diumenge, 1 de març de 2015

5 anys, 5 llibres

Les pàgines passen, una darrere l'altra. Els llibres s'acaben, i en comencen de nous. I així, anar fent, omplint les prestatgeries, ja han passat cinc anys. Avui el 'Llibres, i punt!' celebra el seu cinquè aniversari! Aquest blog m'ha canviat el concepte de la lectura, ara un llibre ja no s'acaba fins que no està convenientment ressenyat aquí, i segueixo gaudint de parlar de llibres, de recomanar-los, i de desmitificar-los, de vegades. A tot això hi ajuda, com sempre, tota la gent que passeu per aquí sovint o de tant en tant a conversar sobre llibres, a tots vosaltres, moltíssimes gràcies per ser-hi!

La veritat és que som uns autèntics malalts de llibres. I els malalts de llibres sempre troben una estona per dedicar a la lectura, ja ho sabeu, qüestió de prioritats. I quan el temps escasseja, s'han de trobar solucions alternatives per no perdre's una bona sessió de lectura diària. Per alguns és coneguda la meva afició a llegir mentre camino, que no perdono un trajecte en transport públic, i també que aprofito per llegir quan faig bicicleta estàtica. Però darrerament tinc un nou aliat en la meva croada lectora, aquest:


A la feina em faig un tip de treballar amb plaques d'aquestes, piles i piles de plaques de 96 pous que un cop acabat l'experiment, cal portar a llegir a un lector de plaques. La màquina, mitjançant uns filtres, mesura la fluorescència de cada pou i mostra els resultats en un excel. Cada placa triga algun temps a llegir-se, i a més se li fan dues lectures diferents. I aquí la relació d'idees: lector de plaques, llegir, lectures... per què no aprofitar el temps que triga a passar una placa rere l'altra pel lector... per anar llegint jo també el meu llibre? Dit i fet, des que faig aquesta tècnica, que em passo una estona llegint les plaques, i mentrestant, llegint el llibre. Curiosament, sempre m'ofereixo a llegir també les plaques de la companya, per què serà?

Com veieu, la meva malaltia arriba a punts insospitats. També trobo estones de lectura en altres temps d'espera a la feina, però això millor ho deixem per un altre dia. I vosaltres? Com a bons addictes a la lectura que sou segur que trobeu estones i llocs poc habituals per llegir. Vinga va, confesseu on o quan llegiu i que se suposaria que no ho hauríeu de fer? O senzillament, moments que aprofiteu per llegir quan altra gent tria altres opcions.

Contesteu, perquè hi ha premi! Per celebrar els cinc anys de blog algú de vosaltres guanyarà un lot de 5 llibres, aquests:


The Leftovers, de Tom Perrotta, gentilesa de Edicions del Periscopi.

Hipnofòbia, de Salvador Macip, gentilesa del mateix autor!

El cant del cucut, de Robert Galbralth, pseudònim de J.K. Rowling, gentilesa de Labutxaca.

El noi sense color i els seus anys de peregrinatge, d'Haruki Murakami, gentilesa de Labutxaca (tot i que l'exeplar de la foto sigui d'Empúries!)

Barba xopa de sang, de Daniel Galera, gentilesa de L'Altra Editorial.


He volgut que el regal sigui representatiu del blog, Murakami, Macip, i tres editorials que representen un bon percentatge de les meves lectures. Jo mataria per aquest premi, no sé vosaltres. Així que ja ho sabeu, si el voleu guanyar, expliqueu quin moment o lloc poc habituals soleu aprofitar per llegir. Hi ha temps fins el dijous 5 de març al vespre, moment que repartiré els números del sorteig entre tots els que hàgiu participat.

Moltes gràcies a tots per acompanyar-me al llarg d'aquests cinc anys, i que en siguin molts més, mentre ens durin les ganes de llegir!

32 comentaris:

  1. El premi és genial, així que ara m'has fotut perquè, descartades d'entrada les plaques de 96 pous, jo no llegeixo mai ni caminant pel carrer, ni al transport públic (perquè no el necessito agafar gairebé mai) ni a la bicicleta estàtica (que segurament si la necessitaria però que tampoc practico mai) ni en cap altre lloc més o menys estrany.
    Els meus hàbits lectors es redueixen a una estona, més o menys llarga segons el dia però gairebé tots els dies, abans d'anar a dormir. Sovint dins mateix del llit o sinó a la butaca del menjador. Ja veus constant sí però avorrit també. ;-)

    No me n'oblido. Felicitats pels 5 anys de blog, m'encanta ser dels que passo per aquí sovint i comento de tant en tant per conversar amb tu sobre llibres... i per molts anys que puguem continuar fent-ho!!

