dilluns, 25 de maig de 2015

El país dels crepuscles

Autor: Sebastià Bennasar
Editorial, any: Alrevés (Crims.cat), 2013
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 203
Llegit en: Català

El que havia de ser una visita de cortesia per impartir un seminari a la Vall de Boí, s'acaba convertint en un malson. El comissari Jaume Fuster pensa que passarà uns dies tranquils i agradables convidat pel seu amic Miquel, però de seguida s'adona que no serà així. Penjat en una església Patrimoni de la Humanitat apareix un cap humà que encara goteja sang. El cos no trigarà a aparèixer, i sembla que la víctima no ho va passar bé una estona abans de morir. Tampoc no serà l'única sorpresa que trobaran els mossos de la Vall, i en Fuster de retruc, que s'hi veu embolicat sense remei. Sembla que algú ha decidit complir una vella profecia medieval i, si és cert, tota la contrada es pot convertir en un bany de sang que tacarà l'abundant neu que ja hi ha. I en mig de tot això, un grup ecoterrorista, llops, i tot de personatges que han fet més d'una malifeta. Quin sidral que hi ha muntat al país dels crepuscles!

Novel·les com aquesta demostren que es pot fer bona novel·la negra ambientada al nostre territori. Però és que Bennasar no escatima recursos. Com el mateix llibre destaca, ens trobem una trama digna de novel·la d'acció i sang i fetge americana, barrejada amb l'ambient gèlid típic de les històries nòrdiques que es van posar de moda fa un temps. Però tot plegat posat a la coctelera de l'autor que n'acaba traient un producte marca de la casa, molt ben narrat i que no li manquen tocs d'humor que s'agraeixen. Humor ben negre, això sí. La història no és gens simple, i més que un crim de pa sucat amb oli trobem un autèntic psicòpata i d'altres personatges sense escrúpols capaços de qualsevol aberració, i l'autor no ens les estalvia. Un llibre sòlid i ben construït, que aconsegueix atrapar-te i et fa interessar. Original en el plantejament, és d'aquestes històries que no podries esperar que passin prop de casa.

Tot i les lloances, també n'he de destacar alguns punts en negatiu.Tot i que no és com els llibres més recents de l'autor, que compten amb tres o quatre trames independents que se'ns expliquen barrejades, aquest llibre inclou alguns arguments paral·lels que no acaben de tenir prou importància per la història general, i en alguns casos no s'entén per què hi insisteix. Per altra banda, tot i que m'encanta el parlar de ses Illes, i m'és agradable també llegir-lo, se m'ha fet molt estrany veure com personatges del Pirineu, o de Barcelona, parlen en mallorquí allà dalt a les muntanyes. Descomptant això, és una molt bona novel·la negra que fa bo de llegir, però tenint en compte que a Bennasar li encanta la sang, i no ens n'estalvia ni una gota.  

Puntuació: @@@ i mitja

dijous, 14 de maig de 2015

Puja a casa

Autor: Jordi Nopca
Editorial, any: L'Altra, 2015
Gènere: Relats
Número de pàgines: 247
Llegit en: Català
Premis: Documenta 2014

El recull de 10 contes que li va valdre el premi Documenta a Jordi Nopca és ple d'històries quotidianes, retrats hiper-realistes de vides vulgars, relacions trencades, alcoholisme i gent que es consumeix. Dit així no sembla gaire engrescador, però cal introduir-se en les històries per entendre que podríem ser qualsevol dels personatges, que ens podríem veure immersos en una relació sorgida en un centre comercial, o planificant un viatge a través de la literatura originària de la nostra destinació, o fins i tot fent veure que tot ha canviat quan tot continua igual. Són 10 històries de llargada semblant, tret d'alguna excepció, que es poden confondre entre elles perquè comparteixen un viatge a les profunditats dels seus personatges, però que totes tenen alguna peculiaritat que les fa especials, tacades aquí i allà per alguns fets més excepcionals i delirants.

