diumenge, 23 de novembre de 2014

Dies de frontera

Autor: Vicenç Pagès Jordà
Editorial, any: Proa, 2014
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 320
Premis: Sant Jordi 2013

Una parella s'atura davant d'uns grans magatzems a La Jonquera, aliens a tot el que els envolta. Es fan un llarg petó. Això és amor... però espera, rebobinem uns quants anys, comencem pel principi. La Teresa i en Pau van tenir unes infàncies desiguals però van coincidir en un mateix concert i allà es van conèixer. Mica en mica van començar una relació formal que va seguir tots els passos lògics i establerts fins a portar-los on són ara. Però on són? Què ha passat entre els dos? Qui és aquesta parella del petó amb la que comença la història? A base de retalls, de petites píndoles, anirem desgranant la vida d'en Pau i la Teresa, junts i per separat, per entendre com són, què els mou i què els preocupa. No deixarem escapar cap detall de la seva existència, per irrellevant que sembli. Viuen prop de la frontera, però també podria ser que la frontera fossin ells. 

L'argument d'aquest llibre no és original ni explica històries gaire emocionants, però la seva importància no és el què, sinó el com. Es tracta d'una narració realista que podria estar senzillament relatant la història d'una parella qualsevol i que es podria resumir en un parell de línies, però Vicenç Pagès té una manera molt personal d'explicar la vida dels seus protagonistes, a base de capítols molt curts cadascun dedicat a un aspecte concret: als gustos, la manera de pensar respecte un tema o altre, l'experiència en un camp, les relacions personals, etc. Així construeix un puzzle amb moltíssimes peces que ens mosta una imatge global i completa dels seus personatges. Es pot dir que el llibre és merament descriptiu en un percentatge molt elevat del text. Són marca de la casa també les nombroses referències a la cultura popular, a la literatura, la història i a la geografia empordanesa. Ben escrit, en una prosa treballada i guarnida, però sense sobrepassar els límits de la floritura (cosa que s'agraeix!).

Generalment, m'atabalen i m'avorreixen les descripcions en les novel·les, m'agrada que l'autor vagi més al gra, però Vicenç Pagès és dels pocs escriptors amb qui faig una excepció. Penso que té un gran talent narratiu i l'explota d'una manera variada i original, com si fos una mena de joc. Sense ser una història extraordinària, aquest 'Dies de frontera' ens endinsa en uns personatges molt humans amb els que no és difícil identificar-se, especialment si ets nascut a la dècada dels 70. Entenc opinions que he sentit dient que el llibre no explica res i no va enlloc, però jo l'he gaudit per la forma més que pel contingut, i encara diré que es tracta d'una història que de la mà d'algú altre criticaria per previsible i poc original, però que d'aquest autor m'ha passat molt bé. Potser no és 'Els jugadors de whist', però per mi no està tan i tan lluny.

Puntuació: @@@

dijous, 13 de novembre de 2014

Els límits de la vida

Autors: David Bueno, Salvador Macip, Eduard Martorell
Editorial, any: laGalera, 2014
Gènere: Juvenil
Número de pàgines: 256
Llegit en: Català

El Lupus és una malaltia auto-immune que pot causar episodis greus de febrades, dolor muscular, dificultats respiratòries i molts altres símptomes. La Lara, una noia de 14 anys, té la mala sort de patir-la i fa dies que es troba hospitalitzada i no respon als tractaments. L'acaben de traslladar a la UCI, els metges temen per la seva vida. En aquest ambient tan fred i en la soledat de la nit, la Lara rep la visita de la Carme, una metgessa o infermera que li fa companyia i fa que s'oblidi del patiment explicant-li els orígens de la vida, l'evolució i el funcionament de la natura i dels éssers vius. Una classe de ciències naturals personalitzada i interactiva. Mica en mica, la Lara deixa d'auto-compadir-se i s'interessa per tot el que li explica la Carme, vol saber més, vol aprendre. Però la conversa, a banda de ser molt interessant, l'ajuda a no pensar en la malaltia, ni tampoc en el Gerard... 

