Autor: Daniel Closa
Editorial, any: Capital Books, 2016
Gènere: Itriga
Número de pàgines: 334
Llegit en: Català
Premis: XXIX Sebastià Juan Arbó

Era qüestió de temps. De temps i de probabilitats. Un patogen pràcticament eradicat gràcies als antibiòtics com és Yersinia pestis, el bacteri que causa la pesta, gràcies a una empententa humana i a l'adquisició de mecanismes de resistència torna amb força. Res no pot aturar-lo, ja no tenim armes contra ell perquè cap antibiòtic funciona. Què farà la humanitat contra un enemic tan terrible? S'inicia una cursa contra rellotge en la que el Centre de  Control de Malalties d'Atlanta, grans corporacions farmacèutiques i fins i tot una petita empresa biotech catalana hi jugaran un paper destacat. NewABio està a punt de tancar portes, no aconsegueixen sintetitzar cap molècula activa, però el seu panorama canviarà quan la Mar, una filòloga i traductora amiga de la Ruth, que és una de les científiques de l'empresa, li fa arribar un vell manuscrit on un tal Artal d'Eine, que va viure la funesta epidèmia de pesta que va assolar Europa, explica com va poder sobreviure. I si aquest manuscrit fos la clau per superar la pandèmia que ara amenaça al món sencer?  

En Daniel Closa el coneixem per la seva faceta divulgadora, en la qual excel·leix, però també ha fet incursions en la literatura de ficció, com és el cas d'aquest llibre, en el que no abandona les temàtiques científiques i les incorpora a una història que ens fa pensar fàcilment en autors reconeguts de thillers mèdics com en Robin Cook. La trama d'aquest camí de la pesta és una cursa contrarellotge sense protagonistes clars, escrita en capítols curts emmarcats en diferents localitzacions al món. Anirem saltant d'un lloc a l'altre per saber com es desenvolupa l'acció en cada cas, cosa que manté la tensió en tot moment. A pinzellades, i en els moments precisos de la història, tindrem accés també al manuscrit de l'Artal. El ritme és bo i el llenguatge planer, de vegades una mica desigual en el registre, però facilita que et quedis clavat en la lectura.

Un llibre que fa servir la ciència com a fil conductor de la intriga és molt difícil que no m'agradi a mi, així que he passat una bona estona llegint-lo. Està ben documentat, ben pensat, i com el mateix autor assegura, té menys de ficció del que a ell li agradaria. Una història per pensar-hi. Per trobar-hi alguna pega, diria que abusa una mica de les casualitats i que hi ha alguna de les línies argumentals que, pel meu gust, queda coixa i que m'agradaria saber-ne més, però potser seria matèria per un altre llibre. En global, una mena de literatura que no abunda a la nostra terra, i només per això ja té un valor important. Si a més atrapa i interessa al lector encara millor. Bé Closa en ficció, però els tics didàctics no li treu ningú!

Puntuació: @@@