    ResponElimina
  2. Moltes felicitats pels 5 anys del blog. El meu ha fet 2 anys fa ben poquet :) Jo, de fet, sóc un lector bastant normal. Potser també ho fa el lloc on visc. Jo sóc de Balaguer i allí el transport públic és innecessari (només hi ha un bus, que no utilitza casi ningú, per moure's a través de la ciutat i ja està) i vaig a tot arreu caminant. A mi se'm faria impossible llegir mentre camino. Jo sóc un lector que necessita concentració i silenci per fer-ho i per tant, fer altres coses mentre llegeixo se'm faria impossible. L'única mania que tinc per llegir és que necessito estar sol i en silenci. Llegeixo quan puc i quasi sempre a la meva habitació, amb porta tancada.
    Per molts anys de llibres i punt!
    Edgar

    ResponElimina
  3. Felicitaaats!!!!!
    M'he sentit totalment identificada en la teva definició de com ens canvia el bloc, i de la nostra malaltia lectora.
    No faig anar transport públic ja, és una llàstima per què també hi llegia. tampoc tinc plaques com les teves, però sí que també llegeixo a l'estàtica. No llegeixo caminant pel carrer, però sí que vaig caminant amb el llibre per casa. També llegeixo mentre cuino, vaig remenant, tapo i llegeixo, poso sal, tapo i llegeixo. Veig una peli i llegeixo a les pauses. Mentre espero que surtin les nenes d'extraescolars, llegeixo....
    Per molts anys puguem llegir i compartir lectures. No mataria pel premi (de moment), però EL VULL!!!

    ResponElimina
  4. Volia dir "no faig servir", coses de la meva lleidatanitat, ups.

    ResponElimina
  5. En primer lloc, MOLTÍSSIMES FELICITATS pel CINQUÈ ANIVERSARI del Blog... Tan petitó que era i que gran que s'ha fet :-DD

    (Ui, ja se m'han escapat dos emoticons, riallers... d'aquests que no et fan gràcia... hehehe... avui estic especialment malvada)

    Per mi el millor lloc per llegir és una cafeteria. M'és completament indiferent que hi hagi soroll de tasses, plats, converses (mentre no cridin exageradament amb veu de pito per damunt del volum "rum-rum" normal i els tingui a la taula del costat). L'ambient de la cafeteria m'inspira. M'inspira molt... tant per llegir com per escriure.

    Crec que les cafeteries tenen una mena de portes a altres dimensions i, des d'allí, et trasllades en un tres i no res a l'eix espai-temporal on es desenvolupa la història que estàs llegint.

    Després també llegia molt al tren quan anava amb freqüència a Barcelona... ara, com els viatges ni tan sols a la ciutat més maca del món (hehehehe) entren al meu pressupost, doncs m'aguanto. Però bé, si hi vaig un parell o tres de cops l'any (snif), també llegeixo (amb el llibre recolzat a l'abric o a la bossa...)

    Igualment llegeixo a les sales d'espera dels metges, que, tot i que no siguin uns llocs especialment agradables, al menys el llibre ajuda a oblidar on ets.

    I, actualment, el lloc on llegeixo menys és a casa... perquè si sóc a casa o sóc a l'ordinador, o fent alguna altre cosa. Però bé. A la taula del menjador també puc llegir força bé.

    On no em va gens bé és fer-ho al sofà o a algun lloc on no pugui recolzar el llibre (millor que sigui una taula) doncs tan sols aguantar el llibre una estona significa un dolor de braços molt desagradable després.

    Si em toca el premi, cosa que dubto, sortejaré el llibre de MURAKAMI entre en MAC i la JOMATEIXA (L'Edgard és massa jove per fer-li aquesta mala passada hehehehe)

    M'encantaria llegir HIPNOFÒBIA i aquest de la ROWLING ;-))

    ResponElimina
  6. A veure, llegeixo a transports públics de qualsevol mena, durant l'estona d'esmorzar de la feina, quan espero que la nena surti d'escola i d'extraescolars, al lavabo, al llit, quan dino sola, mirant pelis, a les cafeteries, consultes de metges, durant les sobreraules exageradament llargues dels àpats familiars, caminant tb ho he fet però només quan el llibre està en un moment clau, sinó procuro evitar-ho pq és perillós. No sé, potser em deixo alguna cosa... En definitiva, sempre que puc

    ResponElimina
  7. Ai, XeXu, felicitats per l'aniversari del blog!

