Autor: Salvador Macip
Editorial, any: Angle Editorial, 2016
Gènere: Biografia
Número de pàgines: 215
Llegit en: Català

Santiago Ramón y Cajal és un dels dos únics premis Nobel científics que es pot atribuir España, un bagatge molt pobre comparat amb altres països que sempre s'han pres més seriosament la ciència com França o el Regne Unit. Cajal, que de ben jovenet no tenia cap interès per la medicina i encara menys per la recerca, va acabar sent una gran eminència a nivell mundial en el camp de la neurociència. Però la seva vida no va ser un camí de roses, com tampoc no va ser de pel·lícula, malgrat els seus èxits. Un personatge amb les seves llums, però també amb les seves ombres, en part pel marc històric en el que va viure, a les acaballes del segle XIX i principis del XX, però també perquè era així, fet i deixat estar. En aquesta biografia sui generis coneixerem una mica més el personatge i la persona, la influència de la seva família, la seva obsessió per la histologia i la seva manera de pensar, i a més ho farem en paral·lel a la situació actual de la ciència i els que la treballen cada dia.  

El llibre és una biografia, però en realitat són dues, ja que coneixerem tantes coses de la vida d'en Cajal, com del mateix Salvador Macip, l'autor. Sobretot a la primera part, es busquen paral·lelismes entre les dues figures, ja que el Nobel va ser un exemple a seguir per l'autor. El que hi trobarem sobretot, però, són reflexions sobre la ciència i la recerca, sobre la manera de fer-la, i de com es vivia en l'època de Cajal i ara, de manera que podríem dir que el llibre és mig biografia i mig assaig. La narrativa és molt planera i no atabala gens ni mica amb dades i més dades sobre el personatge, ens el presenta de manera molt humana i no estalvia explicar els trets menys agradables del seu caràcter i personalitat. La part més reflexiva és interessant perquè la gent conegui una mica com és la ciència per dins, de primera mà.

Tot i que no sóc gens aficionat a les biografies, coneixent l'autor ja podia imaginar que aquesta no seria gens tòpica, i com que a més el protagonista era un científic del qual en sabia poc, de seguida em va atreure la idea de llegir-lo. L'he llegit força ràpid i amb interès, i he de dir que el que menys m'ha agradat del llibre... és en Cajal. No m'ha caigut especialment bé. He trobat a faltar que es parli més en detall de la seva obra, perquè la vida mira, però si l'home és important, és pels seus avenços, i penso que no es detallen prou. Les reflexions m'han interessat més perquè el científic és un món que conec, i crec que és bo que la gent el conegui també. S'acaba tornant gairebé un llibre de filosofia. En general, he de dir que m'ha agradat, i ho dic sincerament, però com que no era el que esperava trobar-hi, m'ha deixat un sabor una mica agredolç, sóc maniàtic amb aquestes coses. A la part que més m'ha interessant no li calia Cajal per a res. Intentant valorar-lo sense idees preconcebudes, és un bon llibre de divulgació, d'agradable lectura i a l'abast de tothom. Més apte fins i tot per no iniciats en la matèria.

Puntuació: @@