Autora: Alda Sigmundsdóttir
Editorial, any: Vaka-Helgafell, 2015 (original de 2012)
Gènere: Assaig 
Número de pàgines: 101
Llegit en: Anglès

Aquest llibret de només cent pàgines és omnipresent en totes les cases de souvenirs i llibreries d'Islàndia. Vaig ensopegar amb ell i em va fer gràcia saber una mica més com són els islandesos, així que el vaig comprar, i vaig aparcar la lectura en curs. L'autora és una periodista nascuda a l'illa però va passar tota la seva joventut en altres països, de manera que s'ha socialitzat en altres llocs abans de tornar a viure-hi, i ens aporta una visió una mica externa, irònica i gens florida de com són els seus compatriotes. Són 50 píndoles sense massa ordre que ens retraten el que seria un islandès típic. Ens parla, per exemple, de la seva fal·lera pel facebook, de les trobades socials en banys termals, de la diversitat a l'hora de generar els cognoms o del seu exagerat alcoholisme. Tot plegat amanit amb una escriptura planera i entenedora, i una bona dosi d'humor i d'ironia.

L'autora presenta el llibre com 50 mini-assajos, tal com li han sortit, i ve a ser això. Capítols molt curts que parlen de la manera de ser o els costums dels islandesos. En alguns casos explica coses sorprenents per la diferència amb la nostra realitat, però en altres no ens sorprendrem tant. A més et queda el dubte de saber si només exposa tòpics o si parla des de la seva experiència només, però és molt distret i amè de llegir, i estic convençut que no va errada en molts dels temes que tracta. Està escrit originalment en anglès, i traduït a altres idiomes, entre els quals no hi era el català, ni tampoc l'islandès, pel que vaig veure. No sé si és que el llibre no farà gràcia a la gent del país, o que no els cal llegir-lo, però de totes maneres, allà tothom parla un anglès més que acceptable, en el pitjor dels casos.

He de dir que he passat una molt bona estona llegint-lo, i m'ha fet força gràcia. No tots els capítols són igual d'interessants, però tots es deixen llegir de manera àgil i distesa. No puc dir que sigui una lectura que atrapi sense remei, però la curiositat pot, i a mi Islàndia en general m'encurioseix molt. No compto que ningú el vulgui llegir, però m'agrada deixar constància que jo ho he fet i que m'ha agradat. Ara sé una mica més dels islandesos, i ja va bé. L'autora té altres llibres de l'estil, i no descarto llegir-ne algun altre, però me'ls hauré de fer enviar!

Puntuació: @@@