dilluns, 16 de maig de 2016

Company punt

Els qui em coneixen del Bona Nit segurament sabran que sóc una mica obsessiu amb algunes coses, com ara fer llistes, classificacions o posar etiquetes. També sabran que em costa molt desprendre'm de les coses que tinc. I no parlem de llibres, ja que és pràcticament impossible que em desprengui d'un llibre que cau a les meves mans (EVIDENTMENT!).

L'afecció que agafo per tot allò que faig servir habitualment és molt gran, i això, per exemple, es pot veure molt clarament amb el punt de llibre. No m'agrada malmetre els llibres de cap manera, així que fa molts anys que faig servir punt, però quan en trio un m'acompanya fins el final dels seus dies. Tret dels moments d'impàs, o de quan llegeixo més d'un llibre alhora, des de l'any 98 o 99 només m'han acompanyat dos punts de llibre. Sí sí, he dit dos. I els dos s'han acabat perdent, ja que el llibre va amb mi a tot arreu i tard o d'hora el punt pot caure, ves a saber on. Aquest era el punt que feia uns 10 anys que m'acompanyava, d'abans de l'existència d'aquest blog i tot:


Però aquest era el segon que us deia, i fa un parell de mesos que es va perdre (#jesuispuntdellibre). Havia de trobar-ne algun altre que em convencés per passar anys i anys al meu costat, i durant les darreres setmanes he anat fent servir algun punt pont. Però ara ja he trobat un substitut digne, i no és un de sol, sinó que en són dos, que aniré alternant de llibre a llibre.


Un de cuir, que suposo que durarà més, i l'altre de paper, amb una imatge ben refrescant. S'admeten apostes sobre quan em duraran, ja veieu que la previsió és per una llarga temporada. I és que si un llibre és un gran company de viatge, el punt de llibre que va veient passar els volums també ho pot ser.

11 comentaris:

  1. Ostres que ben endreçat. Segur que et durarà moltíssim i si més no un any segur. T'ho creuries si et digués que n'hi ha que els rosseguem?

    ResponElimina
  2. Jo també faig servir punt de llibre, mai m'ha agradat doblegar les pàgines i fins i tot em desagrada força quan, en un llibre de la biblioteca per exemple, en trobo les marques deixades per algun altre lector menys curós.

    En el que no coincidim però és en convertir el punt en un company. Jo faig servir els normals de cartolina que regalen les editorials o a la mateixa biblioteca o per Sant Jordi a les parades, i sóc força "promiscu", mai faig servir el mateix massa temps per "encarinyar-m'hi".

    M'agraden els punts de llibre "més bons" (de cuir, de roba o els que fa l'Assumpta per exemple) però per fer-los servir cada dia m'estimo més aquells de cartolina que et deia que puc canviar sense miraments així que es fan una mica malbé... o abans i tot.

    Per cert, m'ha quedat un dubte després de llegir el post. Quan vas fer la foto del punt perdut?. I perquè la vas fer?. Sabies que es perdria i volies tenir-ne un record? O, encara pitjor, volies que es perdés per poder fer aquest post?. :-DD

    ResponElimina
  3. Amb això soc una maniàtica, col·lecciono punts de llibre desd e fa molts anys, però per llegir sempre faig servir el mateix, un d'una editorial, que tinc repetit, fins que es perd o mora en potes de la gatona malxinada que té una veritable obsessió amb ell, quant això passa rebusco un altre de repetit, que acostuma a ser d'una editorial o altre i tornem a començar.

    ResponElimina
  4. Ara com que en Mc, no comenta tant pels blogs en general, feia dies que no em passava que llegint-lo ja digués ell tot el que volia dir jo... O sigui que resumiré:

    Promíscua del tot, en qüestió de punts de llibre, en faig anar tota una colla i sovint es queden dins dels llibres acabats. Tot i així n'hi ha alguns de regalats i/o manufacturats que els guardo i que fa molts anys que els tinc.

    La curiositat de la teva foto del punt... Curiositat o dubte, com en Mc, he flipat!

    Jo crec que els punts d'Islàndia et duraran tota la vida. N'estic segura. Al menys el de la imatge refrescant... L'altre posem uns 15 anys... ;)

    ResponElimina
  5. ¡Qué mala persona ets! Tens una amiga blogaire (o sigui JO) que fa punts de llibre de diferents mides, materials i dissenys i resulta que perds el teu punt i ni penses en fer-me una comanda...

    Comparem la teva actitud amb la d'en MAC:
    Benvolgut MAC, tu i jo sabem que no hem parlat d'aquest post en absolut i, per tant, ha estat una magnífica sorpresa llegir el teu comentari recomanant els meus punts com a cosa duradora i de qualitat ;-)))

    XEXU, que no has vist els meus punts de Sant Jordi d'aquest any? Que no has vist que, de tant en tant, en poso de materials diferents?

