dijous, 13 de novembre de 2014

Els límits de la vida

Autors: David Bueno, Salvador Macip, Eduard Martorell
Editorial, any: laGalera, 2014
Gènere: Juvenil
Número de pàgines: 256
Llegit en: Català

El Lupus és una malaltia auto-immune que pot causar episodis greus de febrades, dolor muscular, dificultats respiratòries i molts altres símptomes. La Lara, una noia de 14 anys, té la mala sort de patir-la i fa dies que es troba hospitalitzada i no respon als tractaments. L'acaben de traslladar a la UCI, els metges temen per la seva vida. En aquest ambient tan fred i en la soledat de la nit, la Lara rep la visita de la Carme, una metgessa o infermera que li fa companyia i fa que s'oblidi del patiment explicant-li els orígens de la vida, l'evolució i el funcionament de la natura i dels éssers vius. Una classe de ciències naturals personalitzada i interactiva. Mica en mica, la Lara deixa d'auto-compadir-se i s'interessa per tot el que li explica la Carme, vol saber més, vol aprendre. Però la conversa, a banda de ser molt interessant, l'ajuda a no pensar en la malaltia, ni tampoc en el Gerard... 

Ja al primer capítol aquest llibre em va fer pensar en 'El món de Sofia' i en 'La porta dels tres panys'. Pensava que havia fet un gran descobriment, fins que vaig recordar que aquests llibres se citaven a la promo del llibre, i també se citen al final mateix. Efectivament, es tracta d'un llibre de divulgació novel·lada. A través d'un fil conductor, en aquest cas la malaltia de la Lara i les conseqüències psicològiques que li provoca, els autors fan una bona repassada a les ciències naturals. Està destinat a un públic juvenil, però explica la natura d'una manera tan senzilla que fa bo de llegir a qualsevol edat, ideal per refrescar conceptes. L'estructura de l'obra obliga a què la part novel·lada sigui força fluixa, però el que importen són els conceptes. Els diàlegs entre les protagonistes són força artificials i inversemblants, la Lara és una rata sàvia i no em sembla que parli com una adolescent real. Tot i això, el llibre es devora a gran velocitat perquè és molt planer, interessant, i també perquè la lletra és gegant!

Si obviem el que deia dels diàlegs, m'ho he passat molt bé llegint el llibre i refrescant la memòria. M'ha semblat una mica desordenat, com si se saltés d'uns temes a altres sense seguir un patró concret, però possiblement hi és. Cap al final es parla una mica d'ètica i la lectura s'alenteix una mica, però tampoc decau. Bona obra divulgativa que penso francament que està a l'alçada dels llibres amb els que es compara, si es va poder fer amb la filosofia o la física, per què no ho havíem de fer els biòlegs també!

Puntuació: @@@  

5 comentaris:

  1. Un llibre força didàctic que agradarà més als que es decantin per les ciències, però que a tots ens pot ensenyar molt.

    ResponElimina
  2. Crec que me'l compraré, sí, si és didàctic i planer i puc aprendre coses, fantàstic.

    ResponElimina
  3. Gràcies pels comentaris, XeXu! M'apunto això dels diàlegs, tot i que el format no permetia explaiar-se massa en aquest punt. Si t'ho has passat bé ja ens donem per satisfets.

    ResponElimina
  4. Aquest llibre és d'aquells que el faria lectura obligatòria a les escoles. Me l'apunto per un possible regal de nadal.

    ResponElimina
  5. Gràcies a tots i especialment a un dels autors per passar a comentar aquesta ressenya. Aquest cop s'ha emportat algun pal, però en general és una obra que fa bo de llegir si t'interessa la biologia però vols que te l'expliquin per a tots els públics.

    Jomateixa, als que ja hem fet ciències no ens explica massa res de nou, tot i que dóna gust que t'ho expliquin així de bé. Potser és més interessant encara per aquells que no coneixen els temes tan bé, i penso que el pot entendre tothom.

    Gemma Sara, és molt fàcil de llegir i et fas una idea molt general de la biologia, segur que t'agrada, i aviat a la Sara també.

    Salvador, em sembla un format dificilíssim per construir diàlegs creïbles. Són dues persones parlant de ciència que han de mantenir un fil conductor i una coherència al llarg de més de 200 pàgines... per força ha de ser una mica artificial. Però és molt agradable llegir els temes que tracten.

    maria, és bona idea. Però tampoc és recomanable per nens gaire petits. Jo posaria un mínim de 12 o 13 anys, crec que a partir d'aquesta franja pot agradar força.

    ResponElimina