diumenge, 22 de febrer de 2015

El símbol perdut

Autor: Dan Brown
Editorial, any: labutxaca, 2013 (primera edició al 2010)
Títol original, idioma, any: The lost symbol, anglès, 2009
Gènere: Intriga
Traductora: Imma Estany
Número de pàgines: 667
Llegit en: Català

En Robert Langdon pensava que passaria el diumenge tranquil a casa, però no ha pogut evitar complaure la demanda d'un vell amic com en Peter Solomon, per això arriba a Washington poques hores després que el director de l'Smithsonian, i reconegut maçó, li hagi demanat substituir un ponent que li ha fallat a una gala benèfica. La conferència no li costarà, però arriba una mica just de temps. La gran sorpresa se l'emporta quan entra just a l'hora convinguda a la gran sala del Capitoli on se celebra la gala i se la troba completament buida. Alguna cosa falla, però això només serà el principi. A partir d'aquí els esdeveniments es precipiten. El descobriment d'una mà humana situada al bell mig del Capitoli, que assenyala els frescos de la cúpula i llueix un anell d'or maçònic posarà de manifest que un sonat amb males intencions busca l'ajuda d'en Langdon per descobrir els grans secrets de la maçoneria. On s'amaga la Paraula? En Mal'akh sap que en Langdon el pot ajudar, però l'entranyable professor de simbologia no té ni idea del que li demana aquest fanàtic.

Agafar un llibre de Dan Brown és saber perfectament què hi trobaràs, per això és recomanable llegir-los cada cert temps, quan ja has fet net i no recordes els seus tòpics: professor que tot ho sap, acció que transcorre en una sola nit, trencaclosques per tot arreu que s'han de resoldre contra-rellotge, caràcter femení que acompanya en Langdon, no menys intel·ligent que ell, i algun fanàtic que vol apoderar-se d'algun coneixement. Conspiracions, simbologia amagada i tot allò que els pobres mortals no reconeixem tot i tenir-ho davant dels nassos. Capítols curts que van saltant d'uns personatges o escenaris als altres, amb flashbacks i amb accés als pensaments dels protagonistes entre cometes. Escriptura planera i fàcil, però per aquest motiu ràpida de llegir i absorbent. I interessant, si ets amant d'aquesta mena d'històries de societats secretes, coneixements ocults i cultes antics. 

En Dan Brown sempre rep, és a la literatura el que un Big Mac a la gastronomia. Però la veritat és que a mi m'agraden els Big Macs. No es pot negar que enganxa, i aquest  símbol perdut tant com qualsevol dels altres. Potser com que ja t'ho esperes, no et sorprèn, però llegeixes ràpid i amb interès, i a mi especialment m'agrada quan explica coses que no sé, i que entenc que són reals. Després la història està farcida de fantasmades, però i què? És ficció, i és distracció, el que busco molts cops en la lectura. S'alenteix força a la part final, quan l'acció està acabada però encara queden misteris per descobrir. Un llibre per a tots els públics per passar una bona estona enganxat a les pàgines. La alta literatura ja la deixarem per una altra estona.

Puntuació: @@@

13 comentaris:

  1. Ja et dic d'entrada que no me'l llegiré, però valoro molt que llegeixis i escriguis ressenyes de Big Macs, com dius tu. No tot ha de ser transcendental, per favor!

    ResponElimina
  2. Sí,per llegir un Dan Brown s'ha de tenir el cap molt clar amb tants detalls. Me l'apunto per una pròxima lectura.

    ResponElimina
  3. A l'estiu vaig llegir INFERNO i, com bé expliques, li escauria aquesta ressenya gairebé paraula per paraula. Però malgrat això, malgrat que llegit un Brown llegits tots, coincideixo amb tu que t'ho passes molt bé i que no pots evitar que la trama t'enganxi, patint mentre llegeixes com l'autor fa patir, pàgina darrere pàgina, al pobre professor Langdon. Coincideixo que, de tant en tant com les hamburgueses, no fa cap mal, ben al contrari.

    ResponElimina
  4. Estic totalment d'acord amb tu. Com en Mc, jo també vaig llegir Inferno, i com dius tu, s'ha de deixar passar un temps entre lectura i lectura d'aquest autor, però quan puguis, llegeix-lo. A mi és dels que m'ha agradat més, pel final diferent i original que té.

    ResponElimina
  5. El vaig llegir fa temps, ara tinc pendent "Infierno", Tot el que he llegit d'ell ( Fortaleza digital, Codigo da Vinci...) m'agrada't, però cert que es un autor que s'ha de dosificar una mica.

    ResponElimina
  6. Jo també vaig llegir "Inferno", però un dia un diari parlava d'ell i de la seva novel·la, i deia
    "A quién le importa lo que dicen los críticos. Su libro vende millones de ejemplares"
    Això bé el que dieu. Es pot llegir, però de tant en tant.

