Autor: Lluís Llort
Editorial, any: RBA-La magrana, 2012
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 217
Llegit en: Català

Ja fa 14 anys que l'Agustí va desaparèixer. Els pares i els germans han fet de tot, no han parat de buscar-lo, han sortit a la tele, han contractat un detectiu privat... però res, l'Agustí s'ha fos. I tot de sobte, un dia qualsevol, truquen a la porta i la Maria Antònia s'endú un bon ensurt. És el seu fill, i ja no és un nen de 18 anys com quan va marxar, és tot un home. Com és natural, la tornada del fill desaparegut revoluciona tota la família, molts retrets, moltes preguntes. Per què no ha trucat ni un sol cop? Però ni tan sols ara l'Agustí sembla disposat a explicar res, els va donant informació amb compta-gotes. Però per què segueix amagant-se si ja és a casa? Sembla que no ha tingut una vida fàcil aquest 14 anys lluny de la seva família, però tant com per ni tan sols parlar-ne? No ho entenen, però nosaltres que sabrem la veritat, estarem segurs que més els val no saber-ho.

La història de l'Agustí se'ns anirà explicant a poc a poc en diferents capítols que fan constants salts en el temps, movent-se entre l'actualitat amb la seva família retrobada, i diferents punts en el passat que ens ajudaran a entendre què ha passat. Tot i l'explicació desordenada, la trama se segueix perfectament i està molt ben lligada perquè no sapiguem res abans no toca. L'escriptura sòlida de Llort es mostra construint un relat perfectament explicat i versemblant, molt documentat i creïble, tot i mostrar gran diversitat d'escenaris i situacions poc comunes. El qualifico d'intriga perquè hi ha una història tèrbola darrere, però no em sembla només per passar l'estona, és un llibre d'indubtable qualitat literària.

Aquest autor em segueix convencent a cada llibre que li llegeixo, m'atreviria a dir que per mi és un dels millors escriptors catalans de l'actualitat. Si una cosa se li pot criticar a aquest 'Si quan et donen...' és que triga força a explicar les parts més fortes de la història de l'Agustí, fins el punt que arribes a pensar 'no m'ho explicarà, i m'emprenyaré'. Però no, i tant si ho explica, però força concentrat a la darrera part, i déu n'hi do. El principi potser es llegeix més lentament, però atrapa, tant per argument com per estil, però quan comença el marro ja no pots parar. En definitiva, un molt bon llibre, que no és de novel·la negra, però amb una intriga disfressada de quotidianitat que se't fica dins i estàs perdut. Llort em té més que guanyat.

Puntuació: @@@@