diumenge, 20 de desembre de 2015

The end of Eternity

Autor: Isaac Asimov
Editorial, any: Tom Doherty Associates, original del 1955
Gènere: Ciència Ficció
Número de pàgines: 253
Llegit en: Anglès

Tota història està ambientada en un temps concret, o passa en diferents períodes. Aquesta no. L'acció d'aquest llibre no passa en un 'quan' com els que coneixem. Passa a l'Eternitat, una franja atemporal on treballen els eterns. Existeix tota una jerarquia d'eterns i s'encarreguen de controlar la realitat de la gent que viu en el 'temps', que ells compten per segles, i no per anys. Quan hi ha alguna cosa que no funciona, fan estudis, calculen realitats alternatives, i apliquen els canvis necessaris per generar una realitat en la que tot vagi com una seda. El nostre protagonista és l'Andrew Harlan, un reputat 'tècnic' que gaudeix de tracte preferencial per part del 'computador' en cap. Però les coses es començaran a torçar quan apareix a Eternitat una dona que farà perdre el cap a en Harlan. Els eterns no poden emparellar-se, i menys encara amb els 'temporals'. La Noÿs portarà problemes, fins i tot més enllà del que es poden imaginar.

En quin moment se'm va acudir llegir aquest llibre en anglès...? Em va semblar una bona pensada, però la veritat és que m'ha costat molt de llegir, he anat lent i m'he entrebancat contínuament. No és pas que sigui especialment difícil, però la ciència ficció ja pot costar per ella sola, en anglès era potser una mica massa. La història que presenta és molt interessant i ben pensada, el tema central són els viatges en el temps, i com li agradava fer a l'autor, tot basat en la seriositat i de la ciència. S'inventa una súper estructura per explicar com es fan els viatges en el temps, com es van crear, i moltes coses més. No hi falta tampoc la filosofia associada a tot plegat, i en aquest cas no és poca. Canviar la realitat a base de viatges en el temps no és cosa menor. Costa força situar-se al principi, però en general m'ha semblat una mica embolicat, i alguns salts en la trama m'han fet perdre una mica, però probablement l'idioma hi té molta culpa. En català no seria gaire més fàcil, però no m'hagués perdut.

Tinc la voluntat de llegir de tant en tant en anglès, però em sap greu haver fet aquesta tria perquè penso que aquest llibre m'hauria agradat més si l'hagués llegit de manera més fluïda. És un molt bon llibre de ciència ficció, amb molta reflexió, amb una història que sustenta la trama, amb acció i un bon final. Se m'ha fet pesat en algunes fases i he trigat tant a llegir-lo que ja em pujava la mosca al nas, i per això no el valoro més, però no em resta ganes de llegir Asimov, que de la poca SciFi que consumeixo, és probablement l'autor que més m'agrada.

Puntuació: @@@