    ResponElimina
  7. Ostres, doncs jo no em vaig acabar El codi da Vinci, i des de llavors res, i no em crida, mira...

    ResponElimina
  8. Jo ara fa molt de temps que no llegeixo Dan Brown, per tant dedueixo que estic preparat per tornar-m'hi a enfrontar. El Codi da Vinci me'l vaig empassar, literalment. Coincideix amb la descripció que has fet de les novel·les de Brown, o sigui que imagino que les altres deuen ser per l'estil. Me'l reservaré per un dia d'aquests que el cos et demana un Big Mac. Gràcies!

    ResponElimina
  9. A mi m'encanten els Dan Brown! son super addictius, passen molt bé. Tots els Bron m'agraden, però justament aquest es dels meus preferits d'en Dan juntament amb Inferno i el Gran engany.
    T'has fixat que sense que serveixi de precedent aquest no comença amb una mort?! Ha trencat un dels tòpics! Per sort li queden dotzenes de tòpics que no ha trencat, sinó no seria ell. Veus, aquest també és un escriptor fàcil de reconèixer encara que no et diguin de qui es el llibre.

    PD: es curiós com en la versió en castellà i en l'original anglès el símbol no és secret sinó que està perdut

    ResponElimina
  10. A mi també m'agrada de tant en tant un Big Mac, però no sé si em decidiré per aquest, fa un munt de temps que vaig llegir El codi da Vinci i companyia i encara no els he paït del tot.

    ResponElimina
  11. Amb l'aniversari del blog se m'havia passat contestar aquests comentaris! Mal fet, és clar, això no pot ser. Som-hi, a veure si encara es mira algú les respostes...

    Maurici, llegeixo molta novel·la policíaca o de misteri, d'aquestes que no s'ha de pensar massa. Dan Brown n'és el màxim exponent, però llibres així de tant en tant entren molt bé, i tant!

    maria, no sé què dir-te, a mi em sembla que les coses importants per la trama te les dóna mastegades. Després sí que t'explica moltíssims detalls del tema en qüestió, però d'aquests pots passar si no t'interessen i no passa res.

    McAbeu, si busques un autor que t'enganxi al llibre, aquest és Dan Brown. És cert que els llibres sempre són iguals, però tant és, t'hi enganxes sempre. Em vaig deixar de destacar els 'cliffhangers' de Brown, és un autèntic especialista en deixar els capítols en el moment més àlgid perquè sempre en vulguis llegir un més. I potser exagera i no n'hi ha per tant, però ja t'ha atrapat. D'en Langdon ja només em queda 'Inferno', però al ritme que considero que s'ha de llegir Dan Brown, potser per quan pensi en llegir-lo ja n'haurà sortit un altre!

    Jomateixa, no cal dir que llegiré 'Inferno' en algun moment, però ara he de descansar de l'autor perquè en tornar-lo a agafar m'enganxi com sempre. Ja veurem quan li toca, però me'n parleu tan bé que potser retallaré els terminis. Què tal al 2016?

    Bruixeta, quan el llegeixes enganxa i passes una bona estona, amb això en tenim prou els lectors. Jo he llegit també 'El gran engany' i 'Àngels i dimonis', a banda del 'Codi da Vinci'. 'Fortalesa digital' fa molt temps que reposa a la lleixa de pendents, però com que en llegeixo un de tant en tant, els d'en Langdon li han passat al davant.

    Josep, els crítics de vegades tenen molt poca credibilitat. És un comentari una mica rabiós, probablement a l'autor li és igual que el deixin per terra als diaris mentre ell tingui una legió de fans, però això no vol dir que no tingui en compte les crítiques, no ho sé, no el conec.

    Gemma Sara, una persona a qui no enganxa Dan Brown?? Tu no ets de fiar!

    August, doncs sí, ja estàs preparat per agafar un segon Brown. Si el cos t'ho demana, no te n'estiguis, sobretot si la teva primera experiència va ser tan absorbent com dius. Els altres són iguals, així que et faran el mateix efecte.

    Pons, ja veig que ets un autèntic fan. Coincideixo força amb tu, també he llegit 'El gran engany' i és el més diferent, segurament perquè no hi surt en Langdon. 'Inferno' diuen per aquí que també trenca algun tòpic, entre tots m'esteu fent venir ganes de llegir-lo... Realment són addictius, però calma, calma, ja li arribarà el torn. En quin idioma el símbol és secret? En català i en anglès està perdut...

    Botika, si els vas llegir massa seguits és normal que se t'indigestessin. Ja saps què pots trobar en aquests llibres, són tots força iguals, així que si et ve de gust, t'hi llences, i si no no passa res.

    ResponElimina
  12. Només per deixar constància de que hi ha algú que ve a llegir les teves respostes. ;-)

    ResponElimina
  13. Només per deixar constància que aquí hi ha algú que ha vingut sense tenir ni idea.

    ResponElimina