diumenge, 22 de febrer de 2015

El símbol perdut

Autor: Dan Brown
Editorial, any: labutxaca, 2013 (primera edició al 2010)
Títol original, idioma, any: The lost symbol, anglès, 2009
Gènere: Intriga
Traductora: Imma Estany
Número de pàgines: 667
Llegit en: Català

En Robert Langdon pensava que passaria el diumenge tranquil a casa, però no ha pogut evitar complaure la demanda d'un vell amic com en Peter Solomon, per això arriba a Washington poques hores després que el director de l'Smithsonian, i reconegut maçó, li hagi demanat substituir un ponent que li ha fallat a una gala benèfica. La conferència no li costarà, però arriba una mica just de temps. La gran sorpresa se l'emporta quan entra just a l'hora convinguda a la gran sala del Capitoli on se celebra la gala i se la troba completament buida. Alguna cosa falla, però això només serà el principi. A partir d'aquí els esdeveniments es precipiten. El descobriment d'una mà humana situada al bell mig del Capitoli, que assenyala els frescos de la cúpula i llueix un anell d'or maçònic posarà de manifest que un sonat amb males intencions busca l'ajuda d'en Langdon per descobrir els grans secrets de la maçoneria. On s'amaga la Paraula? En Mal'akh sap que en Langdon el pot ajudar, però l'entranyable professor de simbologia no té ni idea del que li demana aquest fanàtic.

Agafar un llibre de Dan Brown és saber perfectament què hi trobaràs, per això és recomanable llegir-los cada cert temps, quan ja has fet net i no recordes els seus tòpics: professor que tot ho sap, acció que transcorre en una sola nit, trencaclosques per tot arreu que s'han de resoldre contra-rellotge, caràcter femení que acompanya en Langdon, no menys intel·ligent que ell, i algun fanàtic que vol apoderar-se d'algun coneixement. Conspiracions, simbologia amagada i tot allò que els pobres mortals no reconeixem tot i tenir-ho davant dels nassos. Capítols curts que van saltant d'uns personatges o escenaris als altres, amb flashbacks i amb accés als pensaments dels protagonistes entre cometes. Escriptura planera i fàcil, però per aquest motiu ràpida de llegir i absorbent. I interessant, si ets amant d'aquesta mena d'històries de societats secretes, coneixements ocults i cultes antics. 

En Dan Brown sempre rep, és a la literatura el que un Big Mac a la gastronomia. Però la veritat és que a mi m'agraden els Big Macs. No es pot negar que enganxa, i aquest  símbol perdut tant com qualsevol dels altres. Potser com que ja t'ho esperes, no et sorprèn, però llegeixes ràpid i amb interès, i a mi especialment m'agrada quan explica coses que no sé, i que entenc que són reals. Després la història està farcida de fantasmades, però i què? És ficció, i és distracció, el que busco molts cops en la lectura. S'alenteix força a la part final, quan l'acció està acabada però encara queden misteris per descobrir. Un llibre per a tots els públics per passar una bona estona enganxat a les pàgines. La alta literatura ja la deixarem per una altra estona.

Puntuació: @@@

dissabte, 14 de febrer de 2015

Sueño

Autors: Haruki Murakami i Kat Menschik
Editorial, any: Libros del zorro rojo, 2013
Títol original, idioma, any: Nemuri, japonès, 1990
Gènere: Narrativa
Traductora: Lourdes Porta
Número de pàgines: 80
Llegit en: Espanyol

La nostra protagonista fa molts dies que no dorm. Ja li va passar fa molt temps, quan estudiava a la facultat. Però ara és diferent. No pot dormir i li ha agafat una fal·lera molt gran per llegir, i també per fer la seva, està canviant. Abans tenia una vida fàcil, un marit perfecte i un fill preciós. Ara s'adona que només vivia per inèrcia, que res de la seva vida anterior tenia sentit. Ningú s'adona del seu canvi i ella segueix fent veure que és l'esposa modèlica i la mare sol·lícita. Però quan es queda sola es lliura al cultiu d'ella mateixa, que és el que l'omple. I se sent bé, molt bé. Ja no necessita ningú, i sobretot, no necessita dormir, no té aquests lligams que aturen l'altra gent. És ella i el món, en constant evolució. A ella no la poden aturar.