    ResponElimina
  8. Felicitats pels 5 anys... Encara que no comenti gaire per aquí, jo sempre et vaig llegint.

    Llegeixo gairebé sempte asseguda en una taula de casa... Millor que no pas al sofà.

    Com a curiositats. A la feina, entre visites si no van seguides del tot o algú es retarda.

    Pujant les llargues escales de La Floresta en sortir del tren. No em canso tant. Perquè estic distreta i a més a més pujo més poc a poc...

    Al WC. Sempre.

    Quan m'acabo de dutxar en comptes d'eixugar-me ràpid, m'embolico amb la tovallola i llegeixo mentre em vaig eixugant... Quan no tinc pressa, clar!

    I a totes les sales d'esperes del món, clar que des que tinc la tablet, també puc escriure mails...

    Mentre esmorzo... Sempre a casa, mai a les cafeteries.
    Com la Loreto si dino o sopo sola, algun dia. No passa gaire...

    ResponElimina
  9. Per molts anys! Quina manera més genial de celebrar-ho. Jo no sóc gaire original, llegeixo durant els desplaçaments (la majoria, en tren) i al llit, ja que a la meva feina no hi ha aquestes fantàstiques plaques que serveixin d'excusa per agafar un llibre. En qualsevol cas, moltes felicitats i que els anys et portin bones lectures!!

    ResponElimina
  10. Xexu, felicitats pels 5 anys del "Llibres, i punt!" Ens coneixem de fa poc però ja hem pogut compartir algunes estones parlant de llibres, que saps que també és una de les meves aficions, escampada a través del meu blog.

    Ostres, aquest premi és molt llaminer… A veure si tinc sort!

    Jo sóc bastant clàssic pel que fa als llocs de lectura. Llegeixo cada dia abans d'anar a dormir -tot i que l'endemà no recordo res i he de tirar enrere- i, si el llibre m'atrapa, me l'enduc a sobre i aprofito qualsevol estona d'espera (com he vist que fan d'altres: al metge, al transport públic…). Però estic d'acord amb l'Assumpta que el millor lloc per a llegir és una cafeteria. M'encanta endinsar-me en la lectura acompanyat d'un bon tallat i, poc a poc, oblidar-me que estic envoltat de persones i de les seves converses. També és un lloc on acostumo a escriure al meu blog -si hi ha wifi-, llegir la premsa, consultar el twitter… en fi, un paradís lector per a mi.
    Algun cop ho faig a classe -sóc mestre- sempre que els meus alumnes i la feina m'ho permeten esclar. A la cuina ja m'agradaria però, entre les meves escasses habilitats com a cuiner i la meva passió lectora, el "pastís" que en sortiria no seria gens comestible (menys encara).
    Bé, crec que he acumulat prou raons per al premi
    Felicitats un cop més, Xexu, a tu i a tots els lletraferits!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Siiiiiiiiiiii, sí, sí... les cafeteries tenen màgia!! :-))
      I la combinació llibre+cafè... llibre+tallat... llibre+cafè amb llet... o llibre+infusió és una delícia millor que l'ambrosia :-DD

      Elimina
  11. Moltes felicitats pels cinc anys del bloc!
    Fa anys que tinc la costum de llegir al llit abans d'adormir-me. Intento recordar on he llegit, i em surt que de forma molt ocasional ho he fet a:
    - A l'església romànica de Sant Jaume de Frontanyà (ho recordo molt especialment).
    - A totes les esglésies romàniques que visito (porto una guia que llegeixo al lloc)
    - A dalt d'un avió, al tren, al vaixell, a l'autobús, al funicular, al tren cremallera...
    - A la gespa dels parcs públics quan era més jove.
    - A la perruqueria m'emporto llibres perquè tenen unes revistes que no es poden veure.