    Geeeeeeeeent!! Que no sabeu que la que escriu aquestes línies no té feina i mira de guanyar algun euret fent artesania i, entre el que fa, hi ha una bonica selecció de punts?

    - Mireu quin detall tan maco per Sant Jordi:
    http://assumpta-artesania.blogspot.com/search/label/Punt%20de%20Llibre

    - I tenir-ne un amb el nom brodat?
    http://assumpta-artesania.blogspot.com/2015/04/punts-de-llibre-amb-el-nom-brodat-punt.html

    - Uns doodles en blanc i negre?
    http://assumpta-artesania.blogspot.com/2014/10/punt-de-llibre-black-and-white-per-la.html

    - T'agraden els colors de la tardor?
    http://assumpta-artesania.blogspot.com/2014/09/punt-de-llibre-tardorenc-per-les.html

    - Els punts de llibre de feltre duren una barbaritat... de fet, encara no sé què duren perquè dels que he fet, tots van en marxa, cap s'ha fet malbé... i ja es poden doblegar, arrugar... els estires una mica i... com nous!
    http://assumpta-artesania.blogspot.com/2012/06/punts-de-llibre-de-feltre-en-color.html

    En Josep Lluís, el meu marit, té un punt fet meu en feltre de color verd, amb una aplicació de roba en tons verdosos. N'està enamorat. És el seu punt "fix". Té més de cinc anys. Està nou.

    ResponElimina
  6. Jo feia servir els mateixos punts de llibre de cartró dolent que et donaven a la biblioteca, o sinó doblegava un full de paper qualsevol per fer la funció. Ja veus la passió que hi posava en adorar els punts de llibre... Sigui com sigui els punts de llibre van passar a la història amb el Kindle, alabada sigui la tecnologia.

    ResponElimina
  7. Que xulo el de tela! Llàstima que el perdessis, ja no per maco si no per totes les lectures que t'ha acompanyat. I el de cuir és molt maco també, m'agraden els que no són de cartró perquè semblen més especials, i a més no es fan malbé de seguida.
    M'has fet pensar en aquesta vinyeta que em fa molta gràcia:
    http://starecat.com/content/wp-content/uploads/there-are-two-kinds-of-people-those-who-use-bookmarks-and-monsters.jpg

    Jo sóc totalment un monstre, que li farem. No en faig servir, i quan he intentat fer-los servir m'han durat menys que la lectura del llibre, els perdo tots. No crec que aquesta confessió faciliti que em deixin cap llibre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'has fet pensar... El nom del teu blog és intencionadament ambigu? Pensava que es referia a que només hi havia llibres, però també es podria entendre que on hi ha llibres sempre hi ha un punt de pàgina. Llibres i punt. Tant si està fet expressament com no, molt encertat.

      Elimina
  8. Quina passada. Jo me'n vaig fer del Tumateix Llibres plastificats i son els que faig anar sempre, en tinc quatre o cinc i els vaig alternant. No recordo quan vaig fer el disseny actual del bloc, que de moment és el que es manté com a definitiu, i és el que vaig agafar per fer els punts, així que no sé quants anys fa que vaig amb aquests punts, menys de deu segur :)
    Crec que perquè duri més de deu anys ho tens difícil amb el de paper, encara que et veig capaç de tot. Segur que el de cuir sí que ho aconsegueix.

    ResponElimina
  9. Com m’agrada parlar de llibres, i de tot allò que hi està relacionat. I és que els malats de llibres no pararíem, sempre tenim un tema sobre la taula. Moltes gràcies a tots els que heu compartit les vostres experiències amb els punts de llibre, ja veig que hi ha una mica de tot, i és difícil que hi hagi gent tan maniàtica com jo, però alguna n’hi ha, hahaha!

    maria, rossegues els punts de llibre? Caram, quines aficions més rares. Això és perquè no pots menjar tants pastissets com voldries? Si no els rossego segur que em duraran més.

    McAbeu, quina gran pregunta! M’ha agradat tant que hi hagis pensat (jo ni ho havia fet!), que et contesto primer al misteri del punt perdut. No hi ha res de sospitós ni de punible! Primerament, sóc aficionat a fer moltes fotos d’aquestes sense sentit, i això s’ajunta amb la meva dèria de no llençar res. Però aquest cop aquesta foto del punt antic, i unes tantes altres que tinc, sí que té un sentit. I té relació amb aquest blog, precisament. El nom del blog, ‘Llibres, i punt!’, té una mena de doble sentit. Primer és que aquí només es parla de llibres, però també és un petit i amagat homenatge a aquest afecte que tinc pel punt que acompanya els meus llibres. No sé si per la primera aparença, o per la segona i última que ha tingut el blog, vaig voler posar el punt de llibre de llavors, el que ara vaig perdre, com a capçalera del blog, amb les lletres del títol impressionades a sobre. La qüestió és que no em va quedar bé, no m’agradava com quedava, i vaig desestimar la idea. Però tenia unes quantes fotos fetes, i no les vaig esborrar (diògenes digital, se’n deu dir). Per això ara per mi ha estat molt natural penjar una d’aquelles fotos, perquè ja sabia que les tenia, però no vaig caure que, si s’ha perdut, com podia ser que ara en pengés una foto?? Hehehe, quina gràcia.
    Responent al teu comentari, ja veig que no ets tan romàntic com jo, al contrari, t’agrada anar de flor en flor! Però no t’ho tindré en compte perquè veig que no fas cap mal als llibres, i a més no repeteixes el punt per no enamorar-te, és clar, no vols que et faci mal si el perds. És un moment molt dur. De punts jo en tinc molts, perquè guardo tots els que arreplego, encara que estiguin repetits. De fet, en tenia tants de La Impossible, la llibreria on més diners em deixo, que una de les sèries de grues d’origami que vam fer fa una temporada a casa va ser amb punts de La Impossible...

