dijous, 24 d’abril de 2014

Científics lletraferits

Autor: Diversos autors, editen Jordi de Manuel i Salvador Macip
Editorial, any: Mètode, 2014.
Gènere: Relats 
Número de pàgines: 252
Llegit en: Català

Des de sempre ens han dit que ciències i lletres eren mons a part, aquesta necessitat tan nostra de posar etiquetes i de barallar-nos els uns amb els altres ha generat una separació que cada cop és més evident que no té per què existir. Per demostrar-ho, Salvador Macip i Jordi de Manuel han reunit un elenc de 20 autors amb formació científica en diversos camps, amb una llarga i prolífica trajectòria en les seves especialitats, però que a més tenen gust per la literatura i han publicat alguna obra literària. Una conjunció d'estrelles que demostren que les lletres no són només patrimoni de filòlegs i humanistes. En aquest recull trobarem 20 relats d'extensió notable de les temàtiques més diverses, però amb una forta base científica en l'argument, perquè aquesta és una de les condicions. Agrupats en diverses categories i amb exploració de diversos gèneres. Una barreja poc comú en la literatura, però què voleu, són científics!

Sorprèn gratament el bon nivell literari d'alguns dels autors del recull, amb bones idees, bona execució i sabent captar l'atenció del lector, però com és evident, no tots els relats són igual de bons. Alguns avorreixen i d'altres són tan enrevessats que tens ganes d'engegar-los. L'avantatge de ser un recull tan divers és que si un conte no t'entra, pots anar directament al següent, i potser descobriràs una joia. El que sí que penso és que alguns autors abusen de les seves experiències personals a l'hora de redactar i no surten massa del seu camp de treball. Menció especial per l'edició, que considero força desafortunada. Una mida estranya del llibre i una lletra d'article científic que t'hi deixes els ulls, però de tenir unes dimensions acceptables podria haver estat un totxo d'almenys 500 pàgines. Més m'han agradat el disseny fotogràfic de separació de categories basat en l'obra de Jaume Plensa.

En general, el recull es deixa llegir, especialment si ets conscient del que hi pots trobar. Segurament no es pot demanar alta literatura, però a mi moltes de les temàtiques, per ser d'un món que conec, m'han agradat i interessat. No destacaré relats concrets, però sí que diré que la meva preferència són aquells en que s'intueix imaginació i inventiva per part de l'autor, no una descripció fidedigna del que coneix perfectament. Alguns dels relats són bons embrions per obres llargues, però les limitacions d'espai fan que s'hagin d'acabar de forma prematura i abrupta, que no subestimin cap idea. Relats diferents i amb forta càrrega científica, potser també té atracció pel gran públic. Perquè la ciència està de moda, no?

Puntuació: @@

dilluns, 21 d’abril de 2014

Allà on viuen els llibres

Sempre vaig amb molta cura a l'hora de recomanar llibres, així que ara que s'acosta Sant Jordi no vull fer el típic post dient què estaria bé llegir o què no. Hi ha molta oferta interessant, però fins que no l'hagi llegit jo mateix no m'apunto a cap cavall guanyador.

Per contra, sí que tinc ganes de recomanar 'cases de llibres'. No és ben bé una recomanació de Sant Jordi, perquè aquest dia s'estila voltar i caçar signatures, però potser interessarà a aquells que gaudeixen comprant i consumint llibres tot l'any. Entendreu que em moc per Barcelona, si no sou de la ciutat però hi veniu algun dia, així ja sabeu on podeu anar a petar si teniu una urgència literària.

Per començar vull parlar de dues llibreries força noves, una d'elles acabada de sortir del forn. La primera és La Impossible,  al carrer Provença 232. Podria dir que ara és la meva llibreria de referència, la porta gent jove que et fa sentir com a casa i compta amb una amplíssima oferta en català i un petit fons selecte en altres llengües. Si no és que hi vaig expressament, miro de no passar-hi a prop, és un perill. L'altra llibreria que vull destacar és la Llibreria Calders, al Passatge Pere Calders 9. Acaba d'obrir les seves portes i només hi he anat un cop, però de seguida vaig saber que no seria l'últim. L'oferta en català és espectacular i compta amb un bon fons d'humanitats. Vaig estar a punt d'encadenar-me a una de les taules. Les dues llibreries, a més, són locals molt macos i acollidors.

També vull recomanar un parell de llocs per anar a llegir, perquè tot i que jo llegeixo a qualsevol lloc, de vegades també ho faig amb nivell! Un d'ells és també una llibreria amb molta solera: la Laie de Pau Claris 85. Es tracta d'una llibreria gran amb molta oferta i on també dóna gust passar-hi hores, però adoro la cafeteria que hi ha al pis superior. Bon cafè i bon menjar, i sempre amb un llibre al costat. Un segon lloc genial per llegir és la Babèlia, al carrer Villarroel 27. Una cafeteria d'aquestes modernes amb pastissos casolans per llepar-se els bigotis, i on, com no, també es poden comprar i vendre llibres de segona mà, especialment en anglès i altres llengües. El típic lloc on vas a fer un intercanvi lingüístic, i a llegir, és clar.