    Mai al lavabo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc llegeixo mai al lavabo... de fet -i que em perdonin els que ho fan- em sembla força anti-higiènic... També he de reconèixer que jo sóc molt maniàtica amb tot. Mai vaig a wc's públics i si algun dia, per la causa que fos, no hem pogués rentar les mans després d'anar al lavabo em moriria... per aquesta raó sempre porto toallitas d'aquelles del Mercadona fantàsticament pensades per quan et trobes que t'has de rentar les mans i no hi ha aigua a prop... a més d'una ampolleta d'aquelles amb aquell líquid amb alcohol que es van posar de moda quan tot l'enrenou de la Grip A (per cert que a mi la Grip A no em feia cap por, a mi el líquid em va encantar justament pel tema lavabos hehe) ;-)

      Elimina
  12. 5 anys! Déu n'hi do! Llocs estranys on llegeixi? La veritat és que cap, a banda d'acabar capítols caminant pel carrer i vigilant de no trepitjar una tifa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahaha això de la tifa és el que em tira enrere a mi per no llegir al carrer (tot i que de joveneta alguna vegada ho havia fet, tant algun llibre com -més vegades- repassades d'apunts de darrera hora) ;-))

      Elimina
  13. 5 anys! No hagués dit que feia tant! Moltes felicitats!
    M'encanta aquesta nova manera de llegir. Jo no sóc tant original hi llegeixo als llocs clàssics:
    En el transport públic. El faig servir molt poc o gens , llàstima perquè era un bon lloc per llegir.
    Dinant o esmorzant. Per feina sovint menjo fora de casa i sola. El llibre m'acompanya
    A les esperes: metges, recollides de cotxes del taller, perruqueria, dreta fent cua...
    Al temps lliure: sofà, llit, balcó al solet, platja...

    Cap lloc original,

    ResponElimina
  14. Moltes felicitats! Una edat molt respectable! Això de llegir mentres escaneges plaques de 96 és una malaltia, ho certifico. No he vist ningú al meu laboratori fent-ho, i això que en llegeixen un munt cada setmana! :) Estic content de poder participar en les festivitats i haver-me convertit en un "clàssic" del blog junt amb l'amic Murakami. Ell no t'ha signat el llibre, eh? Això m'hauria de donar alguna @ extra el proper cop, no? (És broma, ja sé que ets insubornable)

    ResponElimina
  15. Ja en són 5? Ostres com passa el temps. ^-^ i per moltes lectures més.
    Els meus llocs de lectua són del més corrent. Qualsevol moment pot ser possible hehehe...confesso que a la feina també ho faig, tot i així haig de vigilar que no m'enganxin. Però és que hi ha llibres que no pots esperar.^^ El meu petit plaer és per això abans de dormir...apa doncs aquí la meva aportació i moltes felicitats!!!! A per més lectures!

    ResponElimina
  16. Felicitats pels 5 anys! Cinc anys no son 9, però tampoc son menyspreables.

    Per llegir llibres només tinc dos llocs, en aquest sentit soc molt típic: el transport públic i el llit abans d’anar a dormir. Puc llegir a la sala d’espera del metge o del dentista, però com que soc un noi molt sa això passa de molt de tan. Altres moments que solen ser bastant més fugaços trec el mòbil i aprofito per llegir blogs, per exemple quan menjo sol i no tinc un capítol d’una sèrie al davant.

    No m’apuntis al sorteig, no m’interessa cap d’aquests llibres, per tant no els llegiria i serien malaguanyats, ho dic de debò.

    ResponElimina
  17. Moltes felicitats per aquests cinc anys, espero que la malaltia lectora et duri molt per continuar gaudint de les teves ressenyes.
    Jo llegeixo als llocs habituals: llit, sofà, sala d'espera, mai pel carrer perquè necessito ulleres de llegir i segur que cauria o toparia amb algú, i a la feina estic massa enfeinada i no puc.
    I si em toca el premi prometo fer un súper esforç i llegir Murakami, que ja saps que no m'agrada gens ;)

    ResponElimina
  18. Moltes felicitats pels 5 anys!!! Que sàpigues que et vaig posar en un llista de webs del llibre, a la feina...
    Jo quan estic molt enganxada puc llegir al carrer o fins i tot al cotxe (un cop quasi em multen), però passa poc, si no, al llit abans d'anar a dormir, un clàssic, ah, m'agrada llegir a la platja o a la piscina (una cosa més a favor de l'estiu). Si em toca el súperpremi intentaré estar a l'alçada!

    ResponElimina
  19. Moltes felicitats!!! Un gran bloc realitzat per un gran blocaire. Una abraçada!!!