    Bruixeta, és una bona manera de procedir! A mi m’agrada tenir un punt especial (ara dos), però fer servir punts que tinguis repetits és una bona cosa. Així, si es perden, o pateixen un accident, ehem, no hi ha problema perquè en tens una rèplica, que si és l’última, conservaràs. Jo no diré que els col•lecciono, només que els guardo, però en tinc una pila en una capsa. Quan tinc una urgència fico la mà dins i n’agafo un de substitució.

    Carme, 15 anys estaria bé. A més, els dos nous són molt grossos, sobresortiran de la majoria de llibres que llegeixi, i així és més difícil perdre’ls, però més fàcil que es facin malbé... miraré de cuidar-los. La resposta a la resta del comentari la trobaràs a la del Mac, ja que compartiu la vostra manera de fer respecte els punts. També està bé això de deixar els punts de llibre dins dels llibres en qüestió. Pot ser una bona sorpresa per quan tornis a agafar un llibre ja llegit en el futur, o si l’agafa algú altre.

    ResponElimina
  10. Assumpta, si et serveix de consol, la meva dona també fa punts de llibre, i per Sant Jordi en va fer uns de molt xulos, realment, i tot i així em vaig comprar aquests a Islàndia. I això que els seus els puc tenir gratis! Però bé, no és cap sorpresa que en Mac és molt més considerat que jo. Com que ja has aprofitat l’espai per promocionar els teus punts de llibre, quedem en paus. Són macos de veritat, però igual que els llibres, a mi els punts també em criden. I de feltre n’he provat algun i el trobava massa gruixut.

    Pons, ja fas pinta de no agafar afecte per res ni ningú. Si fins i tot t’hem d’ajudar a triar el nom dels teus peixos! Bé, que després ni tan sols ens fas casa. Però com has de tenir la delicadesa de tractar bé un llibre, o encara menys, el punt que fas servir? Res, res, continua amb el kindle. Els llibres en paper t’ho agraeixen.

    Roselles, m’agradava molt el de tela, la veritat. I això que començava a estar en un estat una mica deplorable, part del dibuix de dabant havia saltat i els serrells tenien la mateixa mida a banda i banda, però l’hagués aguantat, oi tant! També m’agraden els d’altres materials perquè semblen més resistents, especials. Esperem que aquests em facin un bon servei i durin força. Ostres, aquesta vinyeta no la coneixia, sí que és graciosa, hahaha! Però pel que he vist aquí i al teu post, tu ets del tipus monstre! Grrrrr... Et perdono perquè com a comentarista no estàs malament del tot.
    Respecte al segon comentari, quina gràcia que hagis pensat en això! Justament, quan vaig rebre aquest segon comentari teu ja havia redactat la resposta al primer, i per tant també la corresponent a en McAbeu, i si hi fas un cop d’ull veuràs que l’encertes de ple, aquest ‘i punt’ fa referència a aquestes dues coses, al fet que aquí només s’hi parla de llibres, i a la meva afecció pels punts de llibre! Brometes d’aquestes que fa un quan crea un blog!

    Jomateixa, tu fas spam sempre! No m’estranya que hagis sortit a tots els mitjans de Lleida, tothom coneix el teu blog, n’has fet merchandising i tot. Jo tinc algun dels teus punts, perquè m’has enviat llibres de regal dels teus jocs, i en venia algun. Els guardo, eh? No en tiro cap de punt (tirar coses? Què és això?), però com explicava més amunt, a mi els punts, com els llibres, em criden, i quan un se’m fica entre cella i cella, ja no me’n separo. Si no em criden prou, doncs a la caixa dels punts de llibre, esperant el seu moment. Els cuido molt bé els que porto, però és cert que es van fent malbé amb el temps, s’arruguen, s’escantonen... ja veurem quan duren. De moment aniré canviant-los alternativament, el de cuir ja m’ha guiat al Murakami, i el dels icebergs em marca la pàgina a la lectura actual.

    ResponElimina