dijous, 21 d’agost de 2014

El franctirador

Autor: Albert Pijuan
Editorial, any: Angle Editorial, 2014
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 190
Llegit en: Català

No totes les tornades a casa són plàcides ni les benvingudes caloroses. El mateix dia que Krzysztof torna a la seva ciutat natal de K*** a Polònia, un franctirador dispara al carrer des d'un punt indeterminat i aparentment de manera aleatòria, amb la simple voluntat de fer mal. Corre l'any 1991 i això no és bona propaganda per una Polònia que intenta agradar a Europa. De seguida comença una investigació i un sospitós és detingut i executat. Però el franctirador continua matant. Entretant, Krzysztof ha de refer la seva vida al costat de la seva anciana mare en un bloc de pisos monstruós on viuen les classes socials més pobres de la ciutat. Amb el pare desaparegut i el seu germanastre Jerzy col·laborant amb la policia, Krzysztof amaga els motius pels quals ha hagut de marxar de Suècia on l'oncle Henryk l'havia acollit. Assistim a un retrat d'una societat trencada, desconfiada i decadent on l'aparició del franctirador ho sacseja tot.

El primer que sorprèn d'aquesta obra d'un escriptor català és l'escenari, una ciutat indeterminada de la Polònia post-comunista. Els personatges són polonesos en la seva majoria, i els noms que gasten ho acrediten. La història és enrevessada i té força girs, es tracta d'una trama sòlida i ben construïda, però explicada de manera desordenada, cosa que la fa difícil de seguir en moltes fases. L'aparent principal protagonista és tan sòmines que arriba a exasperar. En canvi, el policia encarregat de la investigació, que és alemany, és tot el contrari i l'únic que posa la directa en la història. Considero que està molt ben escrit en termes de qualitat, sense descripcions sobreres i amb bona dosi narrativa, però això no sempre es correspon amb una lectura fluïda i fresca. En la meva opinió, no és fins al darrer terç del llibre que la història se centra i es fa més entenedora.

He de reconèixer que m'ha costat i que la meva velocitat lectora ha disminuït fins a límits gairebé insultants. La història avança amb lentitud i va fent salts al passat i en l'espai per reconstruir el trencaclosques, no és difícil perdre's, i més amb tants noms estranys i tantes 'w'. Cas una mica estrany en el que considero que el llibre està bé, però que se'm creua i no avanço. La darrera part m'ha reconciliat una mica amb l'obra, però ja estava una mica cansat. El qualifico de novel·la negra perquè hi ha un cas criminal, però el pes de la història recau en la miserable vida dels protagonistes. S'ha de llegir amb paciència i dedicació i potser aconseguireu que us atrapi més que a mi.

Puntuació: @@ (estrictes)
Una altra recomanació de Salvador Macip.

dilluns, 11 d’agost de 2014

Grimpow, el camí invisible

Autor: Rafael Ábalos
Editorial, any: Montena, 2005
Títol original, idioma, any: Grimpow, el camino invisible, espanyol,2005
Traductor: Sílvia Alemany
Gènere: Fantasia 
Número de pàgines: 544
Llegit en: Català

De vegades un parell de lladres vividors poden tenir un cop de sort. No és pas culpa d'en Dúrlib i el seu 'aprenent' Grimpow que un cavaller hagi mort de fred justament a les muntanyes nevades per on fan camí. Com que a ell ja no li faran servei, decideixen emportar-se les seves pertinences, entre les quals hi ha diversos objectes de valor, un estrany manuscrit i una pedra que aparentment no té res d'especial i que Grimpow es queda com a amulet. Però un cop saquejat, el difunt els desapareix davant dels nassos, i això no els fa tanta gràcia. A més, aviat descobreixen que la pedreta confereix noves habilitats al jove Grimpow, així que es dirigeixen a l'abadia de Brínkdum a buscar respostes en els savis monjos que l'habiten. Poc s'ho pensen els dos l'embolic en el que s'han ficat. De ser uns perduts, ara seran els responsable d'una missió molt i molt antiga plena de perills i dificultats. Realment els ha tocat la grossa.

Aquest llibre va sortir fa uns quants anys i el van promocionar a bombo i plateret, no és comú publicar un producte nacional d'aquestes característiques. Està ambientat en el món medieval real, però barreja personatges inventats i molts elements de l'imaginari fantàstic de l'època. És una lectura amena i distreta però se la va considerar juvenil per motius que es van fent evidents durant la lectura. Per començar està ple de tòpics medievals, no se'n salta ni un, de vegades encara que els hagi d'introduir amb calçador. Els secrets (importantíssims!) que ha de descobrir en Grimpow estan protegits per enigmes de pati d'escola que es resolen només mirar-los. Força molestos els constants recordatoris i resums del que ha passat, totalment innecessaris, i la mania de dir sempre els noms sencers dels personatges. Els diàlegs són una mica artificials, poc frescos. El ritme del llibre és molt fluctuant, de vegades es recrea en excés en alguns temes i altres els ventila massa ràpid.

Tot i la llarga llista de defectes que he citat, és un llibre fàcil de llegir i que et manté amb certes ganes d'arribar al desenllaç. No és que sigui mal llibre, però té un problema, que perd de molt, moltíssim, la comparació amb altres llibres de temàtica similar com poden ser Gel i Foc o Assassí de Reis. Probablement si no se'n han llegit d'altres pot ser una obra estimable, però la comparació li fa molt mal. Potser per joves funciona millor, a mi m'ha quedat una mica curt, no d'extensió, sinó d'intensitat i de profunditat. Té certa gràcia però no em convida a llegir els següents de la saga.

Puntuació: @@