    ResponElimina
  20. Xexu, per molts anys, crack!
    La veritat és que llegeixo on puc i com puc... El transport públic "el toco" gairebé tot: metro, autobús i tren. A casa llegeixo al despatx, al sofà, al llit... Tot s'aprofita!
    I els llibres del sorteig tenen molt bona pinta, no?
    A veure si tinc sort!
    GRAN abraçada!
    I bones lectures per molts i molts anys més!
    SU

    ResponElimina
  21. Per molts anys XeXu! Abans tenia molt de temps per llegir, treballava a Barcelona i tenia 35 minuts de tren des de Sant Celoni. Això ja era més d'una hora segura diària a banda de la més clàssica de l'hora d'anar a dormir... però de vegades em passa com a l'August que l'endemà he de recular per refrescar el que he llegit mentre tancava els ulls...

    ResponElimina
  22. Moltes felicitats per aquest cinc anys!!!!!
    Llegir llegeixo a tot arreu.... però per posar exemples
    1.- davant l'ordinador mentre en renderitza una imatge, retoco imatge torno a renderitzar i segueixo llegint...
    2.- Al cotxe, avantatges de no conduir: quan anem de vacances i fem tirades llargues.
    3.- a l'avió també quant viatgem.
    4.- Passejant el gos.... anàvem al parc i em seia al banc a llegir.
    5.- a la publicitat de les pel·lícules o series que miro....
    de fet allà on puc ;)

    ResponElimina
  23. Primer el més important: MOLTES FELICITATS per aquests cinc anys! Entenc perfectamente això que dius que el blog ha canviat la manera com perceps les lectures. A mi també m'ha passat!

    Pel que fa al tema que ens proposes, aquí arriba una altra de les convencionals. Llegeixo mentre em desplaço en transport públic cap a la feina i mentre, un cop a l'edifici, pujo a l'ascensor i m'assec al meu lloc. Si el llibre està ultramegainteressant i no puc deixar-lo estar, fins i tot he aprofitat que anava al lavabo per avançar una mica més.
    A casa, llegeixo al sofà, a la butaca, al llit (només si ja me'n vaig a dormir) i també, com ja s'ha dit, mentre cuino. Últimament, que em desvetllo molt sovint, llegeixo per evitar pensar allò de "mira que tard que és i tu desperta...ja veuràs demà quina son!!!!"
    I, finalment, abans d'anar a dormir, el clàssic!

    ResponElimina
  24. Ostres 5 anys!! Doncs felicitats, que en facis molt més!!
    Els meus llocs predilectes per llegir són: el llit, el transport públic i una cafeteria. Aquest últim és menys habitual i si vaig sola.

    ResponElimina
  25. 5 anys ja? Però si sembla com si fos ahir quan el vas començar! Moltes felicitats!
    Doncs els meus llocs habituals són abans d'anar a dormir al llit, al sofà mentre el nen dorm, en una cafeteria mentre prenc un tallat i desaparec del món real encara que hi hagi un munt de gent i soroll (abans que podia anar sola a tot arreu...), al transport públic. Algun lloc estrafolari on he llegit ha sigut caminant quan sortia d'un autobús perquè havia d'acabar el capítol d'aquell llibre que enganxava tant. També he llegit al cotxe conduint per l'autopista... una vegada i mai més perquè no cal repetir perills... però havia d'acabar el capítol!

    ResponElimina
  26. Moltes gràcies a tots per les felicitacions i per participar. Alguns m'heu sorprès i fins i tot espantat, però en general sou molt sosos llegint! Hahaha. Confirmo que jo també llegeixo a les cafeteries, però em sembla tan normal que ni ho mencionava. Ja teniu els números del concurs publicats, molta sort a tots i gràcies altre cop.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les cafeteries no són normals, són màgiques... passen coses...

      Elimina
  27. Moltíssimes felicitats!!!!!!!! encara que sigui amb retard. Cinc anys explicant la passió per la lectura. I que no falti!!!!!!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  28. Per molts anys Xexu! Encara que m'hagi perdut el sorteig (llàstima!), no volia passar per aquí sense felicitar-te.

    Com tothom, llegeixo als llocs habituals (i també a la feina hehehe). Com la Jomateixa, també aprofito mentre faig coses, i quan la meva filla juga sola o veu la tv també aprofito. Ara se m'ha trencat la làmpada del kindle, i de nit llegeixo amb la llanterna del mòbil, perquè dormo amb la meva filla i a vegades no m'en puc estar de llegir.
    Abans tenia la costum d'acabar els llibres a la banyera, amb un bany relaxant, i així de pas tenia uns moments per pensar en el què havia llegit. Ara encara gràcies que trobo moments per dutxar-me hahaha

    ResponElimina