dissabte, 27 de setembre de 2014

Setembre, octubre i novembre

Autor: Joan Miquel Oliver
Editorial, any: L'Altra editorial, 2014
Gènere: No-ficció
Número de pàgines: 311
Llegit en: Català

El nom de Miquel Riera probablement és desconegut per la majoria, però en el món de l'escalada no passa en absolut desapercebut. L'escalador mallorquí és l'inventor d'una modalitat que acumula cada cop més adeptes, el psicobloc, escalar la roca dels penya-segats sense cordes ni fixacions, de manera que si fas un pas en fals, caus a l'aigua i has de tornar a començar. Mallorca, com no, és la meca d'aquesta activitat. Joan Miquel Oliver, cervell d'Antònia Font, en la seva faceta d'escriptor tenir ganes d'escriure alguna cosa que no fos ficció i en conèixer l'escalador va tenir clar que allà hi havia una història. Va viure tres mesos, setembre, octubre i novembre del 2013 enganxat a ell per relata-ne vida i miracles. Una vida, per cert, sorprenent i plena de contrastos, una persona senzilla però molt viscuda, amb un munt d'anècdotes increïbles per explicar.

Es tracta d'una mena de diari que explica els fets més destacables viscuts al costat de Miquel Riera, i separats en tres parts corresponents als tres mesos. Iniciació a l'escalada, disseny de calçat per aquesta activitat, festes, excursions, tot sense massa filtre i explicant anècdotes del passat que a mi em faria vergonya que sortissin a la llum si fossin meves. També records de l'escalador i també de l'Oliver, alguns de molt antics i vulnerant la intimitat familiar. A banda del motiu principal, també trobem reflexions de l'autor sobre la Mallorca actual i alguns detalls de la seva carrera d'escriptor i el final de la seva banda Antònia Font, coses que estaven passant en el moment que escrivia aquest diari. Combina estones una mica pesades i molt descriptives amb altres passatges sorprenents i molt interessants. Té una manera molt personal d'escriure que arriba a enganxar tot i que en conjunt és irregular, les pàgines van passant amb diferents graus d'interès.

Probablement, és el millor que he llegit de l'Oliver. Quan el llegeixes penses que millor es dediqui a la composició musical, però aquest cop, i sorprenent que em passi amb un llibre de no-ficció i dedicat a l'escalada (activitat que no he practicat mai), però aconsegueix que t'interessi. Més interessants encara són les interioritats de l'autor, les seves amistats i la seva vida d'artista. Confesso que el llegeixo perquè és ell, per la meva devoció al seu desaparegut grup, perquè les dues experiències anteriors em van decebre molt. Aquest m'ha agradat prou i la darrera part, que parla més d'ell que de l'escalador, m'empeny a ser generós amb la puntuació. A estones pesat i avorridot, però en alguns moments brillant. Més apte per fans del grup i l'autor que per escaladors, sigui com sigui, per gaudir-lo s'ha de ser una mica incondicional.

Puntuació: @@@ 

dissabte, 13 de setembre de 2014

Setmana 2014

Des que les petites llibreries de Barcelona han tret el cap, la Setmana del Llibre en Català trobo que ha perdut una mica de sentit, ja que ara és relativament fàcil trobar l'oferta en la nostra llengua durant tot l'any. Però tot i així, com a bon caçador de llibres que sóc, no em perdo aquesta cita i fa uns dies que m'hi vaig deixar caure.

Una de les coses que la fa diferent és que pots trobar llibres separats per editorials, perquè aquestes disposen d'espai per fer d'aparador. Naturalment, l'editorial no és el més important, però fa goig veure com evolucionen alguns dels nous segells catalans que aposten per la literatura de qualitat a petita escala, és a dir, de manera independent i arriscant-hi més del que guanyen. En aquest sentit, era inevitable passar per la caseta de Llegir en Català, la nova agrupació editorial que compta actualment amb 9 membres, i allà vaig poder xerrar una estona amb en Marc Moreno de Llibres del Delicte i l'Aniol Rafel de Periscopi. Va ser interessant la conversa, em van dir que els va molt millor ara que estan junts, que arriben a molta més gent, i que no es fan la competència perquè cada editorial del grup té la seva pròpia línia. La prova de foc va ser demanar-los que em recomanessin un llibre d'alguna editorial que no fos de les seves dues, i l'Aniol em va parlar tan bé d'un llibre de Raig Verd que me'l vaig quedar.

El món editorial m'interessa, considero d'una gran valentia embrancar-se en projectes així perquè realment poca gent compra llibres. S'ha de ser molt i molt amant de la literatura per apostar-hi totes les energies, però salta a la vista que ells ho són. A banda d'aquesta interessant conversa, vaig fer una bona passejada i vaig remenar llibres de diverses casetes de llibreries com la Laie o la Nollegiu. I tot i que no feia ni una setmana ja m'havia firat dos exemplars a La Impossible, no podia marxar a casa amb les mans buides, quin contrasentit! El caçador no se'n va content si no s'hi deixa part del sou (que encara no té). Així que us deixo una imatge de les preses aconseguides. Les pertinents ressenyes, en aquesta mateixa casa. Al temps.

dimarts, 9 de setembre de 2014

Els silencis dels pactes

Autor: Marc Moreno
Editorial, any: Llibres del delicte, 2014
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 205
Llegit en: Català