I aquestes són les meves peculiars recomanacions de Sant Jordi. Si algun dia em perdo, busqueu-me en un dels quatre llocs, gairebé segur que m'hi trobareu. Encara que també podria estar en una Re-Read, és clar...

dissabte, 12 d’abril de 2014

La nostra vida vertical

Autor: Yannick Garcia
Editorial, any: L'altra editorial, 2014
Gènere: Relats 
Número de pàgines: 140
Llegit en: Català
Premis: Documenta 2013

Índia, Escòcia, Bulgària, Brasil, Groenlàndia o Japó són alguns dels escenaris de les deu històries que inclou aquest recull de contes, tots ells ambientats en llocs diferents on l'escenografia és important, i aprofundint en la vida d'uns personatges d'allò més variats, una fotògrafa, una mare soferta, un tolit organitzador d'esdeveniments, un repartidor de cafè, uns editors en un congrés, i fins i tot un indi americà que va a fer negocis amb els rostres pàl·lids. Assistirem a una exploració profunda de l'ésser humà en les seves múltiples vessants i des de punts de vista molt diferents. Històries petites i estàtiques que es mouen més en terreny de sentiments i sensacions que no pas en l'espai o el temps. Una descripció de la vida, de moltes vides, tal com són, sense estalviar res, ni afegir-hi edulcorants innecessaris.

140 pàgines no semblen gaire, però els contes tenen una extensió considerable, perquè a més són molt descriptius, i la lletra és un punt més petita del que m'agrada. Sens dubte, la varietat d'escenaris és el que més sobta, de vegades mareja una mica. Els relats estan ben construïts i no tens ni idea de què trobaràs en cada cas, mica en mica, i amb comptagotes, anem desgranant les històries, però he de reconèixer que en algunes m'he perdut i no he aconseguit entrar-hi. De fet, fins ben bé la meitat del llibre no m'he acostumat a la manera d'escriure de l'autor, tot i que crec que té traça i ofici. A destacar que en tots els contes hi ha participació catalana, per més remot que sigui el lloc de l'acció, esdevé gairebé un joc endevinar per on et sortiran els catalans cada cop, això m'ha fet força gràcia.

És un llibre que s'ha de llegir amb atenció perquè és molt fàcil despistar-te, i la història s'escapa. Degut als meus problemes de concentració, això m'ha passat diverses vegades. És força dens i no es llegeix de manera especialment fluïda, això es deu a una escriptura molt elaborada que de vegades et fa entrebancar. En realitat és un mèrit, però no és un llibre que devoris en un moment, cal anar-lo paint. Si he de triar, els que més m'han agradat són 'Un eunuc i un xafarder', 'Interludi, Ull Partit té un dilema' i 'Llei de vida'. Reconec que m'ha costat una mica, com una menja massa refinada pel meu gust, però penso que és una bona obra que mereix els elogis que ha rebut.

Puntuació: @@ i mitja

dilluns, 7 d’abril de 2014

El presoner del cel

Autor: Carlos Ruiz Zafón
Editorial, any: labutxaca, 2013
Títol original, idioma, any: El prisionero del cielo, espanyol, 2012
Traductor: Josep Pelfort
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 381
Llegit en: Català

Són dies tranquils per la família Sempere. Corre l'any 1957, en Daniel ja és pare de família i regenta la llibreria amb el seu pare i el seu amic Fermín Romero de Torres. Sembla que els fets convulsos que van viure en un passat no tan llunyà queden enrere, fins i tot el faldiller d'en Fermín ha posat seny i aviat es casarà amb la seva promesa Bernarda. És llavors quan un inquietant ancià es persona a la llibreria i deixa un estrany missatge pel pintoresc ajudant dels Sempere. No tot ha estat revelat encara, en Fermín guarda una història que ha amagat durant molt temps, una història força tèrbola, i ha arribat el moment que en Daniel la conegui, d'alguna manera ell també en forma part. Asseguts en un bon restaurant, en Fermín explicarà a en Daniel tot allò que encara no sap, i de retruc també ho sabrem nosaltres. Mica en mica les peces del trencaclosques van encaixant, però les arrels són tan profundes que costarà arribar al fons.

Un cop més ens trobem la prosa senzilla i planera de Ruiz Zafón, podríem dir que facilota, fins i tot. Capítols curts i una fluïdesa que permet i propicia una lectura molt ràpida. La història tampoc és avorrida, és interessant i absorbent, i bona part d'ella s'escapa dels patrons habituals que l'escriptor repeteix llibre rere llibre. Naturalment, no manquen els seus tics de grandiloqüència, aquest barrejar una escriptura planera amb intents de descripcions profundes i poètiques, i aquest retrat d'una Barcelona fosca que cap de nosaltres reconeixem. També els personatges misteriosos que semblen gairebé sobrenaturals, però en aquest cas tot plegat es minimitza una mica. Agafada en global, la història que va començar amb L'ombra del vent i que continuava amb El joc de l'àngel i aquest, és una mica complicada i és fàcil perdre's. L'autor encara deixa coses a l'aire per l'anunciat quart volum de la saga. Veurem si resol de manera que quedi tot clar al lector, però em temo que caldria llegir-los tots de cop i seguits.

Aquest llibre m'ha congraciat una mica amb l'autor, al qual vaig creuar després de El joc de l'àngel perquè creia que ens prenia el pèl sempre amb la mateixa història. No penso que sigui un gran escriptor, però sí un narrador notable que sap atrapar al públic, crec que m'ha anat bé deixar passar molt temps abans de tornar-lo a llegir, no per recordar la història, però sí per no tenir els seus defectes tan presents. Havia promès que no llegiria El presoner del cel, però ho he fet i ara penso que llegiré el següent llibre, s'ho ha guanyat. Bona història i prou ben explicada, lleugerament diferent als altres. No una gran obra, amb alguns temes que grinyolen una mica, però un llibre que fa bo de llegir i que passa com l'aigua, això no se li pot negar.

Puntuació: @@@