diumenge, 17 de juliol de 2016

La violència justa

Autor: Andreu Martín
Editorial, any: RBA-La Magrana, 2016
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 438
Llegit en: Català

Alexis Rodon, ex-sergent dels mossos, cap de seguretat d'uns grans magatzems de luxe. Va deixar el cos després d'haver torturat un segrestador reincident. Teresa Olivella, cuinera, sortint d'una depressió després de perdre un fill de 5 anys i separar-se del seu marit maltractador. Dues vides independents que es creuaran de manera casual, o no tan casual, una relació turbulenta i desenfrenada, fins i tot inconvenient. Es faran bé l'un a l'altre? I mentrestant, una trama de prostitució que sobrepassa els límits habituals, de la qual se n'obté la primera pista arran d'una jove que intenta robar als magatzems on treballa en Rodon. L'homenot no sabrà deixar de ser policia. La Teresa tampoc no serà capaç de deixar el seu passat enrere. I amb ells com a eix vertebrador, coneixerem la violència des de tots els angles possibles. La justa, i la que no és justa també.   

Quan diuen que l'Andreu Martín és un mestre de la literatura criminal, no exageren. La seva dilatada bibliografia l'avala, i aquest llibre acredita totes les virtuts del gènere. A 'La violència justa' trobarem capítols alterns des de la perspectiva dels dos protagonistes, que són molt diferents i que estan molt ben descrits. Comparteixen moltes escenes, però sempre sabrem què pensa un o altre, en funció del capítol. La trama d'en Rodon és més interessant, pel meu gust, ja que inclou el cas policial, però la de la Teresa va creixent, i un personatge que al principi fa certa ràbia, per com és i per la seva mania d'inventar vocabulari, creix immensament a mesura que passen les pàgines. El llibre atrapa de principi a fi, i es llegeix amb agilitat, tot i que l'argument és treballat, les trames detallades i les històries complexes.

Tret dels capítols en que els protagonistes comencen la seva relació, en els que es perd durant força pàgines el fil de la trama més interessant (pel meu gust), i potser d'algun personatge prometedor que desapareix durant massa temps, aquest és un llibre força rodó. Fins i tot en aquests punts de dispersió t'adones que res del que s'explica és sobrer, encara que voldries una altra cosa. Podrien ser dos bons llibres per separat, però és un  sol llibre que té de tot, bones històries, bona lletra, violència, reflexió, passions, corrupció, acció, egos, passats tèrbols, humanitat... molt de suc, i tot ben combinat. El trobo recomanable pels amants del gènere, però en pot gaudir tothom. No tots els autors catalans que es publiquen són bons, és cert. Però que també en tenim de molt bons és indiscutible. Martín n'és un.

Puntuació: @@@@

6 comentaris:

  1. Bona ressenya Xexu! Coincidim menys amb la nota, però es que a mi em va agradar moltíssim.
    Al principi també se'm va fer sobrer la trama amorosa, però és tan complexa i complementària amb la història que se'm va acabar fent una part indispensable del llibre.
    Amb en Rodón vaig quedar encisada. En l'escena de sang i fetge, de foc i destrucció que hi ha enmig del llibre, l'autor i personatge em van fascinar per com en Rodón es portat a fer-lo explotar d'indignació fins al límit de la bogeria. Em va recordar al personatge de Russell Crowe a LA Confidential, l'escena que interroguen a un home que saben on hi ha una noia segrestada i que estan abusant d'ella. Aquesta:
    https://youtu.be/wos6mH3uqAM
    Com dius l'Andreu Martín és un dels bons que tenim a casa, un mestre. Per cert, per si t'interessa últimament tothom parla meravelles de les memòries de l'Andreu Martin, "De moment, tot va bé". En el meu cas és un gènere que amb prou feines he tocat però tinc curiositat.

    ResponElimina
  2. Me l'apunto, noi! Ja saps que m'agrada (gairebé) tot el que sigui negrot...

    ResponElimina
  3. A mi em va agradar molt el llibre,i crec que els personatges estan molt ben trobats, en Rodón per suposat. Tinc a casa el que diu la Roselles, "De moment, tot va bé", i el vaig llegint a estones.
    Vaig tenir el plaer de sentir-lo parlar al festival literari que van fer a Lleida i llavors sí que es veu que és un mestre. No m'hauria cansat d'escoltar-lo.

    ResponElimina
  4. Aquest és un dels propers que llegiré... El mestre mai mai mai m'ha decebut.

    ResponElimina
  5. Ostes, em vaig descuidar de contestar aquests comentaris! Ho faig ara, em sap greu, l'altra ressenya la vaig haver de fer de pressa i corrents, i no hi vaig pensar. Gràcies per haver comentat!

    Roselles, és un molt bon llibre, i està clar que la història d'ells és complementària. A mi m'agrada molt més la trama criminal, però se m'acut que si només es relatés aquella, seria una novel·la negra qualsevol, com n'hi ha tantes. Bona, això sí, però no especial. I amb tota la història, o històries senceres, es converteix en alguna cosa més.
    No he vist 'LA Confidential', però l'escena és molt gràfica, i recorda molt a la d'en Rodón, és clar. És un personatge molt potent, t'enganxa per totes bandes. En el meu cas pensava que no podia ser un torturador, que és un bon home, i que si ha fet coses dolentes és perquè la maldat és omnipresent, i si no jugues al seu joc no hi ha manera d'arribar a combatre-la. Al final ja no saps què pensar, però jo també posaria un Rodón a la meva vida, em faria sentir més segur, sempre que no faci maleses, és clar. De la Teresa no tinc tan bon concepte, però el seu personatge és molt complex i té moltes capes. El vaig trobar innecessàriament extremat en algunes ocasions, però tampoc es pot negar que està ben fet i ben construït.
    El llibre aquests que dius del Martín espero que em toqui en el concurs de la Jomateixa. No llegeixo gaires biografies, però si em cau del cel en forma de regal no m'hi podré negar, oi?

    Maurici, et diria amb un percentatge baixíssim d'equivocar-me que aquest llibre t'agradarà. Fins i tot m'atreviria a dir-te que t'encantarà. Però com que els llibres depèn molt de com els agafes, ho deixo amb que no el deixis passar, a poc que puguis.

    Jomateixa, només he llegit bones crítiques del llibre, i això és un senyal força inequívoc que és bo. Martín en sap, no es pot negar. No l'he sentit mai en directe, però estic convençut que és un pou de coneixements de literatura negra, i no només. De fet ha escrit assajos al respecte, oi? Sort de tenir autors així a casa nostra.

    Eloi, tampoc ho farà aquest cop, n'estic convençut. Ja espero amb ganes la teva ressenya!

    ResponElimina
  6. El tinc a la llista de pendents en els primers llocs, des que he llegit "Societat negra" he quedat enganxada al Martin. Aviat caurà.

    ResponElimina