Si ets un home de negocis important i et trobes al teu despatx fora d'hores, amb una noia morta als teus peus i amb evidents signes d'haver estat practicant sexe amb ella abans que passés a millor vida, el millor que et pot passar no és precisament que l'Òscar Masferrer, un assessor que dóna servei a la teva empresa, et descobreixi en aquestes circumstàncies. Perquè en Masferrer et guardarà el secret, però per un mòdic preu, i que tingui l'exclusiva potser et farà una mica dependent. Fer desaparèixer un cos és senzill, però potser hi haurà algú que buscarà la pobra noia. Qui pot relacionar aquesta mort amb ells? Ningú. Enterrem el problema, i santes pasqües. Però a Mataró tot s'acaba sabent, i tot i que la mossa d'esquadra Núria Torrent no té massa ganes d'escoltar ningú després que la destinessin a persones desaparegudes com a càstig, un insistent nigerià l'acabarà posant sobre la pista del crim.

Un nou cas ambientat a la nostra terra, en la que sembla que floreix la novel·la negra cada cop amb més insistència. L'argument és prou interessant i intenta demostrar com deure un favor o fer un pacte amb algú es torna altament perillós quan hi ha molts diners pel mig. És un llibre no massa llarg i que es llegeix amb facilitat i fluïdesa, però els diàlegs se m'han fet molt poc creïbles. Les reaccions dels personatges no em semblen les que caldria esperar davant d'uns fets que s'exposen de manera molt clara. Un exemple és que la mossa deixa que l'Òscar la insulti i la tracti sense cap respecte i no reacciona en absolut davant el menyspreu clar cap a l'autoritat. Personatges poc definits i alguns diàlegs gens versemblants. També trobo a faltar més pes d'investigació al llarg de la història.

Personalment l'he trobat fluix en diversos aspectes, tot i que potser els esdeveniments estan més propers a la realitat del que ens pensem. M'agrada que hi hagi una mica d'espectacle literari en aquesta mena de llibres. Té punts argumentals bons, cap el final té alguns detalls ben resolts, però al llarg del llibre li he trobat alguns defectes en la trama, no formals, sinó que es podien treballar més o desenvolupar millor. Em sap greu no valorar-lo més perquè l'autor, Marc Moreno, em mereix molt respecte per la seva valentia i aportació al món editorial català, però he d'expressar la meva opinió tal i com l'he construïda. Al cap i a la fi, és només això, una opinió, i espero que d'altres lectors el sàpiguen valorar millor que jo.

Puntuació: @@

dimecres, 3 de setembre de 2014

Homes d'honor

Autor: Xavier Bosch
Editorial, any: Proa, 2012
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 317
Llegit en: Català

L'alcalde de Barcelona, Antoni Negrier, abusa dels poders i la discreció que li permeten el càrrec, però el seu encant natural l'ha fet guanyar les eleccions dos cops de manera fàcil. Probablement també ajuda ser fill d'un heroi nacional que va salvar la vida a molta gent dels dos bàndols a la guerra civil. Precisament torna a Barcelona un quadre de Marià Fortuny que Negrier pare va salvar de la crema, i l'alcalde no pot estar més cofoi. L'equip de Punt de vista de TV10, capitanejat per en Daniel Santana, ex director del diari Crònica, cobrirà la notícia, però l'entrevista que li fan a l'alcalde serà més accidentada del compte arran d'una informació que en Santana ha rebut sobre l'incendi del Liceu. Però no és l'única exclusiva que té Santana, per més que foti a algun company de la tele, serà ell qui entrevisti la Tuzza Talese, escriptora italiana que va estar casada amb un sicari de la màfia i que ha explicat la seva experiència sense embuts en un llibre que ha esdevingut best seller. Un privilegi per un periodista, però entrevistar-la no serà l'únic privilegi d'en Santana. 

Segona entrega de Xavier Bosch amb en Daniel Santana com a protagonista. És inevitable imaginar-te la imatge de l'autor en la pell del seu protagonista, però no és precisament un personatge recte i sense defectes. Se'ns presenta un periodista amb ofici, però emocionalment una mica inestable i immadur, no mancat d'ambició ni mala llet. El llibre compta amb tres històries molt diferenciades amb algun punt de connexió, però petit, a banda que l'equip que les investiga és el del periodista Santana. El text és amè i molt fàcil de llegir i seguir, i atrapa perquè barreja realitat i ficció amb molt encert. El problema d'introduir trames reals novel·lades com la del Liceu és que genera unes expectatives molt altes i t'atrapa totalment, però després no es poden resoldre. Alguna petita decepció amb la conclusió de les històries, però no et pots inventar un final per un cas que existeix a la realitat i que no ha estat resolt.

En general m'ha agradat força, tant per l'estil directe com pel contingut, en el que s'introdueixen molts elements reals, o si no realistes, tot i que no poder saber més acaba destrempant una mica. Però s'ha d'entendre com una manera de fer pensar al lector, cal que sapiguem que per més que es tanqui i arxivi un cas, no vol dir que està resolt. Totes les trames toquen temes grossos, l'incendi del Liceu, la màfia o històries tèrboles d'un heroi nacional, l'autor no s'hi posa per poc, però trobo que cap d'ells li ve gran, com passa de vegades en aquest tipus de llibres. Això sí, el Santana em cau una mica gros, no ho puc evitar. La lectura del tercer de la trilogia està garantida, tard o d'hora caurà a les meves mans.

Puntuació: @@@@