Autor: Jordi Morell
Editorial, any: Raig Verd, 2014
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 153
Llegit en: Català

El Cafè Cultura de Reykjavík esdevé, per uns instants, el centre de l'univers per una sèrie de personatges ben diversos que no es coneixen, que no tenen res a veure els uns amb els altres, però que comparteixen un aquí i un ara. Un rellotger de Sabadell, una parella gran de geòlegs francesos, un jove periodista, un trompetista islandès i un triomfador de l'autoajuda. Un cop passat aquest moment de confluència, començarem a conèixer les històries de cadascun d'ells, les passades o les futures, depenent del cas, que ens ajudaran a entendre què els ha portat al Cafè Cultura, i ells no es tornaran a trobar mai. O potser sí? Aquesta és la història, o històries, d'uns personatges perduts i desolats, en el lloc més remot, perdut i desolat que es pugui imaginar. Islàndia, amb tota la seva esplendor i el seu famós sol de mitjanit aporta un escenari inigualable i forma part indivisible de la història. Ah, i un omnipresent Halldór Laxness, que d'alguna manera els afectarà a tots ells. 

Aquest llibre està a cavall de la narrativa i els relats. En realitat narra cinc històries independents que tenen uns quants nexes en comú: Islàndia i els seus paisatges, el Cafè Cultura, el premi Nobel islandès, i poca cosa més. També comparteixen que els seus protagonistes estan força perduts i fora de lloc, no saben què fer amb les seves vides, i aprofitant aquest escenari que sembla que fa alentir el temps, ens endinsarem a les profunditats dels seus pensaments i sentiments. Es tracta d'una narrativa molt estàtica en la que no passen grans coses, els canvis estan més aviat en l'interior dels personatges i no en l'escenari. Tot i així, i que l'autor a estones es regala una mica amb el llenguatge, és molt agradable de llegir i atrapa força. A més, cadascuna de les històries està partida en dos, fa una primera ronda explicant la primera meitat de cadascuna, i després les remata en una segona ronda, de manera que ve de gust saber com acaben cadascuna d'elles.

Per la mena d'històries que explica, he de dir que el llibre m'ha agradat més del que seria previsible. És una obra per llegir reposadament i mastegant les frases, però no es fa gens pensat ni avorrit, encara que no estigui passant gran cosa. M'han agradat les descripcions dels paisatges islandesos, i això tampoc no és habitual en mi. Ho interpreto com que està molt ben fet. Part de l'interès segur que es deu a que parla d'Islàndia, que és el motiu que em va impulsar a comprar-lo, però he de dir que m'he trobat una bona obra, que potser costa una mica al principi, però que m'ha acabat deixant un bon gust de boca.

Puntuació: @@@ i mitja