Autor: Jair Domínguez
Editorial, any: Amsterdam, 2014
Gènere: Terror
Número de pàgines: 320
Llegit en: Català

Què pots esperar de dos germans antisocials, marginats i sense sentiments? Doncs no massa res de bo. En David i la Judit són aquests germans, tan diferents físicament com semblants en la seva anormalitat. Després de perdre els pares en un terrible accident, cap dels dos no queda especialment afectat, però en David descobrirà el món de les gravacions gore i el porno extrem i quedarà fascinat. Des de llavors, on hi hagi un accident mortal, allà seran els dos germans per enregistrar l'agonia dels accidentats. Vídeos snuff, execucions, tortures, com més va, més entregat està el David a aquesta causa i en fa la seva manera de viure. I per damunt de tot: la Cinta, una gravació de pocs minuts que diuen que destrueix la ment d'aquell que la visiona. Naturalment, poder arribar a veure aquesta cinta serà un dels objectius vitals del David. Quan està sobri, és clar.

He catalogat aquest llibre en el gènere de terror perquè una meitat ben bona es dedica a relatar amb tot luxe de detalls accidents a la carretera, execucions i mutilacions de tota mena. Arriba a fer força fàstic. Mica en mica, tot el garbuix de violència pren sentit per construir la història del David i d'altres personatges rellevants. Fa por pensar que hi pugui haver persones com les que narra aquest llibre. Tot i això, si aconsegueixes superar la nàusea (no garanteixo que tothom pugui), el llibre està ben escrit i en un estil força àgil i absorbent. La segona part m'ha semblat una mica inconnexa amb la primera, s'hi descriuen escenaris de més llarga durada que semblen afegits a la història sense tenir massa importància, i per contra algunes trames interessants s'exploten poc. El conjunt es completa amb poemes escrits per en David i algunes reflexions de collita pròpia de l'autor al llarg de tot el text.

De la mateixa manera que el personatge que interpreta l'autor en els mitjans (Crackòvia, La Segona Hora, Frikandó Matiner) genera reaccions entre l'amor i l'odi, el seu llibre et fa sentir de la mateixa manera. He de reconèixer que a mi em fa gràcia en Domínguez, per això vaig anar a buscar el seu llibre, però l'he maleït més de dues i més de tres vegades mentre el llegia. No és per cors sensibles, això està clar. No puc dir que no m'hagi agradat, però tant detall potser no era necessari. Encara que si no fos així, no seria ell, suposo. Recomanable per gamberros, per amants del gore, i per aquells que sàpiguen separar molt bé ficció de realitat, tenint en compte que el que descriu transpira realisme. La resta, ni ho proveu. 

Puntuació: @@@