saps que en realitat res serà tan maco com ho pinta, i que al final tot donarà girs i més girs per acabar-se posant a lloc.

No obstant, és impossible deixar anar aquest llibre i les pàgines volen i volen a les mans. Sap com enganxar-te, i les expectatives que genera es van complint. Tots els defectes que se li podrien trobar en l'escriptura, que en té, se supleixen amb una facilitat narrativa que t'absorbeix fins al final i et fa gaudir com un nen del que estàs llegint. Potser no caldria que fos tan llarg, i li falta un punt de maduresa, però mentre sàpiga atrapar amb històries atractives i una mica morboses, seguirà captivant a milions de lectors. Un autor que ve de gust llegir i molt recomanable per quan vols una lectura fàcil i absorbent. Un dels autors que millor ho aconsegueix actualment, veurem com evoluciona.

Puntuació: @@@ i mitja

divendres, 9 de setembre de 2016

Cianuro espumoso

Autora: Agatha Christie
Editorial, any: Molino,1998
Títol original, idioma, any: Sparkling Cyanide, anglès, 1945
Traductor: Guillermo López Hipkiss
Gènere: Novel·la negra 
Número de pàgines: 254
Llegit en: Espanyol

No és el millor que podria estar fent, però la Iris Marle es troba recordant la mort de la seva germana Rosemary. Va ser en aquella festa, la Rosemary havia estat molt deprimida després d'una grip que va passar, i es va suïcidar amb cianur que va ingerir amb el xampany. Recorda, Iris, recorda. És possible que no fos un suïcidi? Ara noves proves demostren que algú podia tenir motius per matar-la, i potser no era l'únic. Però qui? L'Anthony Browne? L'Steve Farraday? Tots dos eren molt amics de la Rosemary, per què haurien de voler-la morta? Qui més va assistir a aquella festa? L'esposa de l'Steve, l'Alexandra Farraday, el seu cunyat ara vidu George Barton i la seva eficient secretària Ruth Lessing. Si va ser un assassinat, algun d'ells ha de ser el culpable. Però a taula hi havia una cadira lliure, la del Coronel Race, que no va venir, però que ara sens dubte ajudarà a resoldre el misteri.

Les novel·les de l'Agatha Christie no enganyen, saps sempre què hi trobaràs. El misteri està servit, sempre en un escenari de l'alta societat amb personatges molt estirats i molt 'repipis', però cal tenir en compte que són llibres amb més de 60 anys d'antiguitat. Aquest en concret l'he trobat una mica embolicat, i es troba a faltar algun dels seus investigadors més clàssics. El que no se li pot negar és que, com sempre, l'autora juga a despistar i posa realment difícil saber qui és l'assassí. Saps sembrar el dubte com ningú, perquè tots els seus personatges tenen motius, i fins i tot oportunitat de ser els malvats, però només un o una ho acabarà sent. En aquest llibre, els dubtes sorgeixen perquè tots tenen motius, però ningú sembla haver pogut ser l'autor material del crim.

Aquest 'Cianuro espumosos' és un dels títols coneguts, però no compta amb en Poirot o Miss Marple, i això li fa perdre una mica. Té una llarga introducció als personatges, les primeres 100 pàgines, abans d'entrar en matèria, però el passat dels personatges és important. És sempre agradable llegir aquesta mestressa del crim, encara que aquests caràcters tan aristocràtics i tants formalismes carreguen una mica. És un estil ja molt caducat, però encara val la pena llegir-la de tant en tant, encara que aquestes edicions tan antigues no hi ajudin: Lletra molt menuda i junta, típica de les edicions del Molino. Com que no descobrim res parlant de llibres de la Christie, que cadascú decideixi si val la pena llegir-lo o no!

Puntuació: @@@