dijous, 5 de juny de 2014

Jugar a ser déus

Autors: Salvador Macip i Chris Willmott
Editorial, any: Bromera, 2014
Títol original, idioma, any: Playing God, anglès, 2013
Traductors: Salvador Macip i Yolanda Porter
Gènere: Divulgació 
Número de pàgines: 264 + índex
Llegit en: Català

Com? Un altre llibre de divulgació científica de la factoria Macip? Doncs sí, i aquest cop acompanyat per un company de professió especialista en bioètica, Chris Willmott. En aquest treball podrem conèixer alguns dels avenços més innovadors que han proporcionat les ciències de la vida els darrers temps, però posant l'accent en els aspectes ètics de l'aplicació d'aquests avenços. Els nadons de disseny, els posthumans, la clonació humana, la investigació forense i la creació de vida sintètica són només alguns dels temes que es tracten. A primera vista són conceptes que semblen de ciència ficció però que estan al nostre abast. Es pot pensar que el progrés sempre és positiu, però si analitzem cadascun dels temes amb profunditat els podem trobar alguns inconvenients morals. En aquest llibre no trobem respostes, més aviat trobem preguntes perquè cadascú valori què pensa d'un determinat camp d'investigació. Una bona eina per posicionar-se en un sentit o un altre, per decidir on posar els límits que contínuament estem superant. Creieu-me, en alguns casos us sentireu afortunats de no ser vosaltres els que heu de decidir.

L'estructura dels capítols està molt ben definida. Cadascun parla d'un tema concret i comença amb un breu relat de ficció que serveix d'exemple. A continuació ens planteja els principals dubtes i defineix el vocabulari específic, abans de passar a desenvolupar el tema des de diferents vessants, esquitxat de requadres amb anècdotes relacionades. Cada capítol acaba amb una relació de pros i contres per anar-hi pensants. Els conceptes estan ben exposats i tractats amb profunditat i rigor i no s'observa posicionament a favor ni en contra, només s'exposen els fets amb clara vocació divulgativa. Tot i parlar de ciència del més alt nivell, s'explica amb tota claredat i és fàcil de seguir i amè de llegir. Els relats de ficció que il·lustren possibles casos pràctics ajuden a posar-se en situació i a entendre millor de què parlem. Imprescindible el capítol annex final que explica el funcionament de la recerca científica i els fraus científics, algú ho havia d'explicar!

Tenint en compte que no a tothom li agrada llegir divulgació, i que jo mateix prefereixo llegir novel·la, aquest és un llibre molt recomanable per a tothom que tingui un mínim interès en la ciència actual i cap on anem en termes de recerca. M'ha resultat interessantíssim i m'ha sorprès que estiguem arribant tant lluny. Llegint el llibre m'han passat pel cap mil i una històries de ciència ficció que podrien ser escrites i que conservarien vigència força temps. Però el millor és la reflexió, l'exposició del que hi ha perquè cadascú decideixi si algunes línies s'han de creuar, o si ja ens hem passat tres pobles. Un gran treball de divulgació que posa la ciència més puntera a l'abast de qualsevol, i que mostra que, pel bé de tots, la ciència sempre ha d'anar acompanyada de l'ètica.

Puntuació: @@@@

6 comentaris:

  1. Bàsicament pensem el mateix.
    Estic d'acord amb tu en que és un gran treball de divulgació. La veritat és que no n'acostumo a llegir massa de llibres de ciència ni similars, però reconec que m'agrada com s'explica en Salvador Macip.
    Si hi hagués més llibres de divulgació explicats de manera tan entenedora potser les estadístiques serien diferents i llegir aquest tipus de llibres no seria tant estrany.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, XeXu. És una mica el que diu la jomateixa: s'ha de fer l'esforç de sortir a explicar els temes científics de la manera més amena i planera possible. Així poc a poc anirem guanyant lectors per un gènere, la divulgació científica, que jo crec que és essencial en el món que vivim. Aconseguir una crítica com aquesta és la millor recompensa pel divulgador!

    ResponElimina
  3. La ciència divulgativa de manera "guai" està de moda! Mira Cosmos!

    ResponElimina
  4. Ostres! amb 4 @ ens l'hem d'apuntar segur. Amb el pas del temps tots aquests conceptes científics tan nous ens semblaran d'allò més normal.
    Va bé llegir-ho per saber que se'ns acosta.^^

    ResponElimina
  5. Me l'apunto. Si és amè i entenedor, segur que serà interessant!

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies a tots pels comentaris, especialment a l'autor per passar per aquí, però aquest cop ha sortit molt ben parat! És un molt bon llibre de divulgació que val la pena per saber on estem, cap on anem i sobretot, si cal que hi anem o no.

    Jomateixa, aquí a casa nostra tenim alguns divulgadors de categoria. Si no has llegit res d'en Daniel Closa (autor del blog Centpeus, actualment al Diari Ara), també te'l recomano. Tant en Macip com ell, que a més són col·legues i coautors del 'Científics Lletraferits', s'expliquen molt bé. Apropar la ciència a la gent que no en sap no és gens fàcil i penso que ells saben trobar el punt just entre dir les coses de manera entenedora, i no avorrir als que sí que en sabem una mica.

    Salvador, penso que una societat amb un mínim de coneixements científics, almenys que estigui al cas del que es cou als laboratoris, és una societat avançada. No es pot ser aliè a la tecnologia i als avenços científics. Sempre dubto molt que la nostra societat si posi bé, però un primer pas és apropant la ciència de manera entenedora i planera. I a diferència del que es pot pensar, és possible! La feina està feta, ara depèn dels altres que s'hi han d'interessar.

    Pons, jo no diria guai, però sí ben explicada i molt interessant. Però és que la ciència mola!

    maria, has de tenir en compte que aquesta puntuació no és comparable a la que té una novel·la. Jo prefereixo llegir ficció, i per això sóc molt crític amb les novel·les. Però si no comparo divulgació i novel·la, aquest llibre està molt ben fet i és molt interessant, es mereix aquesta puntuació. Es llegeix bé i ens posa al dia, jo el recomano, però és clar, no es pot oblidar que no és novel·la.

    Maurici, els temes que tracta són interessants per ells mateixos, però a més estan molt ben explicats, una combinació perfecta.

    ResponElimina