Més que les històries, que també, el que destaca de Nopca és la seva manera d'explicar-les. La seva escriptura és treballada, rebuscada fins i tot, però et fa pensar que estàs llegint un text de gran qualitat. Es permet jugar amb les paraules i mostra riquesa de referències. Es pot arribar a pensar que s'està exhibint, però li perdones perquè t'agrada com ho fa. Descriu molt bé les situacions i els personatges sense que es faci pesat, i això és una virtut. Respecte als contes, en alguns casos m'ha semblat que alguns canviaven molt el seu argument a la meitat, o més aviat que el final tenia poc a veure amb el gruix del text. Això de vegades té sentit, i d'altres no tant.

He de reconèixer que m'he entrebancat una mica llegint aquest llibre, i penso que no l'he arribat a gaudir com podria. No és culpa seva, sóc jo que tinc el cap en altres bandes. És un llibre reposat i per anar fent, perquè no hi ha grans escenes, ni gaire acció, amb alguna excepció. Si m'he de quedar amb algun conte, seria 'Navalla suïssa', el més llarg de tots, probablement el que m'ha agradat més. Són tots actuals i exposen una realitat que coneixem bé. Però per sobre de tot, les maneres de Nopca, un altre exemple de que el com pot arribar a ser més important que el què.

Puntuació: @@@

dimarts, 5 de maig de 2015

El secret de la banya embruixada

Autors: Salvador Macip i Sebastià Roig
Editorial, any: animallibres, 2015
Gènere: Juvenil
Número de pàgines: 202
Llegit en: Català

La mare de la Sil no acaba d'entendre per què la nena li ha sortit tan rebel, i per què està tan obsessionada amb els temes paranormals. El que no es pot imaginar, ni tampoc la jove, és que en realitat és una mèdium amb el poder de veure els morts. Ho descobreix de sobte, mentre va cap a l'institut amb el seu amic Pep i se li apareix un buldog que ningú més pot veure. No entén com, però sap que l'animal es diu Charlie J. Fatburger. I no serà l'única aparició, aviat entra en escena l'antic escriptor i caçador Robert Ruark, en Bob. Alguna cosa està passant, els aparells electrònics fallen, cobren vida, i ningú no entén res. Però en Bob ho té clar: són els tikoloshes, uns dimonis vinguts d'un altre món. Ell ja va tenir oportunitat de contenir-los quan era viu, i ara es disposa a tornar-hi, però no podrà sense l'ajuda de la Sil, en Pep i el seu germà Marc. I d'en Charlie, és clar. Ves que en l'aparició dels tikoloshes no hi tingui alguna cosa a veure el robatori d'una banya de rinoceront...

A la contraportada del llibre hi diu que es tracta d'una comèdia paranormal, i no li falta raó. És una història esbojarrada i frenètica on tot és possible, ja que al públic al que va adreçat ja li agrada que hi hagi acció, sense plantejar-se massa la seva coherència. La combinació d'elements és del tot estrambòtica, per això la sorpresa està garantida. Els capítols són curts i van saltant d'un escenari a l'altre, fins que convergeixen en un tram final que combina el terror, el suspens i l'humor, a parts iguals. És una escriptura planera i fàcil de seguir, és clar, va adreçada a nens de 10 a 14 anys, diria. La història s'adapta a aquesta edat, però alguns elements sembla que apuntin cap a gent més gran, amb una mica més d'ironia i picardia, però sense abandonar l'estil.

Estem davant d'un bon llibre per canalla, però és més difícil que convenci a gent més gran (tampoc ho busca). És divertit i distret, però una mica poca-solta si mires de fer-te una idea global de la història i trobar-li un fil argumental coherent. Però ja se sap, als llibres juvenils tres nens i dos fantasmes poden salvar el món d'una terrible amenaça, no és nou, i a més és motivador per algú d'aquesta edat, però als que estem una mica caducats ja no ens cola. Doneu-lo a llegir a qui toca i probablement quedi més que satisfet.

Puntuació: @@