Es tracta d'un conte de Murakami amb les il·lustracions inquietants de la Kat Menschik, el segon que llegeixo d'aquest format. La història és molt més murakamiana que a 'La biblioteca secreta', que era un conte infantil de terror. Intriga al principi quan vols saber què li passa a la protagonista i per què no dorm, però després es torna una mica repetitiu. Tot el llibre és un viatge cap a l'interior de la noia, un viatge que la porta a descobrir moltes coses d'ella i dels altres. La descripció de personatges i de la situació és molt característica de l'autor, però em costa llegir-lo en espanyol, m'he acostumat a fer-ho en català. El final és molt abrupte i podríem dir que et deixa amb un pam de mas, tot i que en pots fer interpretacions.

Només començar ja em va semblar que m'agradaria més que l'altre, però penso que es va diluint una mica. Comprendre la protagonista no és fàcil, i no he estat capaç d'empatitzar gaire amb ella. He de dir que les il·lustracions no m'agraden especialment, però s'adiuen a la història, fosca i estrafolària. He de tornar a dir que si l'autor no fos Murakami, aquest llibre no hauria caigut a les meves mans, però el vaig anar a buscar. No sé si n'hi haurà més d'aquests, però prefereixo clarament les històries llargues de l'autor.

Puntuació: @@  

dimecres, 4 de febrer de 2015

Charlie and the chocolate factory

Autor: Roald Dahl
Editorial, any: Puffin Books, 2014 (original de 1964)
Gènere: Infantil
Número de pàgines: 180
Llegit en: Anglès

La família d'en Charlie passa penúries. Viuen en una caseta de fusta i només el pare treballa. Amb el seu sou de la fàbrica de pasta de dents ha de mantenir la seva dona i fill i els quatre avis, que no s'aixequen mai del llit de grans que són. L'hivern és dur en aquestes circumstàncies. En Charlie és un noiet aplicat i molt assenyat i no es queixa mai de la sopa de col que mengen dia sí i dia també. Però es deleix per la xocolata, i especialment la de la marca Wonka. Cada any pel seu aniversari la família fa un gran esforç per regalar-li una tauleta de xocolata i aquest és el moment més esperat de l'any. I aquest cop encara serà més esperat ja que el propietari de la gran i misteriosa fàbrica Wonka ha amagat 5 bitllets daurats en els seus productes i aquells que els trobin tindran dret a una visita guiada per ell mateix a la fàbrica, cosa que no ha fet mai ningú. Res no faria més il·lusió a en Charlie que poder-hi anar, però les possibilitats són realment escasses... 

Tim Burton va portar aquesta història al cinema l'any 2005 i val a dir que ho va fer de forma força fidedigna. Després de llegir el llibre veus que els personatges de la pel·lícula estan molt ben caracteritzats. I si Burton és un mestre recreant escenaris màgics, Roald Dahl és un mestre de la literatura infantil, un mestre en majúscules. El problema és llegir-lo de més gran i haver vist la pel·li, ja saps per on van els trets, però el llibre enamora pels quatre costats. Willy Wonka t'encomana la seva bogeria, els  Oompa-Loompes hi posen la crítica i les lliçons amb les seves cançons, i en Charlie i el seu avi te'ls menjaries. El públic al que va destinat anirà de sorpresa en sorpresa a mesura que passa les pàgines. Els capítols són curts i la lectura és àgil i absorbent. La història és completament màgica.

Pagaria diners per haver descobert Roald Dahl quan tenia 10 anys. Sortosament, d'alguna manera o altra em vaig enganxar a la lectura, però d'haver-lo descobert, ja hauria quedat atrapat. De totes maneres, també en gaudeixo ara llegint-lo en anglès, és un nivell molt assequible, practico una mica i he de reconèixer que les històries m'encanten. Aquest és el que més m'ha agradat dels tres que he llegit i el trobo molt recomanable per totes les edats, sense oblidar que és un llibre infantil. Però com m'agrada dir, Dahl no pren el pèl a la canalla, es tracta de literatura d'alta volada per nens i nenes, que també es mereixen llegir coses bones. Ja vindran els llibres de crims i de misteris, però una pausa d'aquest tipus és una autèntica delícia.

Puntuació: @@@@ i mitja