dimecres, 24 de juny de 2015

Triviacat-Ciència

Autor: Daniel Closa
Editorial, any: Angle Editorial, 2015
Gènere: Divulgació
Número de pàgines: 191
Llegit en: Català

Com aconseguir que la gent s'interessi per la ciència? Doncs jugant. Aquesta és l'aposta del darrer llibre de Daniel Closa, conegut blogaire i divulgador científic. L'editorial Angle engega una col·lecció de llibres amb un format peculiar: un test de preguntes amb resposta múltiple, i la seva pertinent explicació posterior. Aquest sobre ciència no deixa de ser un llibre de divulgació, però de temes molt diversos i variats, i amb l'afegit que pots jugar a encertar les preguntes abans d'assabentar-te de moltes curiositats científiques, algunes de les quals erròniament acceptades per la cultura popular. Ideal per posar a prova els coneixements a nivell usuari, i fer una cura d'humilitat als que ens hi dediquem! Però sobretot, una aproximació a la ciència de manera planera i entenedora, i un recordatori que la ciència és a tot arreu, no només als laboratoris.

Qualsevol que hagi llegit algun dels llibres de divulgació d'en Closa, o que llegeixi el seu blog diàriament (ara fa vacances el tio), ja sap què pot trobar en aquest llibre, que és curtet i compta només amb 47 preguntes. I dic només, perquè al final et quedes amb ganes de més. La seva manera d'explicar la ciència està a l'abast de tothom, i això que la diversitat de temes tractats és sorprenent. En aquest cas, cada explicació és encara una mica més concisa, de poc més de dues pàgines, i respon a la pregunta que introdueix el tema, amb quatre possibles respostes per triar. En podríem dir ciència quotidiana, però els fonaments no tenen res d'estar per casa.

Si us agraden els jocs de preguntes com el trivial, i a poc competitius que sigueu, passareu una molt bona estona mirant d'encertar-les. Jo m'ho prenia més com un examen! I tot i que difícilment cap pregunta us sonarà a xinès mandarí, jo només he fet un 35/47, el que vindria a ser un 7.4, un notable i gràcies! Algunes tenen trampa perquè tiren per terra algun mite molt estès. S'aprenen coses i és molt fàcil de llegir, me l'he empassat pràcticament. Ah, hi ha un error a la pregunta 45, la resposta D no correspon a la solució de la pregunta! Exigeixo revisió d'examen! A banda d'això, m'ho he passat molt bé i el recomano molt, interessant per qualsevol. A poc que us agradi la ciència, poseu-vos a prova!

Puntuació: @@@@

diumenge, 21 de juny de 2015

El gat negre

Autor: Edgar Allan Poe
Editorial, any: Editorial Base, 2013
Títol original, idioma, any: És un recull de 4 relats independents, no editat anteriorment.
Gènere: Terror
Traductor: David Aliaga
Número de pàgines: 89
Llegit en: Català

Aquest llibre és un recull de quatre contes independents del conegut mestre del terror Edgar Allan Poe, preparats per una lectura juvenil, ja que venen anotats. El gat negre dóna nom al recull, però també hi trobarem El cor delator, La màscara de la Mort Vermella i Ligeia. No solc llegir mai novel·les de terror perquè no són del meu gust, però em van regalar aquest llibret de només 89 pàgines i vaig pensar que no faria un lleig. Tenia l'esperança, com he acabat trobant, que els contes de Poe estiguessin desactualitzats i no fessin por. I efectivament, els he trobat innocents i excessivament adornats. Hem de tenir en compte que l'autor va viure fa dos segles, i que la literatura ha canviat molt des de llavors. Fa servir, per exemple, el recurs d'escriure en primera persona i passar la narració com si l'hagués viscut ell mateix, de manera que els fets inexplicables i terrorífics que explica a continuació el lector els ha de prendre com a reals. En l'actualitat, pot ser terror per nens, potser ni això.  

Pel que fa als contes, a més, els dos primers tenen la mateixa base, s'assemblen molt. Al de la màscara no li he trobat massa gràcia, i Ligeia és massa llarg pel que explica, durant pàgines i pàgines el protagonista va lloant un antic amor amb una descripció que arriba a exasperar. Potser el que dóna nom al recull és el que m'ha agradat més. Tot i així, no he aconseguit introduir-me en les històries, ni m'han atrapat. Devien ser molt impactants al 1800, però he llegit coses molt pitjors catalogades en el gènere de comèdia. Em sap greu perquè és un autor clàssic, però no m'ha distret tant com pensava.

Puntuació: @@

dijous, 18 de juny de 2015

La noia del tren

Autora: Paula Hawkins
Editorial, any: La Campana, 2015
Títol original, idioma, any: The girl on the train, anglès, 2015
Gènere: Intriga
Traductora: Imma Falcó
Número de pàgines: 461
Llegit en: Català

Qui no s'inventa pel·lícules al tren? Els companys de seient, aquell noi que escolta música, la parella que sembla que discuteixi... o potser aquells desconeguts que veus cada dia a les cases que voregen la via. Això li passa a la Rachel, una noia com qualsevol altra, que cada dia fa el mateix trajecte en tren, i que imagina una vida perfecta per una parella del carrer Bleinheim Road, el mateix carrer on va viure abans amb en Tom, uns números més enllà d'on viu la seva admirada parella. Però allò d'en Tom ja es va acabar, els temps més feliços s'han fos, potser per això imagina altres vides que li agradaria viure. La Jess i en Jason són el seu model. Bé, el seu model inventat. Perquè qui són aquesta gent en realitat? Són feliços, com ella es pensa? La Rachel està a punt de descobrir que no, però què pot fer ella al respecte? Una persona amb la vida desfeta pot ajudar en alguna cosa? És hora de deixar de ser només la noia del tren. Baixarà. Però en aquell carrer també hi viu en Tom... i l'Anna...

