Autor: Manuel de Pedrolo
Editorial, any: Edicions 62,1992 (original del 1965)
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 107
Llegit en: Català

Veus una noia, guapa, amb estil i unes cames ben llargues, i no pots evitar pujar al mateix autobús que ella, que no és el teu, i demanar-li una cita. Abans no te n'adones, ja estàs perdudament enamorat, i sembla que ella et correspon. Comença el festeig, però la noia no vol que se sàpiga, tot ha de ser d'amagat. Ets massa poca cosa per poder-ho fer oficial i cap dels dos no té prou patrimoni per poder casa-vos i viure plegats, com Déu mana. O sí? Perquè ella va rebre una herència, però no en pot disposar fins que el seu oncle, que n'és usufructuari, no traspassi. Però teniu pressa, és clar, com us agradaria deixar córrer el vostre amor lliurement. Potser cal donar-li una empenteta a l'oncle, i després tot serà molt més fàcil. Així comença 'Joc brut', una història on no tot és el que sembla, i on els diners esdevenen el motor d'uns personatges que no tenen per què tenir els mateixos objectius vitals. 

Aquesta és una de les obres més reconegudes de la novel·la negra catalana. Es tracta d'una història molt ben trenada i pensada que a dia d'avui ens sembla que està molt vista, però que en el seu moment devia ser innovadora. Eliminar el darrer escull per aconseguir una bona suma de diners, però que els objectius que tenen els protagonistes no siguin els mateixos. Enganys, simulacions, i en definitiva, joc brut. És curt i fàcil de llegir, i t'atrapa força per saber com acabarà, però l'estil és una mica massa florit i recargolat, sona a antic, però cal tenir en compte que el llibre té 50 anys.

M'ha agradat des del punt de vista de la història, tot i que és fàcil d'anticipar, perquè a dia d'avui s'han escrit mil i una històries com aquesta, aconsegueix mantenir-te atent als esdeveniments i aconsegueix modular els teus sentiments cap els personatges, cosa que demostra la mestria de l'autor. Però tot i això, se'm fa carregós aquest llenguatge tan arcaic. Evidentment he de dir que està ben escrit per l'època, però 'per l'època' vol dir que és antic. I això no és dolent, però a mi m'agrada més l'escriptura contemporània. M'ha recordat molt a l'estil Calders, i per això em quedo amb el que explica, i no tant com ho explica.

Puntuació: @@@