Ja al primer capítol aquest llibre em va fer pensar en 'El món de Sofia' i en 'La porta dels tres panys'. Pensava que havia fet un gran descobriment, fins que vaig recordar que aquests llibres se citaven a la promo del llibre, i també se citen al final mateix. Efectivament, es tracta d'un llibre de divulgació novel·lada. A través d'un fil conductor, en aquest cas la malaltia de la Lara i les conseqüències psicològiques que li provoca, els autors fan una bona repassada a les ciències naturals. Està destinat a un públic juvenil, però explica la natura d'una manera tan senzilla que fa bo de llegir a qualsevol edat, ideal per refrescar conceptes. L'estructura de l'obra obliga a què la part novel·lada sigui força fluixa, però el que importen són els conceptes. Els diàlegs entre les protagonistes són força artificials i inversemblants, la Lara és una rata sàvia i no em sembla que parli com una adolescent real. Tot i això, el llibre es devora a gran velocitat perquè és molt planer, interessant, i també perquè la lletra és gegant!

Si obviem el que deia dels diàlegs, m'ho he passat molt bé llegint el llibre i refrescant la memòria. M'ha semblat una mica desordenat, com si se saltés d'uns temes a altres sense seguir un patró concret, però possiblement hi és. Cap al final es parla una mica d'ètica i la lectura s'alenteix una mica, però tampoc decau. Bona obra divulgativa que penso francament que està a l'alçada dels llibres amb els que es compara, si es va poder fer amb la filosofia o la física, per què no ho havíem de fer els biòlegs també!

Puntuació: @@@  

dijous, 6 de novembre de 2014

La música del silenci

Autor: Patrick Rothfuss
Editorial, any: Rosadelsvents, 2014
Títol original, idioma, any: The Slow Regard of Silent Things, anglès, 2014
Traductora: Neus Nueno
Gènere: Fantasia 
Número de pàgines: 143

L'Auri es desperta un matí i sap que set dies després ell la visitarà. De seguida es posa en marxa, té poc temps i molta feina a fer. Haurà de fer-li tres regals, i no tres regals qualssevol, és clar. Ell, com a bon cavaller que és, també n'hi farà tres. Han de ser adients, dignes d'ell. En companyia del seu inseparable Foxen, un ésser d'estranya naturalesa aparentment inanimat i lluminós, comença a recórrer el Món Amagat en harmonia amb totes les coses que l'envolten, ella les entén i s'hi comunica. Tot ha de ser al seu lloc i tot ha de tenir el nom que toca. I és que fer les coses com cal val la pena. Serà capaç de trobar tres regals que estiguin a l'alçada d'ell?

Aquest llibre no és la continuació de la saga 'Crònica de l'assassí de reis' que ha fet famós aquest autor. No és ni tan sols una novel·la, és una descripció de més de 100 pàgines de set dies en la vida d'Auri, un personatge molt secundari de la saga, però que és molt entranyable. Tot el que fa Auri no té cap mena de sentit i passes el llibre sense saber de què dimonis t'està parlant. El mateix autor ens explica en un epíleg d'on surt aquest text, i personalment penso que és una mica xantatgista. Allà es disculpa perquè sap que la novel·la no té ni cap ni peus, per no tenir no té ni forma de novel·la, que si no ens agrada, que ho sent. Però que aquesta història és per gent que està una mica tocada del bolet, com ell, o com Auri. És a dir, que si no t'agrada, com és el meu cas, és que ets un lector vulgar i estàndard. Gràcies senyor Rothfuss.

És un llibre sense pretensions, escrit només perquè li va sortir així. Esperava trobar-hi una mica d'informació sobre Auri, perquè és un personatge que també m'agrada molt i costa molt situar-lo, però no és així, només descriu les seves caòtiques activitats. Ella és l'únic personatge que surt en tot el llibre. Sento ser un lector vulgar, però se m'ha fet molt feixuc i avorrit, acostumat com estic que aquest autor m'enganxi com el loctite, no he entrat en cap moment en la història. La decepció que m'enduc és molt gran, segurament això em rebaixarà l'eufòria pel tercer i aquell sí que el gaudiré. Senzillament, com el mateix autor apunta, no és un llibre per mi, no tinc la sensibilitat necessària per entendre l'Auri. M'ha contrariat tant que he pensat que és una sort que sigui un llibre independent i que no estigui inclòs en el tercer volum entre les més de mil pàgines que segur que tindrà. A partir d'ara potser l'Auri ja no em farà tanta gràcia.

Puntuació: @