És difícil centrar l'argument d'aquesta obra sense revelar alguna dada que faci bo de ser descoberta. És el clar exponent de foto quotidiana, i aparentment anodina, però que amaga una profunditat difícil de predir. Cada pàgina és un nou descobriment de cadascun dels personatges, fins que acabes pensant que no n'hi ha cap de sa. El llibre compta amb tres veus narratives i, per exigències del guió, amb dos temps diferents. Les tres protagonistes femenines explicaran, amb les seves pròpies paraules, com viuen la situació, i mica en mica es construeix una història complexa i plena de sorpreses i girs. La narració és aparentment monòtona, i no perquè els fets no siguin colpidors, però sembla una cançó en la que els greus estan constantment baixos. No obstant, la trama és prou potent com per mantenir-te atrapat i concentrat. Els diàlegs i el doble interlineat ajuden a avançar a molt bon ritme.

El primer llibre de la Paula Hawkins ha estat un gran èxit al Regne Unit i als EUA, i s'ha fet un esforç de promoció perquè ho sigui també aquí. He de dir que m'ha atrapat i que l'he llegit força ràpid. Malgrat la fluïdesa, mentre llegeixes sembla que t'envolti una espessa boira, aconsegueix generar una atmosfera densa i angoixant que pesa com una llosa. Pocs personatges i girs constants, unes vides amb molt bagatge, i un viatge a les profunditats del dolor, l'addicció a l'alcohol i a les relacions amoroses. Se m'ha fet un pelet llarg, però no es pot dir que no passin coses constantment. Potser una mica reiteratiu de vegades. Però val la pena donar-li una oportunitat, és una bona història que et manté enganxat.

Puntuació: @@@ i mitja

dijous, 4 de juny de 2015

Eufòria

Autor: Xavier Bosch
Editorial, any: labutxaca, 2015 (Publicat per Proa al 2014)
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 317
Llegit en: Català

Què ha passat aquí? En Santana, en Daniel Santana, el famós periodista, en un llit d'hospital, pràcticament invàlid, gravant un vídeo per penjar al youtube i assegurant al seu agressor que el trobarà? Ens hem perdut alguna cosa! Qui ha atemptat contra en Santana, i sobretot per què? Aviat sabrem que l'incident té alguna cosa a veure amb un home molt i molt ric que té intencions de construir un parc temàtic a la nostra terra. Però el nostre heroi, heroi per anomenar-lo d'alguna manera, no sabrà estar-se quiet ni tan sols convalescent. A l'Institut Stoner on s'està recuperant coneixerà en Gratu, un xaval paraplègic que mata el temps investigant pel seu compte al mateix centre i ha descobert unes curioses coincidències en l'administració d'un antidepressiu de darrera generació. Ja tenim les trames muntades, ara només queda descabdellar-les.

Encara que en aquest llibre trobem personatges coneguts de les dues anteriors novel·les de l'autor, no m'atreviria a dir que aquí en Santana és el protagonista, més aviat és un secundari de luxe. El que sí que es manté és el patró de la novel·la, la voluntat de desgranar què hi ha darrere d'alguns casos d'actualitat practicant la ficció-realitat. Llegint a Bosch et penses que estàs llegint un cas real, i la veritat és que el percentatge de realitat que hi ha darrere la novel·la deu ser molt alt, i a més els escenaris són perfectament coneguts. L'estil és molt planer i fàcil de llegir, tot i que el llenguatge de vegades és desigual, a estones hi ha un desplegament de figures literàries i d'altres llenguatge barroer, i no parlo dels diàlegs, és clar. És fàcil enganxar-se a la història perquè tot i que els noms són desconeguts, és com si estiguessis veient la cara B d'un informatiu real. També he de dir que en l'afany d'explicar coses que el comú dels mortals desconeixem, de vegades estira de la manta gratuïtament i sense continuïtat.

Ja imaginava què podia trobar en aquesta tercera entrega de la sèrie d'en Santana i no m'ha decebut. Si de cas, a estones hi ha massa dispersió de les trames, la història se'ns explica desordenada, però al final totes les peces encaixen. Parlant del final, tractant-se d'una trama tan realista és difícil trobar-ne un de versemblant i que estigui a l'alçada, els casos han de quedar en res perquè la realitat ja la coneixem i res no ha canviat després de destapar-los. No he trobat que sigui millor que els altres dos, potser pel coneixement de la fórmula, però tampoc és pitjor i et proporciona una bona estona de lectura. Em queda la sensació, però, que a l'autor li demanarien una mica més de polidesa si no fos qui és. Les històries que explica s'ho valen, i amb això em quedo.

Puntuació: @@@