dilluns, 19 d’octubre de 2015

L'ànima de l'assassí

Autor: Toni Arencón
Editorial, any: Cossetània, 2015
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 195
Llegit en: Català
Premis: XXXII premi de narrativa Ribera d'Ebre

L'assassinat de la filla d'un diputat suposa un greu problema per la policia barcelonina. Ens situem a mitjans del segle XIX i no es disposa de les tècniques modernes, com s'ho farà el comissari Claramunt per descobrir el culpable d'un crim tan atroç? Hi ha un testimoni, sembla que fins i tot hi ha un sospitós, però per aclarir-ho caldrà la participació de l'eminent frenòleg Mariano Cubí, que amb els seus coneixements sobre la forma del crani i les proporcions dels individus, és capaç de determinar, per exemple, si un sospitós té tendències homicides. Però no tothom combrega amb la pràctica de la frenologia, molts no la consideren ni tan sols una ciència. En Cubí demostrarà que no només les seves mesures, sinó també les seves dots deductives poden ser molt útil en la resolució de misteris. I potser el cas no està tan clar com semblava.

El plantejament d'aquesta obra és molt interessant, per no dir que el títol ja promet. El problema és que en llegir-lo no hi trobes el que esperaries trobar, o almenys el que jo esperava. El temps dedicat al crim i a la investigació, que és molt minsa, és menys de la meitat del llibre. L'altra meitat ens parla de la vida i miracles de la figura de Marià Cubí, que fins ara per mi era només un carrer de Barcelona, i de la pseudo-ciència de la frenologia. Durant capítols sencers el llibre és més aviat la biografia d'aquest personatge, que no pas una novel·la. El llenguatge que es fa servir és rebuscat i difícil. Correcte en els diàlegs, ja que estan escrits recreant el català de l'època, però no tant en el text, que es fa difícil de llegir i és espès. Si ens fixem com a trama l'assassinat i la seva resolució, la quantitat de palla del llibre és excessiva.

Aquest és el típic cas que l'expectativa et fa avorrir un llibre. M'esperava trobar molta part d'investigació basada en la frenologia, però és una reivindicació de la figura de Cubí. Hi ha un excés de referències creuades de l'època i l'aparició d'altres personatges reals com Jaume Balmes, contrari a la frenologia, moltes falques per introduir informació com si de la viquipèdia es tractés. El cas és que pot resultar interessant a qui vulgui aprendre sobre aquestes figures històriques i una ciència actualment desfasada, però jo que m'esperava una història de crims i misteris, m'ha avorrit molt. M'ha costat força acabar-lo, ho he de reconèixer. I em sap greu perquè l'autor em va demanar la ressenya, però he de dir que a mi no m'ha convençut. Té alguns punts i un final prou bo, però el conjunt desgasta massa com per poder-ne gaudir del tot.

Puntuació: @

dijous, 8 d’octubre de 2015

A l'oest de Roma

Autor: John Fante
Editorial, any: Edicions de 1984, 2014
Títol original, idioma, any: West of Rome, anglès, 1985
Gènere: Narrativa
Traductor: Martí Sales
Número de pàgines: 187
Llegit en: Català

Una parella amb quatre fills joves, en una casa de luxe, en la que l'home és escriptor i guionista, podria semblar una situació idíl·lica i representativa del somni americà. Però no, estem davant d'una família mal avinguda en la que tot i l'amor que es professen els pares, amor tenyit de costum, existeixen fortes tibantors amb els fills, que per un motiu o altre estan tots a punt de marxar del niu. L'aparició d'un gos que no se sap d'on ha sortit, unida a la passió per aquestes bèsties del nostre protagonista, el pare, precipitarà les ruptures i les desavinences, però també desfermarà els records, els sentiments i les frustracions de l'escriptor, actualment a l'atur. Aquesta és la història principal, que es diu 'El meu gos Idiota', de 'A l'oest de Roma', però el llibre inclou també un relat més curt anomenat 'L'orgia' que ens explica un noiet de 10 anys que comença a entendre el món, guiat pel seu pare el constructor i el seu amic ateu.

La diferència de llargada entre els dos textos fa que puguem considerar el primer una novel·la, i l'altre un relat. L'ambientació és semblant en els dos, per bé que la temàtica és molt distant, i la classe social que descriu molt diferent. Això sí, els dos inclouen referències a Itàlia i als gossos, posant de manifest els orígens i les passions de l'autor. L'estil és força descriptiu, però el que descriu són les situacions i sensacions dels protagonistes, ens permet endinsar-nos en el seu sentir i manera de viure les coses, de manera que el que importa és allò que passa més enllà dels fets. Perquè, realment, no és un llibre amb gaire moviment, només són retrats de pura vida d'unes èpoques concretes, retrats que juraries que són autobiogràfics en gran part, per la manera tan versemblant d'explicar-los.

No podria dir que és una lectura fresca, ni ràpida, i com que actualment no disposo de tant temps per llegir, potser això passa factura a les obres més elaborades com aquesta, que a estones se m'ha fet carregosa perquè sembla que no hi passi res. Un cop acabada, però, i amb un altre llibre començat, vas pensant en tot allò que et passa per alt, tot allò que l'obra aporta entre línies, i queda sensació d'haver fet una bona lectura. He sentit a parlar molt bé de Fante, però crec que cal llegir-lo amb la calma que a mi de vegades em falta. Content de l'oportunitat de llegir-lo, i no descarto tornar-hi, però ara potser el cos em demana obres d'una altra mena.

Puntuació: @@@